Un grup de famílies que volen portar els seus fills a P3 a l’escola Lledoner, de Granollers, reclamen un increment de l’oferta educativa a la zona nord de la ciutat –tenint en compte que és un sector amb força creixement demogràfic lligat a la construcció de nous habitatges– o un canvi en el funcionament dels processos de matriculació perquè es doni prioritat en funció de la proximitat als centres educatius.
Actualment, Granollers funciona com una zona única i, per tant, qualsevol família pot escollir qualsevol escola sense que el fet de viure-hi a prop li doni punts. Entre els afectats, hi ha famílies que viuen al mateix barri. Alguns, fins i tot, que s’hi han instal·lat recentment atrets per la proximitat d’una escola bressol i una escola d’Educació Infantil i Primària. Donen suport a la petició tant famílies que s’han quedat fora com d’altres que sí que hi han aconseguit plaça.
L’escola Lledoner va ser un dels centres que va rebre més presinscripcions a P3 per al curs 2022/2023: 57 per les 40 places que s’oferien. Això deixava fora 17 dels infants, tot i que la xifra s’ha reduït fins a sis després de detectar un fals empadronament d’una família amb dos fills i de redistribuir els alumnes amb necessitats especials de manera que la xifra sigui semblant a totes les escoles, ha explicat el regidor d’Educació, Francesc Arolas, que confia “amb la mobilitat que hi ha des d’ara fins a l’inici de curs” i que tradicionalment acaba generant alguna vacant més –una o dues– a tots els centres. “Aquestes famílies quedaran en llista d’espera i, si al setembre hi ha plaça lliure al Lledoner, se’ls trucarà.”
Arolas, però, descarta obrir un tercer grup de P3 al Lledoner, com havien demanat les famílies. Ho diu tenint en compte les xifres de la preinscripció al conjunt de la ciutat: 500 peticions per 572 places disponibles.
Segons les famílies, de les 40 places que s’oferien al Lledoner, 21 s’omplien amb germans d’infants ja escolaritzats. A més, “és la única comunitat d’aprenentatge de Granollers i això atreu gent d’altres barris”.
Les famílies consideren que la zona única fomenta la segregació escolar. “Si et quedes sense plaça a l’escola que volies, acabes optant per la concertada més propera abans que anar a un centre que és a l’altra banda de la ciutat”, comenta un dels pares a EL 9 NOU. A més, defensen que va en contra de la mobilitat sostenible. “Si et toca una escola que és lluny, has d’acabar agafant el cotxe quan tens un centre on aniries a peu.”
Arolas no és partidari de trencar la zona única. Ho justifica com un instrument en contra de la segregació escolar. “En l’estudi que es va fer el 2017, es va mirar si la zona única ajudava a anava en contra de la segregació escolar. Es van fer un parell o tres de simulacions de divisions per zones i, majoritàriament, es va concloure que ajudava més a reduir-la que no pas ho complicava”, diu Arolas.
Les famílies creuen que cal pensar en el futur perquè la situació d’ara –més demanda de places que oferta– a l’escola Lledoner es pot anar reproduint en els propers anys tenint en compte que és una zona on hi estan anant a viure moltes famílies joves amb fills. “Som conscients d’això i hi estem treballant amb urbanisme”, diu Arolas.
Per les famílies, l’alta demanda s’està veient, també, amb la demanda de places per altres cursos a la mateixa escola i a l’escola bressol municipal El Teler, que a P2 ha rebut gairebé tres vegades més de peticions que places oferia. En aquest sentit, Arolas, apunta que cal tenir en compte la gratuïtat del P2. “Hem tornat a nombres de 2016 però amb una natalitat més baixa.”
