Alguns d’aquests espais eren identificats i coneguts per noms populars –la plaça de Can Trullàs, per exemple– i d’altres s’identificaven amb el nom del carrer que hi ha més a prop. Aquest és el cas dels jardins del carrer València, que ara han rebut oficialment el nom de jardins de Can Guitart. A banda de la plaça de Can Trullàs i dels jardins de Can Guitart, també s’han oficialitzat el noms de jardins de Can Gibert, de Gabriela Mistral, del BM Granollers, d’Enrica Roca, d’en Clavé, d’Antoni Jonch, de Can Comas i la placeta de Salvador Casanova.
L’aprovació d’aquests noms, que han estat designats per la comissió del nomenclàtor, ha estat possible gràcies a la modificació del reglament que ara permet donar un nom a espais urbans que no tinguin adreça postal. Alguns dels noms aprovats ja eren utilitzats per l’Ajuntament i, fins i tot, ja han comportat actes de reconeixement a les persones o institucions que els donen nom. Va passar als jardins del BM Granollers, situats entre el carrer Enginyer i el carrer Girona, on es va posar la nova placa l’any passat coincidint amb el 70è aniversari de la creació del club.
El regidor d’Obres i Projectes, Albert Camps, destaca que tots ells “funcionen com un espai públic” i recorda que tenir un nom propi permet identificar-los millor, per exemple, quan s’hi fa alguna mena d’acte. Però, a més, també és útil per als tècnics, la brigada municipal o les empreses de serveis que treballen per l’Ajuntament facilitant, per exemple, la localització d’un fanal que no funciona o d’una paperera que està trencada.
Segons Camps, l’elecció dels noms es fa donant preferència a noms vinculats amb la ciutat, ja sigui de persones (Salvador Casanova, Enrica Roca o Antoni Jonch, per exemple), d’entitats (BM Granollers) o de llocs (Can Guitart, Can Trullàs o Can Comas). També es dóna prioritat a noms de dones. “Volem donar protagonisme a noms femenins perquè encara estan poc presents”.
Dels 10 noms aprovats, només dos no tenen vinculació directa amb la ciutat. És el dels jardins de Gabriela Mistral, una poetessa i pedagoga de Xile. “Era una petició veïnal que teníem des de feia temps i que ara se li ha pogut donar sortida”, explica. En aquest cas, s’ha escollit un espai de la Font Verda, proper al carrer Xile, el país d’origen de Mistral. “Vam pensar en aquest lloc perquè hi ha noms de carrers de països llatinoamericans”. L’altre cas és el dels jardins d’en Clavé, la placeta que hi ha al costat de l’edifici de Correus. Aquí ja hi ha un monument dedicat a aquest impulsor del cant coral.
Alguns dels noms escollits per a aquests espais també permeten mantenir viva la història de la ciutat, recordant, per exemple, antigues indústries com Can Guitart o Can Comas, totes dues enderrocades per construir-hi habitatges.
Aquesta és la primera remesa de noms per a espais urbans de Granollers sense adreça postal, però n’hi ha d’haver d’altres. De manera progressiva, la comissió del nomenclàtor anirà batejant els diversos punts donant prioritat a aquells que tenen un ús ciutadà. “Ja hi ha altres espais dels quals hem parlat”, diu Camps. Amb tot, ho aniran fent sense presses. De fet, en altres casos no és tan prioritari perquè són espais urbans sense ús i el fet de tenir nom pot tenir, bàsicament, una utilitat organitzativa pels serveis municipals. No són els primers perquè ja s’havien donat els noms de Josep Sala i Perramon i Fernando Polo, activistes del moviment veïnal a la ciutat en espais als barris de Sant Miquel i de Can Bassa, on van viure respectivament.
