La comunitat de regants del pantà de Vallfornès, del qual depèn el reg d’unes 400 hectàrees de zona agrícola entre Cànoves i Cardedeu, ha acordat reduir la despesa màxima d’aigua a 2.000 metres cúbics per hectàrea. Això és “just la meitat de la concessió que tenim”, explica Pere Clos, president de la Comunitat de regants de Vallfornès.
La decisió s’ha pres per la manca de reserves al pantà de Vallfornès que, actualment, està al 33,35% de la seva capacitat amb unes reserves de 0,79 hectòmetres cúbics d’aigua. Fa un any, el pantà estava al 67,57% de la seva capacitat i emmagatzemava 1,61 hectòmetres cúbics d’aigua.
Les pluges de la primavera van fer recuperar lleugerament l’embassament que, entre octubre de 2021 i aquest mes de març es va mantenir de forma estable al voltant del 30% de la seva capacitat (vegeu gràfic adjunt). Al maig, va arribar fins al 40%. Això va permetre ampliar l’aigua que s’ha acabat posant a disposició dels regants perquè, inicialment, es va preveure limitar-la a 1.500 metres cúbics per hectàrea. Fa tot just dos anys, el pantà fregava el 100% de la seva capacitat.
Clos lamenta haver de limitar l’aigua dels regants. “Però no n’hi ha més.” La limitació té impacte en l’activitat agrícola de les terres regades amb l’aigua del pantà i on, habitualment, es conrea blat de moro en aquesta època de l’any que necessita l’aigua per créixer.
Hi ha pagesos que han optat per reduir a la meitat la superfície dedicada al blat de moro i, d’aquesta manera, assegurar que podran regar com en una campanya habitual perquè també tenen la meitat d’aigua a la seva disposició. “És el què aconsellem des de la comunitat però cadascú pot fer el què cregui més convenient”, apunta Clos.
Altres pagesos opten per altres conreus com els gira-sols. “Necessiten, sobretot, l’aigua en el moment de néixer però llavors ja no”, comenta Clos. I el sorgo, un cereal semblant al blat de moro que tant es pot destinar al consum del bestiar com de les persones.
Davant de la falta d’aigua, però, la junta de la Comunitat de regants de Vallfornès sí que ha decidit ser molt estricte en el respecte a la restricció establerta. Per això, s’ha fixat que qui gasta un metre cúbic de més pagarà 1.000 euros. També estan disposats a tancar l’aigua als regants que en facin un mal ús. El control es fa a través dels comptadors que hi ha instal·lats a la xarxa de reg.
“Si no es respecta, s’està generant un problema als altres. La falta d’un repercuteix que hi hagi altres regants que no puguin fer ús de l’aigua que els pertoca”, admet Clos. Ho podrien notar aquells pagesos que opten per altres conreus com la mongeta del ganxet, que es planta més endavant, i que, per tant, ara encara no està consumint aigua per regar. “L’obligació de la junta és tractar tots els regants amb les mateixes condicions. La situació és dura però és dura per tothom. No ens podem permetre que la gent que necessita l’aigua més tard no en tingui”, assegura el president de l’entitat.
La quantitat d’aigua assignada als regants també s’ha calculat assegurant que el pantà mantindrà un cabal mínim. Clos recorda que l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) podria decidir tancar el reg si el nivell del pantà baixa molt. La limitació de la quantitat d’aigua que poden fer servir no ve de nou als regants de Vallfornès. “Cada set o vuit anys, hi ha un estiu que hem d’adoptar mesures semblants”, recorda Clos. Admet, però, que sense l’actual connexió del poble i els barris de Cànoves a la xarxa de subministrament en alta de l’Ens d’Abastament d’aigua Ter-Llobregat (ATL) “el pantà estaria més baix”.
Fase de prealerta per falta d’aigua als pantans
Actualment, els embassaments del sistema que garanteix el subministrament d’aigua domèstic a les poblacions connectades a la xarxa de distribució en alta d’ATL estan al 47% de la seva capacitat. L’ACA ha establert una situació de prealerta vigent des del febrer. Es passaria a alerta si les reserves baixessin per sota del 40%, expliquen fonts de l’ACA a EL 9 NOU.
“L’entrada en aquest escenari dependrà de com evolucionin les demandes, l’estalvi i les possibles pluges”, expliquen. Des del febrer, les dues plantes dessalinitzadores funcionen al 85% de la seva capacitat i han produït 30 hectòmetres cúbics d’aigua. Això “està permetent que s’alenteixi el descens dels embassaments”. “Sense aquesta aportació, ara estarien 4 o 5 punts per sota de la situació actual”, destaquen des de l’ACA.
En paral·lel, l’ACA està connectant amb els municipis que no estan connectats a la xarxa d’ATL i que, per tant, depenen de recursos propis (pous, basses o derivacions de rius i rieres) per garantir el subministrament d’aigua. L’objectiu és “saber en quina situació es troben i així poder tenir una radiografia clara de quina és la seva situació”.
L’ACA té constància de problemes en municipis del Moianès com Castellterçol, Castellcir i Granera.
