El 20 de setembre de 2017 la policia estatal va aturar Laura Arenas, veïna de Sant Celoni i aleshores membre del secretariat nacional de l’Assemblea Nacional Catalana, mentre conduïa amb el seu cotxe per l’Eixample de Barcelona.
Feia uns minuts que havia sortit de la seu de l’ANC al carrer Marina i es dirigia cap a la rambla Catalunya, on ja hi ha en marxa la concentració de protesta per l’escorcoll que s’estava fent al Departament d’Economia. “Van seguir-me amb dos cotxes i quan van poder un es va entravessar davant meu perquè no pogués avançar. Van sortir i em van posar una placa de policia davant dels morros”, recorda d’aquell 20-S, quan per a ella també va començar “tota una odissea”.
En aquell moment, la policia estatal li va intervenir dos ordinadors portàtils i pancartes, pitralls de voluntaris, 14.400 adhesius, 8.000 xapes i altres materials de l’ANC que portava dins del cotxe. “Es pensaven que allà hi havia informació referent a l’organització del referèndum”, explica Arenas. Ho van saber per una interlocutòria posterior de la jutgessa que també esmentava els seguiments que aquells dies agents de la policia estatal havien fet a membres de l’ANC que entraven i sortien de la seu del carrer Marina o la petició d’escorcoll d’aquestes mateixes instal·lacions que el jutjat va denegar i que hauria coincidit amb les que es van fer a la Conselleria d’Economia i altres seus del govern el 20-S.
“Eren dos dels ordinadors que teníem a disposició dels membres del secretariat i que es feien servir en actes o per temes de comunicació. Res més”, ressalta. A Arenas, no la van detenir i no va saber res més d’allò fins que, un mes després, va rebre a casa una citació per una causa penal oberta contra ella en un jutjat de Barcelona.
La fiscalia va demanar el bolcat de la informació dels ordinadors. La jutgessa, però, ho va rebutjar en dues ocasions. Finalment, però, l’Audiència de Barcelona va acceptar que es practiqués aquesta prova que es va fer a l’abril en presència dels advocats de Drets.cat, que han representat Arenas en tot el procés. “Evidentment no hi van trobar res”, ressalta Arenas, que, amb tot, encara va haver d’esperar fins aquest setembre perquè se li notifiqués que la causa judicial contra ella havia estat arxivada. Admet que va viure el procés amb neguit: “No sabíem si hi havien pogut posar alguna cosa a dins dels ordinadors”, explica.
Amb l’arxiu de la causa, ella –i l’ANC– va poder recuperar els dos portàtils. “Em va fer il·lusió anar-los a buscar el mateix 20 de setembre.” Un any després, els dos ordinadors sortien de la Ciutat de la Justícia per tornar a l’ANC. Les xapes, adhesius i la resta de material, no els han recuperat.
{{ comment.text }}