El cementiri de Granollers ha acollit aquest dilluns, com cada 31 de maig, l’acte d’homenatge a les víctimes del bombardeig de l’aviació italiana del 1938 que va causar, almenys, 224 morts i centenars de ferits.
Enguany, l’acte ha comptat amb la presència de Joaquim Triadú, fill de Joan Triadú, l’escriptor del qual se celebra el centenari i que va viure en primera personal l’atac aeri perquè era mestre a l’escola Ferrer i Guàrdia de Granollers.
Joaquim Triadú ha llegit la part del dietari del seu pare en què explicava el moment del bombardeig i va recordar algunes de les reflexions de l’escriptor. “La vida a classe es basa en el nervi, el cor i l’ànima del mestre”, ha dit.
L’historiador i membre del Consell Assessor del Centre de Cultura per la Pau Can Jonch, Joan Garriga, s’ha referit a l’impacte internacional que van tenir els fets. “No tenia sentit tanta brutalitat en una ciutat de rereguarda”.
Garriga ha recordat la recerca que es fa, des dels anys vuitanta, sobre els fets i les víctimes i ha remarcat que, encara avui es fan revisions com la que ha publicat EL 9 NOU en l’edició d’aquest dilluns, sobre els noms i cognoms de les víctimes.
Ha llegit els noms dels aviadors italians que van portar a terme l’atac i els va qualificar de “criminals de guerra perquè no hi havia una guerra declarada d’Itàlia contra el govern de la República espanyola”. I ha lamentat que a aquests aviadors “no els ha passat res. No hi ha res registrat als arxius italians”.
L’historiador ha dit que fer memória “no es revenja de cap de les maneres” i ha reclamat que cal seguir parlant de feixisme. “El feixisme torna a estar present amb una multiplicitat de tentacles, a l’estat espanyol i a altres llocs”.
I referint-se a l’estat espanyol, s’ha preguntat: “L’estat espanyol ha demanat perdó per algunes coses que són autèntics genocidis? La resposta ja la sabem”.
Reponsabilitat al govern italià
Garriga considera que: “queda una cosa pendent a Itàlia. Hauríem d’exigir que el govern italià demani disculpes pels bombardejos del 38 i del 39 a Granollers i a la comarca”. I ha recordat que “Alemanya va demanar perdó per Gernika. Demanar perdó és fer memòria. Explicar la veritat és fer justícia, fer pau i treballar per la concòrdia”.
A continuació ha parlat el director del Memorial Democràtic de la Generalitat, Jordi Font, que ha destacat el paper de Granollers en la recuperació de la memòria. “El paper de l’Ajuntament de Granollers per la pau és admirable”, ha dit. “Els atacs contra la població civil continuen avui i per això, un acte com aquest és tant rellevant”.
“Mai més”
En el seu discurs, l’alcalde, Josep Mayoral, ha destacat que: “Som aquí per dir mai més. Mai més bombes ni més guerres, ni aquí ni enlloc del món. En aquest precís instant, algú que no coneixem està fugint de les bombes”.
Ha reivindicat “la paraula com a solució pacífica dels conflictes” i ha afegit que: “les ciutats que van patir desgràcies com la de fa 83 anys tenim l’obligació de no callar”.
A l’acte d’aquest any han assistir els alcaldes i aldaldesses de les Franqueses, Canovelles, la Roca, Vilanova i la Garriga. I també la presidenta del Congrés de Diputats, Meritxell Batet.
Dirigint-se a ella, Mayoral ha dit que: “Ets l’autoritat més important de l’estat que ha vingut mai a aquest acte i no saps com ho agraïm, però quan comenci el debat sobre la llei de memòria democràtica, quan dirigeixis aquest debat, feu-vos la pregunta de si estem fent prou”.
Batet ha fet la darrera intervenció de l’acte, abans de començar l’ofrena floral al monument a les víctimes i s’ha referit a l’esperit de concòrdia. “commemoracions com la d’avui ens permeten saber com és d’imprescindible treballar sempre per la convivència i el consens de tots plegats. Vull expressar aquest compromís. El que ens uneix ajuda a superar les divisions. No hi ha desacord que valgui un preu com el que el nostre país va pagar”.
I responent a Mayoral, ha dit que: “No deixaré de tenir present aquesta pregunta. És la millor manera de rendir homenatge a les víctimes”.
{{ comment.text }}