VIATGE AL FONS DE LA COVID
Per a Gerard Lorente, de 18 anys, aquestes han estat les seves primeres eleccions, tant pel que fa a presidir la taula com pel que fa a votar per primer cop. Estudia en una acadèmia per fer les oposicions a Mosso d’Esquadra.
Amb 18 anys, aquestes deuen ser les seves primeres eleccions com a president de taula, oi?
Sí, les primeres com a president de taula i les primeres en què podré votar. M’he estrenat del tot.
I no ha presentat al·legacions per lliurar-se’n.
És que és com una obligació que tenim. Òbviament que amb les condicions de la Covid-19 que patim, ningú no hi hauria volgut anar… Però jo m’hi he sentit obligat. Si m’ha tocat, tenia el dret i el deure de fer-ho.
Com va anar la constitució de la seva al taula al matí?
S’hi va presentar tothom, bastant normal.
I com són els seus vocals de taula?
Un té 25 anys i l’altre en té 23.
Tots tres ben joves.
Sí. I de gent simpàtica també.
Contents de l’experiència viscuda?
Després de presentar els papers per constituir la taula, ens van donar moltes explicacions de com ens havíem de comportar amb la gent i de com havíem de seguir les mesures de protecció sanitària. I tot això molt abans que hagués començar a venir la gent a votar. Les mesures han estat molt bé perquè no tenies cap contacte directe amb ningú i s’ha mantingut la distància de dos metres. En tot cas, s’ha pogut assumir el risc d’estar davant de tanta gent.
Ha passat por?
Por, por, no n’he passada en cap moment. Però sí que he sentit molt de respecte. Ser davant d’una pandèmia mundial, coi, fa molt respecte. Al Pavelló de Lliçà de Vall ha vingut a votar força gent i encara que hem estat darrere d’una mascareta que ens protegia, no s’ha de perdre el respecte al virus.
Han passat molt de fred?
Al matí, molt de fred, molt de fred. Les portes del Pavelló estaven obertes tota l’estona i el dia que feia tampoc no acompanyava gens.
I com s’ho han fet per escalfar-se?
Ens han portat alguna estufa per posar a sota de la taula i jo he trucat a casa perquè em portessin una altra jaqueta. Et mories de fred. De debò.
Quin és el votant que l’ha sorprès més?
A la gent els demanàvem que deixessin el seu DNI en una capsa perquè d’aquesta manera no l’havíem de tocar. Doncs ha vingut una senyora que no ha volgut deixar-lo a la capsa de cap manera i només ha acceptat ensenyar-lo darrere de la pantalla de plàstic. No li hem pogut fer entendre que l’havia de deixar a la capsa. Però, vaja, tampoc no ha estat un gran problema.
Quan votarà?
Els de la mesa som els últims a fer-ho.
Si el tornen a cridar per a properes eleccions, repetiria l’experiència?
Perquè m’agradi molt, molt, molt… tampoc. Però si em torna a tocar, hi tornaré. És una obligació.
Ha tingut cap familiar o amic que hagi patit la malaltia?
Un amic es va contagiar de Covid. I vaig estar en contacte amb ell, vam dormir a la mateixa habitació i només ell, que viu amb cinc persones més, va donar positiu i tota la resta vam donar negatiu. Un cas molt curiós.
Vostè que és jove, com ha viscut els confinaments, els desconfinaments…?
Els joves som dels que més ens ha afectat la Covid. Ens hem tancat a casa, no hem pogut sortir de festa, res de sortir de nit… Això afecta bastant. Res és com abans. Crec que ens ha canviat moltíssim la vida, no es poden fer tantes coses com abans. I el mateix estudiant, tot està molt limitat: les classes on line, molt poca presencialitat…
No és fàcil de suportar?
Estem cansats, però ha arribat a un punt que cal tenir-ho assumit.
{{ comment.text }}