L’entitat tem que el pla inicial s’aprovi aquest març sense que els afectats disposin de tota la informació. Expliquen que els tècnics “han insinuat” que els mateixos veïns s’hauran de fer càrrec del cost econòmic de les noves zones verdes, les zones d’equipaments o els nous dipòsits d’aigua. Segons l’Associació, això suposaria un “greuge comparatiu” respecte altres processos d’urbanització i avisa que ara mateix hi ha molts veïns que no poden fer-hi front econòmicament. Alguns veïns denuncien expropiacions “injustes” i “sense sentit”.
El president de l’Associació, Sebastià Puig, explica que el Barri Rodes esta format per unes 250 cases, algunes de les quals són masies de més de 200 anys d’antiguitat. Afirma que es tracta d’un barri “molt consolidat”, on hi viuen unes 740 persones i on la mitjana d’edat és superior als 50 anys. Segons Puig, molta gent està al final de la seva vida laboral i això suposa més complicacions alhora d’afrontar un procés d’urbanització, “al marge de la conjuntura econòmica actual”.
TENEN L’APROVACIÓ
Des de l’Associació, temen que l’Ajuntament acabi aprovant aquest mateix mes de març el projecte inicial d’urbanització sense que els veïns disposin d’informació detallada. Segons el tresorer de l’entitat, Joan Maria Rossell, l’Ajuntament “no ha aclarit res”. En aquest sentit, ha afirmat que “la situació és preocupant” perquè aquest serà el “document base” que servirà per portar a terme tot el procés posterior. Puig i Rossell es queixen que encara no saben les zones verdes o les zones d’equipaments de què disposarà el barri.”Crèiem que tot això ho podríem haver parlat, però encara no sabem res” lamenten.
En aquest sentit, denuncien el greuge comparatiu que suposarà que els propis veïns hagin de fer-se càrrec també de les noves zones verdes i les noves zones d’equipaments, com creuen que passarà. Indiquen, per exemple, que el cost de les expropiacions per convertir terrenys en zones verdes acabarà revertint en tot el veïnatge. L’Associació es va crear fa un any i mig, quan els veïns van assebantar-se de l’objectiu de tirar endavant la urbanització.
EXPROPIACIONS “INJUSTES”
Una de les veïnes afectades és l’Helena Cascales, que denuncia que l’Ajuntament vol expropiar-li terrenys de la seva finca de forma “injusta”, “excessiva” i “sense sentit”. Va assebentar-se quan li van denegar la llicència d’unes obres. Els seus terrenys, que van ser adquirits ara fa més de 20 anys, limiten amb un rierol. Els tècnics li han informat ara que, a causa d’aquest rierol, gairebé una quarta part del seu terreny haurà de passar a ser zona verda i per tant ja no serà de la seva propietat. Cascales considera que aquesta és una decisió “incomprensible” i “arbritària”, i en aquest sentit assenyala que a les finques de l’altra banda del rierol hi ha construccions i murs a tocar mateix del pas de l’aigua.
