En record de 50 anys de comunitat

“Un espai de tots, on tothom se sent implicat.” Així defineix el santuari de Puiggraciós Roser Caminal, una de les dues monges que hi ha actualment al santuari. La commemoració del 50è aniversari de l’arribada de les monges benedictines al santuari de Puiggraciós va culminar diumenge al matí amb una emotiva jornada de cloenda, després d’un any d’actes. La celebració va començar a les 10 del matí amb una cerimònia religiosa, seguida d’un concert de violoncel a càrrec de la garriguenca Mariona Camats, i va finalitzar amb un pica-pica al jardí del santuari, informa Guillem Moya. Caminal, que va arribar a Puiggraciós fa cinc anys, va voler destacar la importància del santuari en tots els sentits: “Estem compromesos com a espai social i cultural, i també quant a país, per defensar la nostra terra i llengua.” Joan Lluís Temora, membre de l’Associació d’Amics de Puiggraciós, creada per donar suport al santuari, va destacar el caràcter singular que li ha donat la presència de monges a Puiggraciós al llarg dels anys: “El fet que hi visquin monges li dona un caràcter diferent.” Temora va remarcar que el paper del santuari va més enllà de l’exclusivament religiós: “A més d’un santuari, també és l’entrada a un espai natural protegit, de manera que hi ha una voluntat de preservar la natura. Tothom entén que això s’ha de cuidar, siguis religiós o no, igual que tot l’espai de cingles de Bertí”. Aquest any, l’Ajuntament de Figaró-Montmany ha declarat Puiggraciós com a Bé Cultural d’Interès Local. Les monges benedictines, procedents de la comunitat de Sant Pere de les Puel·les, van instal·lar-se al santuari per petició de la comunitat local el 1973: “Rosa Julivert, que va arribar a l’inici i que va morir l’any passat, va ser finalista del Vallesà de l’Any el 2019. Que un personatge religiós tingui aquest pes en l’actualitat diu molt de l’afecte que se li tenia”, va dir Joan Girbau, un altre dels membres de l’Associació. Girbau també va remarcar la forta vinculació del santuari amb els municipis del Figaró-Montmany, l’Ametlla, la Garriga i Bigues i Riells del Fai, que tenen el seu propi dia de pelegrinatge a Puiggraciós: “És una altra singularitat del santuari: el lligam ampli que té amb el territori.” Aquest any, el santuari ha estat escenari d’actes religiosos, però també culturals. Destaquen la ballada de sardanes de l’1 de gener, el Poema de Nadal, el concert del flautista Claudi Arimany o un diàleg sobre natura i espiritualitat amb el físic David Jou i el consultor ambiental Joan M. Mallarach. Alguns dels assistents, com la Montserrat i la Pilar, que van venir des de Cardedeu, es mostraven satisfetes amb l’activitat dels darrers mesos: “Estem molt contentes de tot el que s’ha organitzat. Feia temps que no venia i ho he aprofitat per pujar amb la Pilar”, deia la Montserrat. Amb la celebració, Puiggraciós referma la importància com a lloc de trobada religiosa, cultural i social per a la comarca.

En record de 50 anys de comunitat

El Bisbat reforça la comarca amb cinc nous rectors joves

Darrer dia a Puiggraciós

Les monges de Puiggraciós deixen el santuari aquest diumenge

Les monges deixaran Puiggraciós a mitjan juliol després de més de 50 anys

LA PREGUNTA

Marxa de vacances a fora del seu municipi aquest agost?

Granollers, Mollet, les Franqueses, Parets, Canovelles i Montmeló perdran els topalls als preus del lloguer el 2027

El Bisbat reforça la comarca amb cinc nous rectors joves

Un veí denuncia actes vandàlics a la font ornamental que va donar al cementiri de Sant Esteve

Bigues i Riells del Fai ha multat aquest any el mateix número de persones que en tot el 2025

Tanca el restaurant Sant Miquel de Vallromanes

Un incendi en un pis del carrer Navarra de Granollers obliga a desallotjar els veïns

Una promotora projecta un parc fotovoltaic de 10 hectàrees als Gorgs, entre Llerona i la Garriga

La fiscalia no creu que el TJUE ja hagi donat per resoltes les prejudicials del TSJC sobre Josep Maria Jové

Troben un cadàver en estat avançat de descomposició a Santa Maria de Martorelles

Mercè Llistosella: “Tenim la intenció de fer un aparcament provisional a Ca la Lola”