La temporada de verema ha posat de manifest el principal problema dels viticultors vallesans: el canvi climàtic. La sequera i les altes temperatures que s’acumulen des de fa tres anys han posat en perill el cultiu de les vinyes i han obligat els productors a buscar alternatives. Enric Gil, enòleg i director tècnic del celler de Can Roda, una de les firmes productores de vi al Vallès Oriental, explica que “la vinya en alçada és cap a on avança la vinya del futur. El cep és una planta resistent, però els canvis de temperatura i la calor sostinguda l’estan matant”. Gil destaca que l’última collita de qualitat i quantitat a la comarca va ser el 2019 i des de llavors “molts ceps han mort”.
Qui ha apostat per la vinya d’alçada ha estat Marc Dominici, impulsor del projecte El Baluard de recuperació de vinyes al Montseny. Dominici té la vinya al terme municipal de Fogars de Montclús, a Can Rovira, i és l’únic que treballa el cep a la zona. La ubicació i la pluviometria alta tot i estar en sequera han estat les claus del seu èxit. “El projecte el vaig començar el 2014 amb l’objectiu de recuperar unes vinyes plantades als anys noranta. Estem parlant d’unes vuit hectàrees de les quals, de moment, n’he pogut recuperar 0,8ha”, explica Dominici.
Per recuperar les plantes, Dominici ha actuat “sobre l’estructura dels ceps, formant-los per a una futura ampliació” que s’ha de dur a terme en els propers anys. De cara al futur, el projecte del Baluard es vol ampliar a dues hectàrees més.
El potencial del Montseny
Sobre els avantatges de la vinya en alçada, Dominici destaca que el factor clau és el clima. “El Montseny és una zona amb molt potencial. A més, estem situats a la zona sud i per tant la muntanya ens fa de barrera de les tempestes d’estiu que hi pot haver a Osona.” El Montseny no és una de les principals zones de conreu de la vinya. De fet, “als anys noranta hauria estat considerat una bogeria. Però ara, en la situació de canvi climàtic i sequera, és un dels millors llocs”, afegeix Dominici.
Per al producte, el més positiu d’aquesta zona és la temperatura constant. “Com que no tenim tantes calorades, la maduració del raïm és constant, l’acumulació del sucre és lenta i fa que el raïm no sigui tan dolç, al contrari del que passa amb les temperatures elevades. Tot això fa que no haguem de patir per la supervivència dels ceps com passa a altres llocs de la comarca o de Catalunya.”
Dificultats afegides
De totes maneres, la vinya en alçada no salva a Dominici d’altres dificultats. La principal pressió en la seva vinya és la de la fauna que destrossa la plantació. “El Montseny és una zona molt habitada pel senglar. En aquesta època sempre acaben venint i es mengen i destrossen els ceps. És la nostra lluita endèmica tot i que tenim tota la vinya tancada.”
Gil assegura que “la vinya del futur és la vinya en alçada”. “El cep és una planta molt resistent igual que l’olivera, però cada vegada ho té més difícil per sobreviure. Nosaltres de moment no ens hem plantejat canviar d’ubicació, a mesura que passi el temps anirem fent valoracions perquè patim per la nostra vinya, també, que és força vella.” L’enòleg de Can Roda recorda que amb la sequera i les altes temperatures de l’any passat van perdre molts dels ceps que tenien plantats.
Marta Bericard, enòloga de Raventós Codorniu, amb celler a Can Matons a Santa Maria de Martorelles, tampoc es planteja el canvi a vinyes d’alçada. “Si pugéssim més a la Serralada de Marina, la nostra plantació segurament es veuria afectada per la humitat de la terra i no ens afavoriria, en la situació en què ens trobem ara.”
“L’alçada és un factor més a tenir en compte a l’hora de cultivar el raïm. Nosaltres hem plantat una hectàrea nova a la Serralada Litoral, prop de Vallromanes, que està a 400 metres per sobre el nivell del mar”, explica Oriol Artigas, enòleg i productor d’Els Bardissots de Llinars. Per Artigas, però, no és només l’alçada el que pot servir per fer front al canvi climàtic. A l’hora de plantar s’ha de “tenir en compte la varietat que es planta. Pot ser que a la zona tradicionalment es plantés una varietat que ara, amb el canvi de les condicions, sigui millor plantar-la en un altre lloc. També és interessant valorar el peu que es fa servir perquè sigui resistent”.
Una collita poc abuntant
Els viticultors no preveuen una collita abundant aquest any. Alguns d’ells ja van començar a recollir el raïm a mitjan agost i continuaran fent fins més o menys mitjans de setembre. La sequera que s’arrossega des de fa anys i les pluges torrencials no ha afavorit els cultius.
“Teníem l’esperança que la planta es recuperés amb les pluges, però aquí quan plou, plou malament. Hem tingut excés d’aigua amb la pluja del maig que va fer que entrés un fong a diversos ceps assecant el raïm”, diu Gil. Això ha fet caure la producció de Can Roda un 50% i de les 50.000 o 60.000 ampolles que acostumen a fer, “si arribem a fer-ne 30.000 estarem contents”.
Bericard, en canvi, també a Santa Maria de Martorelles, preveu una collita “més o menys bona”, però que començarà tard. “Estem revisant diàriament l’acidesa del raïm per veure fins quan ens podem esperar. La quantitat d’àcids disminueix com més madura alhora que puja la graduació.” Encara que l’enòloga de Can Matons preveu una bona collita, “no s’acosta al que es recollia al 2017, per exemple, però de moment no estem alarmats. De totes maneres, hem hagut d’afrontar la pèrdua d’una part de la collita per les gelades d’aquest hivern, que han matat alguns ceps de vinyes. Estarem parlant d’un 30% de les pèrdues”, comenta Bericard.
Descens de producció també al Montseny
A la finca de Dominici, al Montseny, la collita tampoc serà tan bona com l’any passat. “El 2023 va ser un any de rècords en què vam recollir prop de 4.000 quilos de raïm. Aquest any això no serà així i tornarem a xifres de 2.500 quilos aproximadament”, explica el responsable de Can Rovira. El motiu torna a ser la vegetació estressada per culpa de la manca d’aigua, tot i que en aquesta zona “no patim per la supervivència dels ceps”. Una bona notícia és que, des que Dominici va començar el projecte de recuperació de les vinyes, la producció ha anat en augment. “El 2016 vam recollir prop de 800 quilos i ara parlem de 2.500 quilos, que són menys que l’any passat, però molts més que quan vam començar”, diu Dominici.
La previsió tampoc és bona per a Artigas, que creu que la collita serà un 50% menys que altres anys. “Normalment fas una predicció aproximada, però després arribes a les vinyes i sovint tot canvia. El raïm és de qualitat i està sa, però no és abundant. Ens costa omplir les caixes.”
Entre la producció d’Els Bardissots i Oriol Artigas en una anyada normal es fan 40.000 o 50.000 ampolles i “això aquest any no serà així”. “De totes maneres, m’agrada pensar que els vins són una fotografia de com ha anat l’any i les dificultats sempre donen personalitat que s’acaba notant quan el tastes”, acaba Artigas.
La pansa blanca
Els productors del Vallès Oriental s’emmarquen dins de la Denominació d’Origen Alella, una DO que destaca per cultivar a les seves vinyes la pansa blanca. Es tracta d’un raïm petit, compacte i rodó, de pell gruixuda i color daurat. Aquesta varietat és omnipresent al territori per la seva bona acollida al clima i terra propis. Altres varietats que es poden trobar a la comarca són la garnatxa blanca i negra, el sumoll o el morastrell.
