El nombre de naixements continua a la baixa al Vallès Oriental i cau un 2,10% l’any 2024: van haver-n’hi 2.609, 56 menys que el 2023. La davallada és més lleu que la de l’any passat, però la taxa bruta de natalitat (en relació amb la població total) no inverteix la tendència, que des del 2006 que no és positiva. És de 6,12 nadons per cada 1.000 habitants, dues dècimes menys que el 2023 i 3,41 punts per sota que el 2014, segons les dades provisionals de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). D’aquesta manera, es manté lleugerament per sota de la mitjana de Catalunya, de 6,67, que tampoc aconsegueix redreçar-se.
El Vallès Oriental es manté en el grup de les comarques metropolitanes amb descensos de natalitat, del qual només se salven el Maresme (1,4%) i el Barcelonès (0,9%). Tanmateix, el Vallès Oriental es troba en una posició prou favorable, ja que presenta un millor comportament que les comarques metropolitanes restants: el Baix Llobregat (-3,7%), el Garraf (-3,2%), el Vallès Occidental (-3,1%) i, sobretot, l’Alt Penedès (-12,1%).
Tot això implica també una reducció de la fecunditat, que des de mitjans dels anys 1990 no eren tan baixes, i arriben a 1,8 fills per dona. També es confirma el progressiu endarreriment de l’edat de tenir descendència. L’any 2024, l’edat mitjana en tenir el primer nadó a la comarca va ser de 32,7. En canvi, l’edat majoritària en què els progenitors van tenir el primer fill es manté a 34 anys. Fa 10 anys, però, era de 32, i el 1990, de 26 anys.
Les mares d’origen estranger representen gairebé 1/4 del total de naixements del 2024. En xifres absolutes, en són 634, pocs menys que els 648 de l’any 2023. Aquest percentatge s’ha multiplicat per quatre en vint anys, però encara és inferior al registrat al conjunt de Catalunya, on arriba al 35%. D’aquestes mares, els països de procedència al Vallès Oriental ha estat el Marroc, seguit de lluny pel Senegal, Colòmbia i el Pakistan.
MUNICIPI A MUNICIPI
Tret de Cànoves i Samalús i Montseny, tots els municipis del Vallès Oriental han baixat en natalitat respecte fa 15 anys. La majoria ronden una davallada del 50%, la meitat de naixements en comparació amb el 2009. Granollers s’escapa lleugerament d’aquests números, amb una caiguda del 35,6% respecte a aquell any; 250 naixements menys. En canvi, la segona ciutat més poblada de la comarca, Mollet, ha patit una baixada de 352 nadons nascuts en relació amb el mateix període, un 55,3% menys.
Els altres municipis amb més de 10.000 habitants han viscut una situació semblant a la de Mollet, amb xifres que ronden la meitat dels naixements respecte al 2009: Bigues i Riells (-47,3%), Caldes de Montbui (-48,5%), Canovelles (-51,5%), Cardedeu (-56,4%), les Franqueses (-51,6%), la Garriga (-48,4%), la Llagosta (-54,3%), Lliçà d’Amunt (-49,1%), Mollet (-55,3%), Montornès (-46,3%), Parets (-54,9%), la Roca (-41,4%) i Sant Celoni (-47,9%). L’única excepció és Llinars, amb una disminució del 30,9%.
Els municipis més petits també han patit davallades similars. Són significatius els casos de Figaró, Gualba, Martorelles, Vallgorguina, Vallromanes o Vilalba. Les excepcions són l’Ametlla, que ha donat la benvinguda a 14 nadons menys, un -17,7%; i sobretot Sant Fost i Sant Antoni de Vilamajor. Ambdós municipis reben les dades amb més optimisme, i es mantenen prop de la cinquantena de naixements.
