En molts altres llocs, però, la feina ja s’ha acabat després de retirar els arbres tombats i altres que van quedar malmesos per l’efecte del vent. Segons les dades del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, al Vallès Oriental unes 200 hectàrees de boscos situats en la franja entre Caldes i l’Ametlla van registrar afectacions entorn del 100%. Entre els dos Vallès, es xifra en unes 2.000 hectàrees la superfície boscosa on hi va haver afectacions inferiors al 50% de la massa forestal. Al Vallès Oriental, el temporal de vent, però, va malmetre zones menys extenses i, en general, el percentatge d’arbres tombats a les finques perjudicades va ser inferior que al Vallès Occidental. “A moltes zones, hi ha entre el 0% i el 20% dels arbres afectats”, comenta Eloi Beulas, cap de secció de boscos i recursos naturals de la conselleria.
Aquest fet ha condicionat les actuacions de neteja de la fusta caiguda. “Això implica més problemes en l’extracció de la fusta perquè augmenta els costos”, assegura Beulas. Amb tot, “s’ha actuat molt” a l’Ametlla, la Garriga, Santa Eulàlia, Bigues i Riells i “en parts baixes” de Caldes. En total, Agricultura ha rebut 57 notificacions de finques del Vallès Oriental on s’han retirat arbres.
Aquesta xifra no inclou aquelles parcel·les que tenien un pla tècnic de millora forestal aprovat i que no havien de comunicar les intervencions de retirada d’arbres caiguts que s’hi feien. A Caldes és on es concentren espais afectats –tot l’àmbit del Farell–, que presenten unes dificultats orogràfiques més importants i, per tant, on l’actuació de les empreses d’extracció i gestió de la fusta no surt rendible. A Caldes, “queden zones complicades com barrancs i zones amb pendents”, diu Beulas, que destaca el paper actiu de l’Ajuntament. “Va ser l’únic que va fer un requeriment als propietaris”. Segons el regidor d’Espais Públics i Sostenibilitat, Jaume Mauri, “la majoria de propietaris petits s’han espavilat. Qui tenia interès ho ha fet”. “Nosaltres no podem entrar a les finques privades i és molt difícil posar d’acord els propietaris”, afegeix. Per la seva banda, Sígfrid Correal, membre de Protecció Civil i de l’ADF de la zona, certifica que “s’ha actuat netejant allà on era fàcilment accessible però no allà on és més complicat”. Correspon a l’àmbit situat al nord-oest del municipi. “És la zona en pitjor estat”, afirma. “Dubto molt que s’acabin de treure tots els arbres de les zones inaccessibles però això passa sempre que hi ha una gran catàstrofe natural. Cal anar insistint”, diu Beulas, perquè creu que és molt important per reduir el risc d’incendi a l’estiu i evitar possibles plagues que afectin els arbres que van quedar dempeus.
En contraposició, Beulas apunta que “a les zones accessibles –de Caldes i dels altres municipis de la comarca perjudicats pel temporal– no és determinant que l’afectació no sigui total perquè surt a compte recollir la fusta”. Per això, als espais on encara no s’ha actuat també s’hi acabarà intervenint, sosté. “En qualsevol zona amb una afectació superior al 30% s’hi acabarà actuant”.
MERCAT SATURAT
Un altre dels factors que ha dificultat la gestió dels espais forestals afectats per la ventada ha estat la saturació del mercat. “Al principi, molta fusta es podia col·locar a les serradores i això et permetia pagar costos i, fins i tot, donaven un petit benefici”, diu Beulas. Finalment, aquests negocis no van poder assumir tanta fusta i va caldre buscar altres sortides com la transformació en pasta per fer paper o el consum en calderes de biomassa. “Ha entrat molta fusta al mercat i això ho ha complicat. Les serradores s’han col·lapsat. Ens hem hagut de buscar la vida per portar fusta cap a altres països”, indica Albert Bucail, de l’empresa Bioforestal Bucail, una de les que encara treballa a la comarca fent neteja de boscos malmesos pel temporal de vent. Per ell, però, això és un contrasentit. “Importem petroli però exportem fusta. Estem malbaratant uns recursos propis bons, com és típic dels països subdesenvolupats”, diu. Per això, reclama una aposta decidida de les administracions per l’ús de calderes de biomassa. “El cercle es tancaria”. De moment, diu que troben “més rebuda en empreses privades”. Beulas assegura que el govern català té un pla per anar introduint calderes de biomassa en grans equipaments com presons o hospitals per reduir el consum de combustibles fòssils que cal importar.
