La coincidència en un mateix any de tres convocatòries electorals també ha permès visualitzar l’evolució del vot en les diferents convocatòries en cada municipi.
De l’anàlisi dels vots obtinguts per cada candidatura, una de les primeres conclusions que s’obté és que les dues grans forces sobiranistes, DL i ERC, han sumat poc més de 63.000 vots, és a dir uns 27.000 menys dels que van obtenir quan anaven plegats a Junts pel Sí en les eleccions del 2-7S. Els dos partits també han tingut menys vots que fa quatre anys, quan van sumar uns 70.000 vots gràcies als excel·lents resultats de CiU. Igual com va passar en les eleccions al Parlament de Catalunya, la suma dels dos partits sobiranistes ha perdut força respecte de les eleccions anteriors.
Si la referència és la totalitat del vot sobiranista i se sumen els sufragis obtinguts per la CUP, que es va decantar per l’abstenció, es conclou que els vots independentistes al Vallès Oriental han caigut dels 110.000 del setembre a poc més de la meitat al desembre.
Seguint amb l’anàlisi dels resultats exclusivament en clau sobiranista, es dedueix que els vots de les forces que estan a favor del dret a decidir amb la convocatòria d’un referèndum han pujat notablement, ja que en el 27-S, Catalunya Sí que es Pot i Unió van sumar uns 27.000 vots, mentre que ara han passat a prop de 59.000 gràcies al gran resultat d’En Comú Podem.
El vot per partits clarament unionistes, Ciutadans, PP i PSC, també s’ha reduït, tot i que no tant com el dels sobiranistes. Ha passat dels més de 90.000 vots del 27-S a més de 83.000. La diferència més rellevant és la de Ciutadans, que en les eleccions del 27-S va tenir un resultat espectacular de prop de 43.000 vots i ha caigut fins als 28.500. El PP, en canvi, ha millorat i ha pujat de 17.000 a 21.000. I Unió ha passat dels prop de 5.000 a poc més de 3.000.
La conclusió és que els electors vallesans van votar amb criteris molt diferents al setembre i al desembre.
Si la comparació es fa amb els resultats de les eleccions municipals del 24 de maig, la diferència és més significativa en alguns partits. El cas més clar és el de Ciutadans, que només va tenir 7.266 vots en les municipals i es va disparar fins als 43.000 en les del Parlament. També en el cas dels ecosocialistes d’ICV-EUiA, que amb el suport de Podem i En Comú han passat de 19.900 a més de 56.000 vots. El PSC, en canvi, va tenir un millor resultat en les municipals, en què es va acostar als 40.000 vots, que en les del Parlament, en què es va quedar en menys de 30.000, però torna a remuntar una mica en les generals amb prop de 34.000. ERC i CiU són els que tenen uns resultats més semblants entre les municipals i les generals. ERC passa de 31.700 a 33.700 i CiU es queda en 30.000 en els dos casos.
Alguns municipis s’han mantingut fidels a les mateixes forces en les tres eleccions, però altres han canviat marcadament la tendència. A Granollers, Mollet, Lliçà d’Amunt, Montmeló i Parets, per exemple, la primera força a les municipals, autonòmiques i generals ha estat el PSC, Junts pel Sí i En Comú Podem respectivament.
