Granollers, Barcelona, Bilbao i Rosario (Argentina) van participar aquest dilluns en un acte per via telemàtica amb motiu del Dia Internacional de la Ciutat Educadora. La jornada va començat amb un diàleg entre l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau; l’alcalde de Granollers, Josep Mayoral; l’alcalde de Rosario, Pablo Javkin i el regidor d’Educació de Bilbao, Koldo Narbaiza.
Mayoral, membre del comitè executiu de l’Associació Internacional de Ciutats Educadores, va remarcar que l’educació és un “procés permanent i la ciutat n’és l’argument central”, ja que les ciutats “han de crear processos educadors”, a través de la participació.
Va parlat d’escoles “compromeses amb la igualtat, la cohesió, l’equitat i la diversitat”. I va afegir que, malgrat l’escola és un recurs fonamental, no és suficient, “per això les ciutats educadores sabem dialogar, escoltar i mirar. Volem compartir i la participació és fonamental”.
Per la seva banda, Ada Colau, presidenta de l’Associació Internacional de Ciutats Educadores, va recordar que Barcelona “va fer una aposta claríssima fa 30 anys, recollint la millor tradició pedagògica catalana republicana, innovadora, moderna i democràtica, a la què devem molt”.
“Defensem l’educació com un dels principals motors de canvi”, va remarcar Colau. I va recordar que les escoles “són dels equipaments més estratègics i clau a la ciutat”, ja que actuen com a “nodes de la transformació”. Per això, Barcelona està treballant en la transformació de l’espai urbà: “cal treure cotxes i recuperar l’espai públic per la vida i la cohesió”. “Estem protegint les escoles i pacificant els seus voltants”.
El regidor de l’àrea d’Euskera i Educació de l’Ajuntament de Bilbao, Koldo Narbaiza, també va recordar que la ciutat porta 30 anys participant activament amb l’Associació. Va parlar del projecte transversal i estratègic “Bilbao ciutat de valors”, que treballa en el sentit que “la palanca pel canvi ve amb més sostenibilitat, inclusió, cohesió i compromís”.
I des de Rosario, Pablo Javkin, vicepresident de l’Associació Internacional de Ciutats Educadores, va parlar del “rol fonamental” que té la ciutat en la vida de la gent, “sobretot en la inclusió, la recepció de la diversitat, l’educació més profunda en valors humans i la integració. Tots aquests objectius tenen més importància ara, que som conscients de les debilitats del nostre món si no ens sabem organitzar col·lectivament per afrontar desafiaments globals com els actuals”.
Canvis de paradigmes
Tot seguit es va fer la conferència marc “2020. La fi d’un món. Escenaris de canvi per les ciutats”, a càrrec del filòsof Daniel Innerarity, que va parlar sobre els canvis que està vivint el món i que les ciutats, sobretot les educadores, hauran de tenir en compte.
Va fer una fotografia dels moments que vivim basada en tres idees fonamentals: l’esgotament del paradigma de la ciutat intel·ligent entesa tan sols com a tecnològicament avançada; la necessitat que les ciutats siguin social i culturalment intel·ligents; i el canvi de concepció sobre el que signifiquen les dades i la seva anàlisi.
Per a ell, una de les claus per sortir-nos de la situació creada per la pandèmia és “veure la societat com a persones i grups, no com a poblacions, de manera que es visualitzin les vulnerabilitats particulars, no posant el focus en la majoria sino en la diversitat”. “Les ciutats són les que poden començar amb aquesta revolució”.
La jornada es va tancar amb el debat entre l’arquitecta i urbanista Zaida Muxí, la filòsofa Eulàlia Bosch, el rector de la Universitat Nacional de Rosario, Franco Bartolacci, i el mateix Innerarity.
Entre altres reflexions, Zaida Muxí, va dir que cal un “canvi de rumb, que posi la vida al centre”. I va destacar la importància de la intel·ligència col·lectiva i la construcció de ciutadania crítica.
Per la seva banda, Franco Bartolacci va destacar que “en l’emergència tenim una gran oportunitat, sobretot per les ciutats” i va incidir en el paper de la tecnologia com a “eina de democratiotzació i inclusió”, utilitzada de manera intel·ligent.
Eulàlia Bosch va parlar de la idea de “l’alè de les ciutats” i de les ciutats i pobles intel·ligents, que “no són els que tenen més tecnologia, sinó els que visualitzen les xarxes vitals interconnetades i usen les tecnologies perquè la transferència entre xarxes sigui el mes favorable possible”.
30è aniversari del moviment i nova carta
Enguany, la celebració del Dia Internacional de la Ciutat Educadora coincideix amb el 30è aniversari de la creació del moviment internacional de Ciutats Educadores. Va ser el 1990, quan Barcelona va organitzar el primer congrés internacional de Ciutats Educadores.
Arrel d’aquella trobada, es va redactar la Carta que recull els valors i principis que haurien d’assumir les ciutats que, el 1994, van formar l’Associació Internacional de Ciutats Educadores (AICE).
Coincidint amb aquest aniversari, es proclamarà una versió actualitzada d’aquesta Carta. El lema d’aquesta edició és «30 anys transformant persones i ciutats per a un món millor», una invitació oberta perquè les més de 500 ciutats que formen l’associació comparteixin i celebrin amb la ciutadania els aprenentatges d’aquestes tres dècades. Granollers forma part de l’Associació Internacional de Ciutats Educadores (AICE) des del 1994.
{{ comment.text }}