L’Església catòlica ha inscrit fins a 81 immobles al seu nom sense cap títol que n’acredités la propietat entre els anys 1946 i 2015 al Vallès Oriental. 51 de les 81 immatriculacions —inscripcions per primera vegada al Registre de la Propietat d’una finca que no ho estava— són d’edificis religiosos com esglésies, cementiris, ermites i capelles. Amb tot, al Vallès Oriental, l’Església va inscriure a nom seu 16 terrenys —la majoria rústics— i 13 edificis entre els quals també s’hi inclouen les rectories.
Són les dades que ha fet públiques el Departament de Justícia de la Generalitat a partir de la recerca que s’ha fet als arxius dels registres de la propietat. A tot Catalunya, l’Església ha immatriculat 3.722 immobles. La meitat són construccions dedicades al culte i l’altra meitat es distribueixen entre terrenys (41%) i edificis (9%). Al Moianès, es compten 13 immatriculacions, 11 d’esglésies i dues de terrenys. N’hi ha tres a Sant Quirze —dues són de terrenys urbans—, tres a Granera i dues a Castellterçol.
La xifra aportada per la Generalitat és lleugerament inferior a les que havien donat els Bisbats de Terrassa i de Vic. En el cas de Terrassa, es parlava de 85 finques amb una llista formada per 44 temples, 12 rectories, 6 complexos parroquials (locals, centres…), 6 cementiris i 17 terrenys o boscos. El Bisbat de Vic en xifrava 15 a parròquies del Vallès Oriental (Riells del Fai i Sant Feliu) i del Moianès (Castellterçol, Granera i Sant Quirze).
Al Vallès Oriental, les Franqueses és el municipi que suma més inscripcions sense títol de propietat fetes per l’Església. Són 16 entre les quals hi ha les esglésies de Llerona, Marata i Corró d’Amunt o les rectories i horts propers. Però també hi ha quatre finques rústiques —tres terrenys i un bosc— inscrits a nom de la parròquia de Sant Mamet de Corró d’Amunt i tres terrenys urbans, tots vinculats a la parròquia de Santa Eulàlia de Corró d’Avall.
Per darrere, hi ha Granollers amb sis, totes vinculades a edificis religiosos de la ciutat com les capelles dels Sants Metges, Santa Anna i Santa Esperança o lligats a l’Església com la rectoria de Palou. A Llinars, també n’hi ha sis però s’hi inclouen dos terrenys rústics, un inscrit a nom de la parròquia de Joan de Sanata i un altre a la de Sant Sadurní de Collsabadell.
Segons les dades que ha publicat la Generalitat i que es presenten en un mapa interactiu a internet, la majoria de les finques estan inscrites a nom de la parròquia on estan vinculades. Hi ha algunes excepcions com les deu propietats a nom del Bisbat de Terrassa entre Bigues i Riells, Caldes, Campins, Cànoves i Samalús, l’Ametlla, Mollet i Sant Fost.
També d’altres que estan inscrites a nom d’una parròquia diferent a la que correspon territorialment: passa amb un terreny a Fogars de Montclús registrat a nom de la parròquia de Santa Maria de Palautordera; amb l’ermita de Sant Baldiri, de Lliçà d’Amunt; amb l’església de Sant Cristòfol, de Lliçà de Vall, a nom de la parròquia de Sant Esteve de la Garriga; i amb l’església de Santa Eulàlia, a Santa Eulàlia de Ronçana on, segons les dades de la Generalitat, el titular és la parròquia de Sant Quirze.
Fidel Catalán, moderador de la cúria del Bisbat de Terrassa, justifica l’elevat nombre d’immatriculacions per la llarga història de l’Església. “El registre de la propietat es crea el segle XIX i l’Església, aleshores, ja tenia aquestes propietats”. Un canvi normatiu fet l’any 1998 pel govern del PP va permetre la inscripció dels temples. “Els més antics no estaven immatriculats i és per això que s’inscriuen a partir de 1998. I amb les rectories o els cementiris parroquials passa el mateix”, recorda Catalán.
Seguint la legalitat
“Ha estat un procés completament legal i que no és, en cap cas, una apropiació, ni una expropiació ni, molt menys, un espoli: l’Església ha registrat el que documentalment li constava com a propi i que, recordem, no tenia cap propietari anterior al seu nom”, afegeixen des del Bisbat de Vic en un comunicat.
Catalán ressalta que “quan l’Església ha fet el procés i l’ha presentat al registre de la propietat ho ha fet seguint la legalitat i amb l’assessorament de tècnics que deien que tot estava bé”. Segons detalla, tots els expedients que ha presentat el Bisbat de Terrassa —es va crear l’any 2004— “han estat acceptats pel regulador”. Això demostra, segons el seu criteri, que s’han fet les coses bé. A més, “el procés d’immatriculació sempre deixava un marge de dos anys per fer al·legacions i no n’hem tingut excepte en el cas de la plaça Pau Surell de Caldes”.
Des del Bisbat de Vic també asseguren el rigor seguit en els processos d’immatriculacions: “No s’ha fet de manera arbitrària: cada vegada que l’Església ha registrat una església, ha presentat la documentació que provés que allò era titularitat eclesial i que coincidís amb el cadastre. És un procés lent. Abans d’anar al registre, cal reunir força informació que acrediti la titularitat eclesial, preparar un dossier de l’immoble amb la documentació… i no n’hi ha prou amb el certificat del bisbe”.
{{ comment.text }}