El govern espanyol va aprovar, el dia 22 de desembre, el Reial Decret Llei 37/2020 que deixa en suspens els processos de desnonament per impagament de rendes o per acabament de contracte en el cas de persones econòmicament vulnerables i sense alternativa habitacional i en el cas de grans tenidors i empreses que tinguin més de 10 habitatges en propietat. Estarà vigent mentre duri l’estat d’alarma, previst fins al dia 9 de maig. En tot cas, per poder acollir-s’hi caldrà un informe dels Serveis Socials que acrediti l’estat de vulnerabilitat.
El decret no acaba de satisfer les aspiracions d’entitats que treballen per ajudar famílies que estan en risc de perdre el seu habitatge, com la PAH, que voldria un termini molt més llarg per aquesta moratòria. Tant aquesta plataforma com els ajuntaments alerten que l’impacte de la crisi econòmica provocada per la Covid-19 encara ha d’arribar.
La declaració de l’estat d’alarma a partir del març de l’any passat va suposar una frenada en els procediments de desnonament, entre altres coses per l’aturada de l’activitat judicial durant tres mesos però, malgrat això, els dos principals ajuntaments del Vallès Oriental, Granollers i Mollet, expliquen que han hagut d’intervenir i mediar en prop de 200 casos de desnonaments anunciats.
A Granollers, fonts municipals han indicat que l’any 2020 va mediar en un total de 97 casos amb desnonaments a la vista dels quals 30 eren per problemes lligats al lloguer i 22 estaven relacionats amb hipoteques impagades. La resta van ser expedients lligats a la mediació efectuada per l’Ajuntament per aconseguir l’oferiment de lloguer social obligatori per part del gran tenidor titular del pis.
Segons les mateixes fonts, l’any passat, a l’Ajuntament de Granollers li van comunicar 10 oferiments de lloguer social obligatori de grans tenidors envers a ciutadans amb problemes per al manteniment de l’habitatge. I ha mediat per aconseguir un lloguer social en més de 30 casos.
En aquests moments, però, a la ciutat hi ha 26 casos de la Mesa d’Emergència de la Generalitat que tenen resolució favorable de lloguer social i pendents de rebre l’habitatge del parc públic que gestiona l’Agència Catalana de l’Habitatge, que depèn del Departament de Territori i de Sostenibilitat de la Generalitat.
La regidora de Serveis Socials, Maria del Mar Sánchez admet que hi ha “una necessitat molt gran de lloguer assequible i de lloguer social” en què els llogaters paguen en funció dels seus ingressos. Reconeix, però, que hi ha un retard important en l’adjudicació d’habitatges perquè o bé estan ocupats irregularment o bé cal fer-hi obres de reforma.
L’Ajuntament de Granollers informa que ha convingut amb la PAH fer trobades regulars específiques per parlar del lloguer social i de l’obligació dels grans tenidors.
El parc públic d’habitatge de Granollers és, actualment, de 26 pisos, tres per a situacions d’emergència. I l’Ajuntament disposa de 19 pisos cedits per a lloguer social. El parc està gairebé tot ocupat i en servei. El darrer conveni de cessió que va firmar l’Ajuntament va ser amb la Sareb i va incloure 17 pisos dels quals gran part estan ocupats i a la resta s’hi han de fer reformes abans de posar-los a disposició de famílies amb informe favorable dels Serveis Socials. La PAH ha indicat que 10 dels pisos ocupats són de famílies de les quals la plataforma en fa un seguiment.
I en el cas de Mollet, l’Ajuntament informava a mitjan desembre que al llarg de l’any passat va treballar en un total de 82 casos de desnonaments i va mediar amb grans tenidors per regularitzar la situació de 79 famílies a través de l’adjudicació d’un lloguer social. Destaca que, en tots els casos, es treballa de manera coordinada amb l’Agència de l’Habitatge de Catalunya de la Generalitat.
La regidora d’Habitatge de Mollet, Núria Muñoz (Podem), adverteix que la situació creada per la Covid-19 “afegeix incertesa a una situació que no estava resolta” i coincideix amb la PAH en la necessitat d’ampliar més la moratòria dels processos de desnonament perquè creu que la situació empitjorarà. “Encara no hem vist els efectes de la Covid-19. S’està veient en sectors econòmics com la restauració i els treballadors autònoms, però està per veure l’efecte en l’habitatge.”
Explica que es troben amb casos de famílies que han tingut fins a tres o quatre ordres de desnonament que al final s’acaben suspenent i que poden passar anys abans no tinguin una solució a la seva emergència habitacional. Diu que l’Ajuntament no té pisos en propietat i admet que molts dels pisos de la Generalitat estan ocupats irregularment i que el govern, per evitar l’efecte crida, no vol regularitzar aquestes ocupacions il·legals i els dona sortida en altres pisos.
Pel que fa al dret de tanteig i retracte, Muñoz diu que s’han trobat que els preus són desorbitats i, a més, cal fer moltes reformes. Muñoz també apunta que en molts casos els grans tenidors cedeixen pisos ocupats “esperant que l’Ajuntament els faci la feina bruta, quan ells tenen l’obligació d’oferir un lloguer social i de cedir els pisos buits”.
