Un total de 94 famílies del Vallès Oriental estan actualment en llista d’espera per poder accedir a un habitatge social. Són nuclis familiars que tenen informes favorables de la mesa d’emergència i, per tant, tenen dret a accedir a un pis, però no ho poden fer perquè no n’hi ha de disponibles. Ajuntaments i entitats socials lamenten que, en algunes ocasions, aquest temps d’espera pot ser molt llarg.
Les dades les ha facilitat l’Agència de l’Habitatge de Catalunya (AHC) i revelen que, de fet, el nombre de famílies vallesanes que esperen accedir a un pis social no ha variat gaire en el darrer any i mig. Segons dades de la mateixa AHC de principis de gener de l’any passat, el nombre de famílies en aquesta situació era de 96.
Per localitats, la que registra un major nombre de casos és Granollers, amb 27, seguida de Sant Celoni, amb 14, les Franqueses, amb 12, i Mollet, amb 7. La resta de localitats del Vallès Oriental tenen menys de dos casos. Entre totes en sumen 34 –vegeu gràfic adjunt.
Per tenir dret a una habitatge de la mesa d’emergència, les famílies han de complir uns requisits, com ara haver patit un desnonament per deute de rendes de lloguer o per una execució hipotecària i no disposar de suficients recursos per accedir a un habitatge, però el procés per aconseguir el reconeixement del dret pot ser llarg.
“Acompanyem les famílies, però el circuit pot ser molt llarg. Hi ha gent que porta un any o any i mig. Si es compleixen els requisits, en quatre o cinc mesos poden tenir reconegut el dret, però no tenen un pis adjudicat per què no n’hi ha de disponibles. Una altra alternativa és aconseguir un pis del mercat lliure en què la família paga el 40% i l’administració el 60%, però això té un límit de preu mensual que no es troba en el mercat lliure”, diu la regidora de Serveis socials de l’Ajuntament de Granollers, Maria del Mar Sánchez.
Una de les alternatives és el programa Reallotgem, en què l’AHC paga l’equivalent a 18 mensualitats per avançat als propietaris que posin habitatges a lloguer per un període de cinc anys amb un import, com a màxim, del preu de referència que estableix la Llei 11/2020.
Una part dels habitatges que posa l’AHC a disposició de famílies amb el dret reconegut a un pis social prové del dret de tanteig i retracte. Fins al juliol de l’any 2020, l’agència informava que havia aconseguit adquirir prop de 200 habitatges amb aquest mètode a la comarca, però això no ha fet reduir la llista d’espera. Un dels entrebancs amb què es troba és el fet que alguns d’aquests habitatges estan ocupats de manera irregular.
Des de la plataforma d’afectats per la hipoteca (PAH) apunten, però, que a vegades les famílies afronten traves burocràtiques legals. “L’administració ha de respondre a les obligacions legals que estableix la Llei 24/2015 i no hauria d’establir criteris extres, però els estableix. Per exemple, ens trobem que la gent sense papers no pot optar a un pis de la mesa d’emergència i això és molt fort perquè, fins i tot, si dins de la unitat familiar hi ha gent amb papers i gent sense papers, tota la unitat no hi té dret”, es queixa Marc Plana, de la PAH.
“Nosaltres hem tingut casos d’aprovacions que, per termes que no estan en el reglament, després es donen de baixa. Un cas típic és que s’aprova la mesa d’emergència, però el pis no arriba, hi ha un desnonament, però en algun lloc has de viure i ocupes un pis. I com que has canviat de lloc d’empadronament, diuen que les condicions han canviat. Això és absurd. És el cas de la Samira, de Granollers.”
{{ comment.text }}