VIATGE AL FONS LA COVID
Gerard Giménez Adsuar, de 26 anys, és graduat en Administració i Direcció d’Empreses (ADE) i està cursant el màster d’Estadística de la UPF. Les seves anàlisis amb les dades de la Covid, que penja a Twitter i a la web, tenen milers i milers de seguidors.
D’on li ve la passió pels números?
Em sembla que de ben petit. Amb 2 o 3 anys ja estava comptant, sumant i multiplicant coses. I a mesura que m’he anat fent gran la meva afició pels números s’eixamplava: primer amb la meteorologia i després amb les estadístiques esportives. Ara, amb la Covid, em vaig adonar que els positius eren superimportants per veure què passaria en el futur. I es tractava d’estudiar com evolucionava la pandèmia en l’àmbit municipal.
Va començar per afició, però ara els seus quadres i gràfics estadístics tenen milers de seguidors.
La bola s’ha anat fent gran. Sí. Fa tres o quatre mesos no m’ho hauria imaginat mai. I no només són els seguidors, també són els seus comentaris. Hi ha gent que em diu: “Em tranquil·litza molt veure les dades, malgrat que la situació sigui preocupant.” Penso que veure les magnituds ajuda a entendre què ens passa.
Vostè està col·laborant amb el Departament de Salut, oi?
Estic treballant per al Servei de Vigilància Epidemiològica de Salut Pública al Vallès Oriental i Occidental, que depèn de Salut.
I què hi fa?
Em dedico a fer, si fa no fa, les mateixes gràfiques que penjo a Twitter o la web per a aquest Servei de Vigilància. A diari estic fent anàlisis concretes de municipis amb moltes altres dades i més paràmetres que en disposa el Departament. La meva cap, la doctora Maria Rosa Sala, em demana: “Mira’m ara Sabadell” o “Mira’m ara Granollers.” Són anàlisis més en profunditat del que faig per al públic.
Què li sembla que el Departament de Salut obrís bona part de les seves dades sobre la pandèmia?
Hem d’estar molt contents de tenir el portal de transparència i dades obertes de Catalunya. Hi ha un munt de dades del qual se’n pot treure molt suc. El portal ja existia abans, però amb la crisi de la Covid se n’ha vist la importància. Som molt afortunats de tenir-ho i al darrere hi ha molta gent que hi treballa. No totes les comunitats autònomes el tenen.
Obrir les dades de la pandèmia ha estat important?
Parlant amb els responsables de la Generalitat t’expliquen que comporta feina, perquè òbviament s’ha de validar que tot és correcte i no hi ha errors. Entenc que altres comunitats potser no han tingut recursos.
A veure què ens diuen les dades: estem com al març?
Òbviament no, no estem com al març. Però el problema és que la situació pot canviar molt ràpid. Per això és important com va evolucionant el ritme de contagis, el risc de rebrot…
Però estaríem tan malament?
A Catalunya els contagis havien estat estables al voltant dels 1.000 diaris durant unes set o vuit setmanes. Què va passar fa dues setmanes? Que els casos van començar a disparar-se. Això vol dir que hem passat de 1.000 a 2.000 casos diaris i que s’està notant als hospitals, que tampoc és que estiguessin buits. Som em plena segona onada i les dades ho demostren. I és preocupant. És clar que els hospitals poden encabir més malalts de Covid, però no pot ser que s’arribi al que va passar al març, quan la gent amb el coronavirus va desplaçar del tot a la gent amb altres malalties o afeccions. S’ha de garantir l’atenció sanitària a tothom. Per això les decisions de restricció s’han de prendre abans que els hospitals se saturin. I que tot plegat és molt i molt complex. Personalment crec que sense mesures encara més restrictives serà molt difícil d’aturar la segona onada. I a hores d’ara estem en una dinàmica molt dolenta. Espero que la gent prengui consciència, que s’adoni que no podem continuar com les últimes tres o quatre setmanes, que han de limitar les seves trobades socials.
Gerard Giménez Adsuar, estadístic de Caldes / Griselda Escrigas
{{ comment.text }}