La màquina ha començat a perforar una de les teulades de la masia cap a les onze del matí. Els treballs d’enderrocament duraran uns cinc dies, segons ha explicat l’operador de l’excavadora. D’aquesta manera, s’executa la sentència de l’abril del 2009 en què es declaraven nul·les les llicències de construcció de la casa. En la sentència, el jutge obligava a tirar la masia a terra perquè l’Ajuntament va atorgar les llicències de construcció sense haver demanat els permisos pertinents a la Generalitat. L’enderroc estava previst pel 10 d’abril, però s’ha endarrerit una setmana pels treballs previs.
Els propietaris de la masia, en Lluís López i la Mercè Pardo, han presenciat les primeres hores d’enderrocament de la casa. López ha acusat d’incompetent l’Ajuntament de Cànoves i ha dit que ara lluitaran per cobrar els 960.000 euros d’indeminització que reclamen al consistori. Calculen que aquest és el valor de la construcció de la masia i l’adequació dels terrenys. “L’esforç de tota una vida s’està enderrocant en aquests moments”, ha explicat en Lluís López, de 70 anys, mentre la màquina feia la seva feina
En declaracions fetes a l’ACN fa uns dies, l’alcalde de Cànoves, Josep Lluís López, va admetre que es tracta d’un error de l’anterior equip de govern i va anunciar que derivarà totes les responsabilitats a l’arquitecte municipal que l’any 96 no va fer bé la seva feina. Va dir que de moment ja li derivarà els 40.000 euros de cost de l’enderrocament.
UNA CASA SOBRE UN CAMÍ
El matrimoni va comprar la masia i la finca de Can Teixidor de Cànoves i Samalús l’any 1987. “La masia estava en molt mal estat”, indica López en una anterior notícia de l’ACN publicada fa uns dies. Uns anys més tard van decidir enderrocar la casa i restaurar-la per a viure-hi. L’Ajuntament va atorgar les llicències de construcció pertinents i les obres van realitzar-se del 1997 al 1999.
L’any 2004, ara fa vuit anys, el veí de la casa del costat va denunciar que l’Ajuntament no havia demanat permís a la Generalitat per atorgar les llicències de construcció. En Lluís i la Mercè asseguren que desconeixien que el consistori havia de fer aquest tràmit i expliquen que van sol·licitar i pagar totes les llicències. “Encara no sé com el veí es va assabentar i jo no; creia que la construcció era del tot legal. Vaig pagar totes les llicències”, assegura López.
El jutge va acabar donant la raó al veí en la sentència de l’abril del 2009. Segons el matrimoni, el jutge deixa clar que la casa s’ha d’enderrocar perquè l’Ajuntament va atorgar les llicències sense demanar permís a la Generalitat. “I jo no tinc culpa de res”, explica en Lluís. El matrimoni també lamenta la “mala fe” del veí denunciant, que “no en treu res de tot això” més enllà de veure la casa enderrocada.
En canvi, el veí denunciant, Alfonso Martínez, explica que la casa està construïda sobre un camí pel qual passaven la resta dels veïns, una circumstància que també està confirmada per l’Ajuntament. Martínez assegura que el seu veí sabia perfectament que les llicències no tenien el tràmit de la Generalitat i que la construcció no era legal. En aquest sentit, explica que per culpa de la ubicació d’aquesta casa la resta de veïns havien d’accedir als seus habitatges a peu des de la carretera.
En el mateix sentit, indica que l’actual camí per on passen els veïns és molt estret i no permet, per exemple, el pas dels camions que porten el gasoil. També afirma que la seva casa, en uns terrenys més elevats, s’està malmetent per la falta de murs de contenció al voltant d’aquest camí, que es va obrir per la construcció de la casa.
Segons Martínez, en Lluís López es va comprometre a obrir el pas a la resta de veïns. “En comptes d’això, va fer un mur a la finca i va tallar qualsevol pas”, explica l’Alfons Martínez, que diu que arran de tots aquests fets va acabar interposant la denúncia. En el mateix sentit, va afegir que aquesta casa és un delicte urbanístic i que “tots haurien d’anar a la presó”.
