El record de les víctimes ha tornat a ser l’eix central de la commemoració de l’aniversari del bombardeig de Granollers el 31 de maig de 1038 (fa exactament 80 anys). L’Ajuntament ha organitzat, un any més, un acte en memòria de les víctimes a les 9.05 del matí, l’hora exacta que cinc avions italians van atacar la ciutat. Les 60 bombes llançades en un minut van causar 224 víctimes mortals, un centenar llarg de ferits i la destrucció de la ciutat.
L’acte ha tornat a ser un clam per la pau, com ho estan sent totes les activitats organitzades a la ciutat aquests dies que es commemoren els 80 anys del bombardeig. Al matí, la primera intervenció ha estat de l’exalumne de l’Escola Municipal de Treball Pau Garcia, que ha llegit un text que va escriure quan feia 2n d’ESO i que es va publicar al llibre Paraules per a vuit espais.
L’historiador Joan Garriga ha reconegut la tasca de la gent que trebalar per la pau, el paper dels joves en la recuperació de la memòria i ha demanat “barrar el pas al feixisme, que no ha desaparegut”. Carme Garcia, directora general de Relacions Institucionals i amb el Parlament ha recordat que aquest any també en fa 80 del començament de la batalla de l’Ebre i es recordarà el comiat de les brigades internacionals. “Granollers és i ha estat una ciutat sensible i exemplar en la recuperació de la memòria i en l’homenatge a les víctimes”, ha dit.
Ciutats unides pels bombardejos
L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, també assistit a l’acte. “A les dues ciutats en agermana el terror d’haver patit uns bombardejos cruels, però també tenir uns veïns exemplars”. L’acaldessa de Barcelona ha destacat el treball per la pau de Granollers. “Estem aquí per homenatjar les víctimes i també per exigir justícia perquè això encara no s’ha acabat. No ens resignarem mai a la impunitat i l’oblit, perquè ens hi va el futur i la vida”.
“Estem aquí per plorar els morts, però també tot el que va passar després, els silencis”, ha dit l’alcalde de Granollers, Josep Mayoral. “Les ciutats que hem vist sang als seus carrers tenim l’obligació de no callar, aixecar la bandera del mai més per totes les ciutats del món”, ha afegit.
Mayoral ha tingut ur record pels 400.000 morts de la guerra de Síria i de les 5.000 persones que cada any moren al Mediterrani buscant una vida millor. “Hem de dir mai més a les bombes, a les guerres i fer un món més just i més solidari que només es pot construir des de baix i, per això, per a nosaltres l’educació és un element fonamental”, ha dit l’alcalde.
Després dels parlaments, s’ha fet una ofrena floral a càrrec de les institucions. Hi han participat l’Ajuntament de Granollers, grups del Parlament de Catalunya, la Diputació de Barcelona, el Consell Comarcal del Vallès Oriental i els ajuntaments de Barcelona, Grad Biograd na Moru (Croàcia), Canovelles, les Franqueses, la Garriga, Gernika, Madrid, la Roca del Vallès, Sòria, la Vall d’Uixó i Vilanova del Vallès. També han fet la seva ofrena entitats vinculades a la recuperació de la memòria històrica com Amical Mathausen, Associació del banc de l’ADN i familiars de despareguts a la Guerra Civil i la postguerra, i el consell Assessor de Can Jonch i de la Fundació Cultura de Pau,
Testimonis
L’acte ha acabat amb la veu de testimonis, com el de Lola Gadea, que va viure el bombardeig de fa 80 anys, en tenia vuit quan es va produir l’atac aeri. Aquell era el primer dia que anava sola a escola. Ha explicat com el seu pare va ajudar les víctimes i el pànic que va agafar a les sirenes. “Això no hauria de passar mai més. Tothom ho diu, però sembla que els governs no ho senten. Només tinc en mentles persones d’aquells països que fa molts anys que ho pateixen”, ha conclòs.
{{ comment.text }}