Es considera que entre el 10% i el 15% dels pacients que han patit la malaltia presenten símptomes de l’anomenada covid persistent. No se sap amb certesa quin mecanisme el desencadena però els símptomes més freqüents són cansament, malestar general, manca de concentració i problemes de memòria.
S’han presentat símptomes neurològics, psíquics i emocionals, en l’aparell locomotor, respiratoris i alteracions digestives. És més freqüent en les dones (79%) i d’edat mitjana, tot i que pot presentar-se a qualsevol edat i els símptomes poden persistir més de mig any. La recuperació és més ràpida en els infants.
La Mariona Vilà Peiró, de 10 anys, de Montmeló, pateix covid persistent des de fa un any. “Va ser a primers de març de l’any passat. Es va desmaiar després d’una actuació de dansa que feia com a activitat extraescolar. Vam pensar que potser eren nervis.
Al cap d’una setmana es va queixar de la zona de l’apèndix. Vam anar a l’Hospital General de Catalunya i li van fer una PCR que va sortir negativa”, explica la seva mare, Mireia Peiró. Les primeres setmanes van ser complicades. “Va fer una davallada brutal. Se sentia sense forces i tenia feina per anar del llit al sofà. Estava blanca, amb ulleres… Es queixava de mal de cap i també als braços i a les cames.” La tornada a l’escola la va fer de manera gradual, a mesura que s’anava trobant una mica millor, tot i que no es recuperava del tot.
Li van fer una analítica de sang i li van trobar el fetge inflamat, però la seva doctora no s’ho acabava d’explicar. “Llavors ja ens va dir que podia ser covid persistent.” Un fet que va sorprendre molt la família perquè cap dels seus membres, ni els pares, ni la germana bessona ni els avis l’havien passat. Noves proves PCR van donar negatiu i altres exploracions no van detectar cap anomalia. Fins i tot el fetge ja no mostrava cap anomalia.
Veient que la seva situació no millorava, van enviar la Mariona a la unitat de covid de pediatria de l’Hospital Germans Trias i Pujol, de Badalona. Allà van seguir tot el protocol amb enquestes a la nena i als pares i més proves. Però no va ser fins la darrera setmana de juliol quan, en una de les analítiques que se li va fer, es va detectar que les cèl·lules tenien informació que demostrava que havia passat la covid.
La Mariona, que ha rebut les dues dosis de la vacuna, va començar a fer rehabilitació a distància seguint per ordinador els exercicis que li indicaven des del centre sanitari. Les vacances d’estiu van ser complicades per la calor. Al setembre hi va haver una certa millora, però darrerament ha tingut una altra petita davallada.
De fet, encara no té l’alta mèdica, fa visites telemàtiques al metge i continua amb la rehabilitació per recuperar la musculatura que ha perdut. “Ella explica que és com si fos un aparell electrònic que se li estigués esgotant la bateria.”
La seva mare insisteix que, quan li van donar el diagnòstic definitiu van tenir una sorpresa gran. “Estàvem tant segurs que no podia ser que, abans de tenir el diagnòstic, la deixàvem amb els seus avis.” I recorda que van ser mesos molt durs. “Entre el març i el juliol se’ns va fer molt llarg perquè vèiem que patia. Ara estem una mica més tranquils, però passes molta ansietat perquè tens por que sigui una malaltia greu, un tumor… Va ser molt dur.”
