En memòria d’Enric Camps

La història del mestre republicà represaliat pel franquisme Enric Camps, d’Aiguafreda, que després d’un consell de guerra va ser condemnat a cadena perpètua, va ser el punt de partida del Treball de Recerca de Bernat Pons Mir, alumne de l’Institut Pere Barnils, de Centelles (Osona), informa Paula Aviñoa. La fotografia del professor Camps va anar a parar al Bernat gràcies a la seva tieta, la periodista Montse Mir. “Al principi no tenia clar el tema. Volia buscar algun fet històric o algun crim que hagués succeït a Aiguafreda per aprofundir-hi, però quan vaig veure la foto que em va ensenyar la meva tieta ho vaig veure clar: volia buscar casos de mestres condemnats i represaliats durant la Guerra Civil”, explica Pons. Tot i que la idea inicial era trobar diversos mestres que haguessin estat condemnats a Aiguafreda, com és el cas de Rosa Torró, la cerca en diferents arxius comarcals va demostrar de seguida a l’alumne que el cas d’Enric Camps era suficient per endinsar-se en una bona investigació. A la fi, Enric Camps era el que havia rebut més represàlies de tots els mestres republicans condemnats a la localitat. El treball de recerca de Bernat Pons contribueix a millorar el coneixement d’Aiguafreda i el Vallès des d’una perspectiva històrica. Per aquest motiu, s’ha fet menció a la investigació del jove en el 18è Premi Camí Ral de Treballs de Recerca de Batxillerat sobre el Vallès Oriental corresponent al curs 2022/2023. El jurat del premi ha volgut fer aquesta menció especial al treball El mestre condemnat a Aiguafreda “per l’originalitat de la recerca documental i per la reparació històrica que fa a través del treball”. “Tot va ser anar estirant el fil”, assegura en Bernat. Explica que a l’hemeroteca de La Vanguardia va trobar la citació a judici del professor i després de consultar els Arxius Generals de l’Administració, va endinsar-se en el consell de guerra que es va fer al professor d’Aiguafreda, com també el judici sumari que va rebre, on, sense proves ni dret a defensar-se, Camps va ser condemnat a cadena perpètua. “Fent recerca en els diferents arxius, allò que em va sorprendre més va ser el tipus d’acusacions en les quals se sostenia l’entrada a presó del professor”, afegeix Pons. Les declaracions de l’alcalde, la Guàrdia Civil o el mossèn del poble explicant que Camps era republicà per no anar a missa els diumenges van ser el punt decisiu per a la condemna. El fet que el mestre republicà entrés a presó va fer que Bernat Pons també s’interessés per la Model i el funcionament d’aquesta presó durant la Guerra Civil. Així, també va dur a terme una anàlisi profunda sobre aquest centre penitenciari barceloní. L’alumne té clar que el seu treball de recerca encara no està acabat i el motiva pensar que potser en un futur podrà continuar investigant sobre la figura del mestre. “Jo tanco el treball de recerca en el punt en què Camps és alliberat i surt de presó, però m’agradaria saber on va anar llavors i si es va exiliar”. Explica que després de publicar la seva recerca a una pàgina web, una neta de Camps va reconèixer el seu avi i es va posar en contacte amb ell. “Pel missatge que em va escriure, no parlava gaire el castellà i, per tant, és probable que Camps s’exiliés fora d’Espanya”, apunta Pons. Aquestes són dades que l’inquieten i el motiven a continuar endinsant-se en el tema. “Encara que quedi molt per esbrinar, el meu treball ajuda, si més no, a conèixer la història d’aquestes persones i a la memòria històrica del nostre país. Quan sabem d’on venim, podem evitar cometre els mateixos errors”, assegura l’estudiant. Bernat Pons té clar que allò que més el motiva són les investigacions històriques i, sobretot arrel del treball de recerca elaborat, ha decidit quina carrera estudiarà el curs vinent: periodisme. Vol seguir els passos de la seva tieta i aspira també a donar veu a històries del passat que no es coneixen però que van marcar les següents generacions.

En memòria d’Enric Camps

La Llagosta canvia el nom del carrer Nicolás Longarón, l’últim vestigi franquista

La revista ‘Notes’ es fixa en la política municipal a Mollet durant el franquisme

Les Franqueses recorda el bombardeig i reivindica la memòria davant discursos d’odi

L’historiador Joan Garriga reivindica l’activisme a Granollers durant el tardofranquisme

LA PREGUNTA

Creu que la guerra a l’Iran s’acabarà aviat?

Dos detinguts per una agressió amb arma blanca a Granollers

Un camionet s'encalla sota el pont de l'R3 al centre de la Garriga

Detenen un home per provocar un incendi en un pis a les Franqueses, en un cas que s'investiga com a violència masclista

La Volta a Catalunya provocarà talls a carreteres del Vallès Oriental aquest dijous

Els 20 docents que han ocupat els Serveis Educatius de la Generalitat a Granollers es preparen per fer-hi nit

[VÍDEO] Els Bombers trigaran entre sis i deu hores en extingir l'incendi del Coll de la Manya

El tancament sobtat de la clínica Oral Studio deixa més d’un centenar de clients a mig tractament

Un camió bolcat totalment talla l’accés a la C-17 des de Lliçà d’Amunt

Mor Dolors Lamarca, de Granollers, un referent del món bibliotecari

Cau una pedra d'un marge de l'R3 al pati d'un pis de la Garriga