L’Ajuntament de Granollers ha tramitat des del 2019 i fins a finals del 2025 195 llicències que han permès canviar l’ús de locals comercials i despatxos per convertir-los en habitatges. Segons dades municipals, l’any passat es van tramitar 49 llicències, més del doble de les 22 que s’havien fet l’any 2019, i 21 més de les que s’havien fet el 2024. Per anys, el 2020 se’n van tramitar 36; el 2021, 14; el 2022, 21; el 2023, 25, i el 2024, 28, fins a arribar a les 49 que es van fer efectives al llarg del 2025.
Això suposa un creixement del 122,7% d’aquest tipus d’operacions en només sis anys a la capital del Vallès Oriental. Tant el consistori de Granollers com fonts del sector immobiliari consultats per EL 9 NOU, coincideixen que es tracta d’un nínxol de mercat cada vegada més habitual entre la població, sigui perquè és més econòmic que comprar un pis a preu de mercat o per les circumstàncies del comerç, que cada vegada està deixant més locals buits, sobretot als barris.
“És una tendència real. Tenim molta gent que ens demana locals per convertir-los en pisos perquè és més econòmic. Hem venut un local a Canovelles per fer-hi habitatge per un preu d’entre 40.000 i 50.000 euros, i a Granollers, dos: un sobre els 80.000 euros, que era més petit, i un altre sobre els 95.000”, explica el gerent de la immobiliària de Granollers FincAs&Ro, Francesc Xavier Aso, que també diu que aquest tipus d’operacions es fan molt sovint en locals comercials que no tenen sortida al mercat.
Olga Molina, que és gestora comercial de la immobiliària Finques Marcel, a Granollers, explica que a la seva empresa han venut diversos locals per fer-hi habitatge. Diu que aquests moviments s’explicarien per la buidada general de locals a la ciutat, abans de la covid i, sobretot, arran de la pandèmia.
“És una de les sortides importants i a valorar que intentem potenciar. És llaminer, perquè moltes vegades és més barat que comprar-se un habitatge nou, però també és important perquè d’aquesta manera s’estan ocupant espais que estan buits. També és positiu per als blocs. Els locals normalment no participen en la comunitat de veïns, però quan fas un canvi d’ús a habitatge, sí, i això vol dir que hi ha un habitatge que participa en aquesta despesa”, diu Molina.
Tot i que la majoria d’habitatges s’estan fent en baixos comercials, també n’hi ha a entresols o altres plantes. A Granollers, se n’estan promovent diversos en un edifici d’oficines del carrer Sant Jaume, davant del Mercat de Sant Carles.
Més econòmic que comprar un pis
Els compradors acostumen a ser de manera indistinta inversors o particulars que busquen una opció més econòmica per comprar un pis. Un d’ells, de Granollers, prefereix no identificar-se ni tampoc donar públicament cap referència del local que reformarà per fer-hi el seu pis. Sí que n’explica detalls: que és en uns baixos, que el va comprar fa un any, que ja ha fet el canvi d’ús per fer-hi el pis i que té un bufet d’arquitectes treballant en la reforma.
“Em va costar 140.000 euros i per la reforma en pagaré 50.000. Vaig conèixer aquesta opció per un amic que també ho va fer a Barcelona en un local que era de la seva família. Vaig començar a mirar per comprar-me un pis, perquè visc en un de propietat que se m’ha fet petit, i per comprar-ne un altre ara, encara que sigui antic, et demanen ràpidament 220.000 euros”, explica.
El local que s’està arreglant el va trobar en venda en una immobiliària de la ciutat. Fa 300 metres quadrats, dels quals un centenar els ocupa un aparcament per a dues places. De fet, té els requisits que calen perquè un local pugui demanar la llicència per convertir-se en habitatge. Té més de 40 metres quadrats, l’alçada del sostre supera els 2 metres i mig, té sortida de fums i és en un edifici on no se supera la densitat de població permesa.
Un altre exemple d’un local que s’ha de convertir en habitatge a Granollers és el cas de l’antic Espai Espavila del carrer València, davant la Licoreria Moreno. L’espai, que es va tancar fa un any, era propietat de Projectes i Obres Vila, dirigit pel mateix president de la Fundació Espavila, Joan Vila. El local es va vendre a un inversor, que era l’està condicionant per convertir-lo en dos pisos. La mateixa empresa de Vila tenia dos locals més que s’han acabat reformant per ser habitatges.
