A la biòloga Marina Ramon, de Parets, sempre l’han fascinat els primats, fins al punt d’haver centrat bona part de la seva vida professional a estudiar-los. Recentment ha estat una de les tres autores d’un estudi publicat per la prestigiosa revista Nature, on per primer cop es dona constància de l’existència de la malaltia de la lepra entre ximpanzès en estat salvatge. Ha estat la culminació d’un llarg procés d’investigació que l’ha portat a treballar en països com el Senegal o Guinea-Bissau.
“Aquesta publicació és el resultat del treball i l’esforç d’uns quants anys per part d’un equip internacional multidisciplinari, combinant la feina de camp i de laboratori. Per part meva, ha estat tot un honor poder compartir investigació i publicació amb experts en l’àmbit de la zoonosis que provenen d’institucions àmpliament reconegudes a escala internacional. Venint del món de la conservació, col·laborar i debatre amb aquests investigadors m’ha permès aprendre molt. El fet que l’estudi s’hagi publicat a la revista Nature, que té un factor d’impacte molt alt, ha estat una gran alegria, perquè això vol dir que la recerca arribarà a molta més gent”, destaca Ramon en declaracions a EL 9 NOU.
Tot i que ja se sabia que els primats podien tenir la lepra, fins ara aquesta malaltia només s’havia detectat en exemplars que es trobaven en laboratoris o en parcs zoològics.
L’estudi en el qual ha participat Ramon demostra que no tan sols poden agafar la malaltia estant en captivitat, sinó també en estat salvatge. “Si bé s’havia detectat la lepra en animals salvatges com els armadillos als Estats Units o els esquirols al Regne Unit, mai s’havia vist en primats salvatges o en cap animal de l’Àfrica en general. Sí que s’havia detectat en primats en laboratoris, inclosos quatre ximpanzés, i s’especulava que haurien adquirit la malaltia encara en llibertat, però haurien començat a experimentar símptomes ja en captivitat. Cal tenir en compte que, en el cas dels humans, la lepra pot trigar fins a 20 anys a donar els primers símptomes. Per tant, investigar sobre com es transmet la lepra entre els primats ha obert un panorama totalment nou i per mi ha suposat una gran oportunitat.”
Segons Ramon, haver descobert la malaltia de la lepra ens els primats és important per dues raons. “D’una banda, és rellevant pel que fa a la conservació. El ximpanzé de l’Àfrica de l’Oest està críticament amenaçat. Una de les amenaces principals, a banda de la caça i la destrucció del seu hàbitat, són les malalties infeccioses, que suposen un especial perill en llocs on viuen a prop dels éssers humans. Tot i que la lepra és una malaltia que avança lentament, és una malaltia que debilita els ximpanzés, els exposa a altres infeccions i, finalment, acaba provocant-los la mort. La pèrdua d’individus, encara que sigui en un nombre baix, és catastròfica en una subespècie en perill crític com aquesta.”
L’altre factor de rellevància té a veure amb la salut pública. “La lepra és una malaltia que retrocedeix i cada cop és present en menys països, però des de fa uns 15 anys el nombre de casos s’ha estabilitzat en lloc de continuar disminuint. El fet que no s’acabi d’erradicar pot tenir a veure amb les resistències antibiòtiques, però també amb la presència de reservoris animals o ambientals. Això vol dir que el bacteri que causa la lepra podria sobreviure en altres animals o superfícies, com ara l’aigua o el sòl, per acabar saltant un altre cop cap als humans. Per això és molt important identificar i monitoritzar espècies infectades. De tota manera, actualment és molt difícil que un ximpanzé pugui encomanar la lepra a una persona”, conclou.
