VIATGE AL FONS DE LA COVID
Fina Sánchez, de 57 anys, és infermera al servei de cures paliatives de l’Hospital de Granollers, delegada sindical de CCOO, la central majoritària al centre sanitari, i presidenta del comitè d’empresa.
Com estan els ànims a la plantilla de l’Hospital de Granollers?
Els ànims estan una mica alterats, però sobretot perquè la nostra situació laboral no és gaire diferent de la d’abans de la pandèmia. És veritat que ara per la Covid tothom hem de prendre mesures i hàbits que abans només els havien de prendre especialitats mèdiques molt concretes. Ens hem hagut d’adaptar. I tampoc no està ajudant gaire la manca de professionals i que patim l’escassetat de personal d’infermeria i mèdic. Continua sent el nostre punt feble, que nosaltres ja havíem estat reivindicant des de fa molt temps. Ens falta personal i, si bé s’està intentant fer contractacions noves, al mercat laboral, ara mateix, hi ha molta competència entre els hospitals i els CAP. I això ha deixat al descobert també la manca de prou sanitaris al país. Del nostre hospital ha marxat gent perquè els han ofert un contracte millor o unes condicions laborals millors.
Han notat un canvi en la manera de gestionar la primera onada del coronavirus i les últimes onades?
A la primera onada tot el personal ens hi vam bolcar. Jo mai no havia viscut una empenta col·lectiva d’aquestes dimensions. Tothom va treballar a tope, van esmerçar les hores que van fer falta i sense recursos materials, com els EPI, les mascaretes… O la gran implicació en l’acompanyament als pacients, contra la seva soledat. I també la gestió de la por i la incertesa dels mateixos sanitaris al desconegut. Però em sembla que no ens hi vam pensar gaire; amb el que teníem vam anar fent. Ara la cosa està més controlada. Tenim els mitjans de protecció, tenim protocols, tenim mesures. En aquests moments, ningú arribarà a patir o a morir-se per falta de…
La vacunació prioritària dels sanitaris ha ajudat a rebaixar una mica aquesta por que diu de la incertesa?
Jo vull ser optimista. Les vacunes en general han donat molt bons resultats contra les malalties, i amb els anys s’ha vist. Potser tothom tenim un pèl de recel perquè no estan prou provades durant un període llarg de temps, però vaja, és molt positiu que bona part dels sanitaris ja tinguin injectada la segona dosi de la vacuna de Pfizer. Individualment et dona seguretat, perquè no contagiaràs els pacients o els teus, la gent més propera, o no patiràs la malaltia de forma tan greu si t’encomanes. Per això soc optimista.
Hi ha qui insisteix que ja s’ha de començar a preveure la postpandèmia, l’endemà del coronavirus.
Quan vam començar amb la Covid semblava que s’acabaria aviat i no ha estat així. Hem anat fent pics d’onades i cada vegada estan més junts un de l’altre. Per tant, cada cop se’ns ha col·lapsat l’hospital i s’ha hagut d’ajornar part de l’activitat quirúrgica perquè ens falten recursos humans. I torno al principi, la mancança de prou recursos humans la teníem abans de la pandèmia. Les ràtios de personal que tenim als hospitals que no som de l’Institut Català de la Salut (ICS) són més baixes que la dels hospitals de l’ICS. En concret, CCOO hem reivindicat des de fa molts anys l’ampliació d’Urgències perquè la població de la comarca ha anat augmentat i el servei estava infradotat. Estem molt contents i és una bona notícia, doncs, que es construeixi un nou edifici amb unes Urgències noves i que donarà respir a radiologia, a les UCI…
Tot plegat s’arreglarà amb el nou edifici?
Ajudarà, però és cert que el personal està esgotat de fer més hores del compte; de treballar un dia sí i un altre també; que cal una gestió més acurada de les contractacions i dels calendaris… Però el problema és que som pocs i no ens arriben prou diners del CatSalut. És un peix que mossega la cua.
{{ comment.text }}