Granollers i Mollet van registrar l’any 2020 –marcat per la pandèmia de la Covid-19– una davallada significativa dels principals contaminants atmosfèrics respecte als anys anteriors. En el cas de diòxid de nitrogen (NO2), els registres van quedar lluny del valor límit anual de protecció per a la salut humana que marquen les institucions europees: més de 40 micrograms per metre cúbic d’aire.
La concentració mitjana de diòxid de nitrogen a Granollers va ser 27 micrograms per metre cúbic d’aire, vuit micrograms menys que el 2019 (35). En el cas de Mollet, la davallada és encara més gran: dels 38 micrograms de 2019 als 29 de l’any passat.
Tot plegat, segons els mesuraments diaris de les estacions de control de la qualitat de l’aire situades al carrer Francesc Macià, a Granollers, i al costat del camp municipal dels Germans Gonzalvo, a tocar de l’AP-7, a Mollet.
En els resultats, hi tenen impacte les restriccions aplicades per reduir els contagis de la Covid-19 i que van provocar un descens molt important de la mobilitat, especialment entre març i juny. De fet, des de la segona setmana de març i de manera continuada, els nivells de contaminació per NO2, molt vinculat al trànsit i a l’ús de combustibles fòssils, i per partícules inferiors a deu micres (PM10) es van situar per sota de la mitjana que s’havia registrat a Granollers en les mateixes setmana dels anys 2016 a 2019.
Acabat l’estat d’alarma, aquesta tendència a la baixa es va continuar mantenint. A més, les condicions atmosfèriques també han estat, en general, favorables. A la tardor, amb el segon estat d’alarma i les noves restriccions, la contaminació per NO2 va tornar a baixar. Mobilitat a banda, la crisi del coronavirus també va tenir impacte en l’activitat industrial i econòmica.
Amb les xifres de 2020, Granollers suma vuit anys consecutius amb registres per sota del valor límit anual establert de diòxid de nitrogen, tot i que durant aquest període va estar dos anys molt a prop de sobrepassar-lo amb valors mitjans de 40 micrograms. Va passar el 2013 i el 2017 (vegeu gràfic). “Hi ha una tendència a la millora i això és inqüestionable”, diu el regidor de Medi Ambient de Granollers, Albert Camps. A la vegada, admet, “hi ha camí per recórrer”, per exemple, en l’àmbit de la mobilitat amb flotes de vehicles públics i privats cada cop més eficients o en l’habitatge residencial fomentant l’ús d’energies renovables.
En el cas de Mollet, és el tercer any consecutiu en què el valor mitjà mesurat per l’estació de control es col·loca per sota de 40 micrograms. I manté una tendència clara a la baixa després de superar els límits de manera continuada almenys des de 2012. En aquesta tendència positiva, hi poden influir altres aspectes com la millora progressiva del parc mòbil. “Sense ser triomfalistes, valorem la tendència positiva dels darrers anys”, destaca Raúl Broto, regidor de Justícia Ambiental de Mollet.
Un estudi de l’ISGlobal, que parteix de les dades recollides l’any 2015 a les quals s’apliquen uns models matemàtics per veure’n l’evolució, situa Mollet com la setena ciutat d’Europa en un rànquing de mortes prematures provocades per la contaminació.
{{ comment.text }}