La majoria de govern del PSC ha aprovat aquest dilluns el pressupost municipal de l’Ajuntament de Granollers que puja a 107.109.000 euros, un 2,8% més que l’anterior.
L’augment de la recaptació per impostos i taxes així com les aportacions d’altres administracions, especialment l’estat, i la despesa en personal, recollida de residus i manteniment, expliquen l’increment pressupostari.
El regidor d’Hisenda, Jordi Terrades, va al·ludir a “les dificultats que tenen tots els ajuntaments per quadrar el pressupost” .
Pel que fa a l’aportació prevista de l’Estat, Terrades va apuntar que seran uns 2,6 milions més, fins als 22,3 milions, mentre que la Diputació aportarà 824.000 euros i la Generalitat 820.000, sobretot pel cofinançament de les escoles municipals.
Els augments d’impostos, taxes i preus públics suposaran un augment d’1,6 milions de la recaptació.
En el capítol de despeses, destaca l’augment en el personal del 6,5% arran dels increments salarials pactats pels sindicats del sector públic i l’Estat i per un augment del personal en l’Escola Municipal de Treball (EMT). La despesa en béns corrents i serveis augmentarà el 4,2%.
La despesa prevista en inversions es reduirà en prop del 9%, dels 13.144.000 euros de l’any anterior als 11.993.000 de l’any 2024. La més important és la reforma de l’avinguda Sant Esteve, amb 3,5 milions, dels quals 2 milions amb una subvenció de la Diputació després que no s’hagi obtingut finançament dels fons Nex Generation.
El regidor Terrades també destaca l’augment en un milió d’euros del fons de contingència, una reserva de diners per fer front a possibles imprevistos, que es multiplica per tres i passa de 500.000 a 1.500.000 euros.
Terrades apunta que encara hi ha incerteses sobre el pressupost de l’Estat per l’any vinent i la possibilitat que Europa deixi sense efecte les mesures especials que es van implantar arran de la guerra d’Ucraïna . No descarta que tornin les normes d’estabilitat financera que obliguen a destinar el romanent de tresoreria a retorn de deute i no a despesa ordinària.
Abstencions de la major part de l’oposició
Els grups d’ERC, Junts i PP, a l’oposició es van abstenir en la votació. Núria Maynou, d’ERC va dir que el pressupost, més que “una eina de transformació social” són “els pressupostos de l’anar fent“.
Trobava a falta més recursos per habitatge social i per atenció i cura de la gent gran així com ajudar al comerç per fer-lo més competitiu.
I apuntava que cal anar pensant en un pla per al futur de l’espai que ara ocupa la fàbrica Reckitt, antiga Camp.
Josep Maria Noguera, de Junts qualificava l’abstenció del seu grup com “una abstenció en positiu, de compromís i de treball” i apuntava alguns acords amb el govern en matèria de salut i educació o millores en l’espai públic.
Josep Maria Moya, del PP, deia que el seu grup havia fet fins a 130 propostes al govern per eliminar barreres arquitectòniques, invertir en manteniment de la ciutat, i millorar la prefectura de la Policia Local o comprar pistoles tàsser per als agents.
Els grups de Primàries i Vox hi van votar en contra. Joan Ricart, de Primàries, lamentava que no s’hagi apostat per demanar fonts europeus per potenciar la formació professional en l’àmbit sanitari i que hi hagi poques inversions previstes en habitatge social.
I Cristina Tarrés, de Vox, lamentava que, “un cop més” el projecte de futura residència “quedi al calaix” i no hi hagi cap partida al pressupost, i criticava obertament la creació de la nova figura de coordinador general de l’Ajuntament, dins del personal eventual, amb un sou de 120.000 euros anuals, “més que un conseller”.
{{ comment.text }}