ANATOMIA D’UN CANVI CLIMÀTIC
Jordi Puig Roca, de 45 anys, coordina L’Espigall, que va néixer per fer producció agrària i des fa 15 anys també fa consultoria agrària i assessora institucions i empreses en agricultura, agricultura ecològica i canvi climàtic.
Vostès tenen un model que preveu el que passarà en una finca agrícola amb el canvi climàtic?
El nostre model pren dades de l’Institut Meteorològic de Catalunya i s’apliquen al sector agrícola. Segons aquestes dades agroclimàtiques, de sòl, etc. generem un model que diu què passarà amb cultius determinats i a cada punt del territori amb una resolució de 150 metres. Per fer-nos una idea del nivell de precisió, a Catalunya hi ha un milió de punts d’informació. El nostre model determina si els cultius seran viables o no-viables o si els caldrà rec o no.
Les previsions climàtiques dels científics s’estan complint?
Cada dia que passa les previsions que es van fer fa quatre o cinc anys s’estan volatilitzant. Nosaltres treballem dos escenaris. El primer, el RCP 4.5, que ens porta a un horitzó poc segur d’entre 2 i 3 graus d’increment global de la temperatura respecte a l’era preindustrial. Però és que aquest mes de setembre ja hem arribat a un increment d’1,8 graus, no pas del total de l’any però sí respecte a la mitjana del mes de setembre. Nosaltres, doncs, ja estem treballant amb un segon escenari, el RCP 8.5, que seria –per entendre’ns– molt negatiu, molt catastròfic, i que vol dir business as usual, o sigui, que continuem emetem gasos com fins ara. Aquest escenari és el que segurament cal fer servir perquè enguany ja hi ha hagut un repunt de les temperatures.
Només cal aigua per adaptar-se al canvi climàtic?
El regadiu pot ser una adaptació, però els vegetals tenen uns rangs tèrmics concrets. Per exemple, a l’horta, molts cultius, quan se superen els 35, 36 o més graus, tanquen els estomes i no intercanvien gasos i deixen de fer la fotosíntesi. O sigui, són menys eficients. Per molt que reguem, amb temperatures extremes, la producció vegetal no funciona. El regadiu ajuda? Sí, molt. Pot ser part de la solució? Sí. Però amb els rangs tèrmics que es preveuen, si se superen els 2 graus d’increment de temperatura global per sobre de la mitjana, a Catalunya podem tenir estius de 50 graus, això farà inviable l’agricultura en aquests períodes. Estem en un punt d’inflexió, calen mesures dràstiques ara perquè som a les portes de l’infern, com diu el secretari general de l’ONU, António Guterres.
Després de tres anys sense prou pluja, pot ser que la sequera duri quatre o cinc anys o que es cronifiqui al Vallès Oriental?
El que pronostica el nostre model és que ara el Vallès Oriental és un Mediterrani sec i amb l’escenari negatiu passarà a ser Mediterrani semiàrid. Això vol dir pluviometries per sota dels 450mm l’any i ara al Vallès estem, o hauríem d’estar, entre els 550mm i els 700mm a les zones agrícoles, el Montseny és un món a part. Amb precipitacions per sota de 450mm, els cultius clàssics de la comarca, com el farratge o els cereals, tremolaran. Anem cap a cultius més semblants als de les Terres de l’Ebre. O sigui, potencialment olivera, cultius llenyosos de secà, com la vinya o els ametllers… Però tot això suposant que es pugui o es vulgui fer el canvi.
Això no sona gaire esperançador per a una pagesia com la vallesana que està en regressió.
El Vallès Oriental s’ha dedicat bàsicament als cereals i els farratges per alimentar animals de granja: el sector lleter, cada cop menys, i l’engreix de porcs i vedells. I a les zones que hi ha més aigua, a la comarca s’hi fa horta. Les zones d’horta penso que hauran de localitzar-se allà on hi hagi aigua, per la importància estratègica que tenen i tindran per alimentar la població. I les finques que es dediquen a l’engreix d’animals hauran de mutar; alimentar els animals amb els camps serà complicat si no canvien a animals més petits com l’ovella i la cabra.
{{ comment.text }}