Aquest divendres 17 de gener es commemoren 150 anys d’una de les efemèrides més impactants i a la vegada desconegudes de la història de Granollers. Corria el 1875, en plena tercera guerra carlina, quan 3.000 homes van assaltar la ciutat, aleshores de poc menys de 5.000 habitants. Els carlins van saquejar i cremar cases, van robar els diners de moltes famílies i van provocar diversos morts i nombrosos ferits.
L’episodi que ara es recorda és conegut com l’assalt dels carlins a Granollers, un dels més traumàtics de la història de la ciutat i també un dels més significatius de la tercera guerra carlina a Catalunya. El balanç de morts de l’assalt va ser d’una trentena, hi va haver una cinquantena de ferits i trenta veïns de Granollers van ser segrestats per l’exèrcit carlí, entre els quals hi havia l’alcalde d’aleshores, Pere Maspons.
Una iniciativa ciutadana n’ha recuperat la memòria i ha programat, amb l’Ajuntament de Granollers i el Centre d’Estudis de l’Associació Cultural, una programació durant tot l’any. S’hi inclouen ponències, taules rodones i l’estrena d’un documental produït per VOTV i conduït pel periodista Eloi Vila.
“És un dels fets importants més desconeguts de Granollers. La gent recorda el bombardeig del 38 per l’impacte de la Guerra Civil i perquè és més recent, però es recorda poc el que havia passat mig segle abans amb l’assalt dels carlins”, explica el secretari de la junta del Centre d’Estudis, Diego Sola.
“Quan hi havia hagut la Unió Liberal se n’havien fet molts d’actes d’homenatge, però el franquisme va esborrar aquests fets, perquè els carlins eren dels seus. Amb la transició tampoc es va recuperar aquesta memòria com calia. D’això sempre me’n queixo”, explica el veí de Marata Josep Maria Farnés, expert en l’assalt dels carlins a Granollers.
Justament, el mateix Farnés va ser l’encarregat de presentar fa dos anys noves dades a l’estudi sobre l’assalt que ell mateix ja havia publicat el 1981. A la seva actualització del 2023 va insistir que l’atac dels carlins a Granollers no només va ser un atac militar: “Va ser un atac a una ciutat.” La informació accessible a través de les hemeroteques digitals va permetre a Farnés ampliar el treball a partir dels relats del comandant de la caserna d’aleshores a Granollers, Serapio Noval, i del cap de l’exèrcit carlí, Rafael Tristany.
L’assalt de Granollers es va produir poc després del nomenament d’Arsenio Martínez-Campos com a cap de l’exèrcit a Catalunya. Amb ell, les seves tropes van canviar d’estratègia: va passar de la defensa a l’atac i es van fixar com a objectiu la ciutat d’Olot, que exercia com a capital del carlisme a Catalunya. Tristany coneixia les intencions de l’exèrcit i per això va decidir distreure’ls amb una atac a una població fortificada de prop de Barcelona “rica i industrial”. Es referia a Granollers.
L’assalt va acovardir la població davant de possibles nous atacs dels carlins; la guerra encara no s’havia acabat. No només va commoure Granollers, també les poblacions veïnes, que es van preparar per a la seva defensa.
{{ comment.text }}