Joan Fontcuberta torna a Barcelona en la primera gran exposició des del 2008. Es tracta de ‘Monstres’, una mostra que es podrà visitar a Can Framis des d’aquest dimarts i fins al 23 de gener de 2022. En l’exposició s’hi inclouen peces com ‘Beautiful agony’, un recull de quatre de vídeos de personalitats polítiques com Donald Trump, Silvio Berlusconi, Joan Carles de Borbó i Dominique Strauss-Kahn, vinculades a escàndols sexuals mediatitzats.
Les imatges s’han alterat per simular que tenen un orgasme al mig d’un discurs. Una altra de les obres és ‘Botswana Safari’, que reinventa la fotografia del rei Joan Carles davant d’un elefant que acaba de matar a Botswana. La peça està feta de marbre de Carrara a partir de 20.000 tessel·les.
L’exposició es basa en una frase d’Antonio Gramsci que diu: “El vell món està morint i el nou triga a néixer i en el clarobscur emergeixen els monstres”. En declaracions a l’ACN, Fontcuberta ha explicat que a l’exposició planteja que “està morint l’antic règim de la fotografia i d’un tipus d’imatge que prometien veritat i memòria i que estant sent substituïdes per imatges fetes per algoritmes i intel·ligència artificial”.
Fontcuberta presenta a Can Framis mitja dotzena de projectes recents, que abasten des de ‘Trauma’; i ‘Gastropodia’, amb cargols que devoren invitacions d’exposicions i reproduccions d’obres d’art, fins a ‘Prosopagnosia’, realitzat amb Pilar Rosado. Com remarca Can Framis, l’exposició va des de les runes de la fotografia amb les imatges dels arxius i els àlbums familiars que es malmeten i esdevenen amnèsiques, amb fotografies degradades, fins a imatges fetes per algoritmes.
‘Botswana Safari’
Fontcuberta presenta a Barcelona la peça ‘Botswana Safari’, de l’any 2015, en la qual reinventa la popular fotografia del rei Joan Carles posant davant d’un elefant que acaba de matar a Botswana.
El mosaic està construït amb marbre de Carrara i 20.000 tessel·les d’una completa gamma de grisos. L’artista ha assenyalat que “els mosaics són un mena de precedent de la fotografia digital. El que per avui són els píxels fa 2.000 anys eren les tessel·les fetes de marbre”.
El fotògraf va crear l’obra per una exposició a París, en la qual es convidada a artistes a treballar sobre la idea de safari i de caça. “Vaig agafar aquestes personalitats paròdiques i grotesques de l’actualitat històrico-política per composar un mosaic amb marbre de Carrara, un material que remet al luxe i al kitsch”, ha assegurat. Introdueix també a la peça al Petit Nicolás sortint de darrere un arbre.
Fontcuberta ha explicat que va proposar exposar ‘Botswana Safari’ a diferents galeries catalanes, però totes van rebutjar mostrar-la fins que va acceptar el Museu de Can Framis. “Les raons podien ser múltiples i no només ideològiques”, ha indicat l’artista.
‘Beautiful agony’
Fontcuberta va realitzar amb Pilar Rosado ‘Beautiful agony’, produïda per Le Fresnoy-Studio national des arts contemporanis del Ministeri de Cultura de França. Aquest és un projecte on l’orgasme i la tecnologia van de la mà, com ha explicat el museu. A partir d’un ‘dataset’ o conjunt de dades de rostres tenint un orgasme, trets d’una pàgina web, “es fa servir la tecnologia de les xarxes neuronals antagòniques generatives per crear una seqüència de retrats de persones inexistents en el moment de l’orgasme”. Fontcuberta i Rosado ho han aplicat a personalitats polítiques com Donald Trump, Silvio Berlusconi, Joan Carles de Bronó i Dominique Strauss-Kahn, “vinculades a escàndols sexuals”.
El ‘deepfake’ o vídeo hipertrucat permet que la imatge sigui molt real, però com ha explicat Fontcuberta han preferit en aquest cas “optar per l’exageració esperpèntica i la paròdia”. “El tema és fins a quin punt el ‘deepfake’ pot fer que qualsevol personatge d’una manera versemblant fa el que nosaltres vulguem i erosiona la idea de testimoni o de document de la imatge tècnica”.
‘Fahrenheit 451’
Un altre projecte és el de ‘Fahrenheit 451’, que consisteix en l’acció simbòlica de cremar 451 exemplars de la populars novel·la de Ray Bradbury. A diferència de l’argument original de l’obra, aquí els llibres no són destruïts per les flames, sinó que són salvats en el darrer moment abans de convertir-se en cendres. Fontcuberta n’exposa alguns exemplars.
‘Frenografies’
Un projecte inèdit de l’exposició és ‘Frenografies: atles visual de la follia’, realitzat també amb Pilar Rosado i que parteix de l’arxiu del doctor Joan Obiols, conegut per la seva afició a retratar pacients en les institucions psiquiàtriques per a les quals treballava a finals dels anys 40 i principis dels 50. Les primeres imatges de la sèrie són les més deformades i abstractes, i les darreres “semblen restituir les fesomies, en teoria, originals quan en realitat el veritable efecte treballa en un sentit totalment contrari”. A l’arxiu d’Obiols se li ha aplicat tecnologia GAN (xarxa generativa antagònica) per desencadenar “un procés de ‘deep learning’ o aprenentatge profund en què l’algoritme determina identitats essencials i genera hibridacions predictives”.
{{ comment.text }}