L’Ajuntament de Granollers impulsarà la poda d’arbres de la ciutat durant l’estiu en lloc de concentrar-la durant el període de tardor i hivern com s’havia fet tradicionalment. “Hi ha nous criteris que porten a no fer podes severes i a no fer-les totes durant l’hivern.
Aquest any, ja farem més poda a l’estiu que a l’hivern perquè és el moment que la saba està més activa i fent podes selectives l’arbre es pot refer millor i ajudes a reduir el risc que agafin malures que t’obliguen després a fer tractaments amb productes químics. Apostem per eliminar-los”, explica el regidor de Medi Ambient, Albert Camps.
Els criteris de poda són un dels aspectes que queden recollits al Pla Director del Verd Urbà de Granollers que la Diputació ha fet i ha lliurat ja al consistori després d’un treball conjunt de tres anys. El pla recull que Granollers disposa de 210 hectàrees d’espais verds urbans que inclouen també els entorns propers al riu Congost. “No s’entén la ciutat sense analitzar aquests espais com a verd urbà”, valora Camps. De fet, representen el 56% dels espais verds a la ciutat.
De les 210 hectàrees d’espais verds, 76 són utilitzables per la ciutadania amb un 41% de parcs i un 25% de jardins. El pla quantifica els arbres que hi ha a la ciutat: 18.431. D’aquests, 7.086 són arbrat viari. Al pla, tots els arbres queden situats en un sistema geogràfic que en facilitarà la seva gestió a partir d’ara.
El pla concreta que els metres quadrats de verd urbà existents a Granollers estan d’acord amb la mitjana. En el cas del nombre d’arbres per habitant, s’està una mica per sobre, especialment en l’arbrat dels espais verds.
L’anàlisi també conclou que “majoritàriament” l’arbrat està en bon estat. Destaquen la diversitat d’espècies, “fet que no és habitual en altres municipis”, recull la Diputació en un comunicat.
En aquest sentit, Camps valora la feina iniciada fa una desena d’anys per anar retirant espècies que no eren adequades per a espais urbans –com els pins, els pollancres o els plàtans– perquè generen brutícia, malmeten els paviments o causen al·lèrgies al veïnat– i substituir-les per d’altres que “permetin llegir les estacions de l’any” fent flor a la primavera, canviat de color a la tardor i quedant-se sense fulles a l’hivern per ajudar a passar el sol, comenta Camps.
Més verd al centre
El pla detecta que “els espais verds utilitzables, especialment els situats al centre de la ciutat, tenen un elevat percentatge de paviments durs”, fet que “està motivat, sobretot, per l’elevat grau d’ús” amb actes com mercat, fires, festes o actes socials. Camps apunta com a alternativa que s’ha anat aplicant l’expansió de jardineres als carrers: ja n’hi ha més de 200.
“És una alternativa perquè en molts carrers del centre l’elevat volum de serveis del subsol no permet plantar-hi arbres.” També la creació d’escocells de grans dimensions on, a més de l’arbre, s’hi pugui posar més vegetació. S’ha aplicat en obres com la de la plaça Pau Casals. També es valora com a opció a potenciar: plantar arbres amb escocells situats a la calçada, entre les places d’aparcament com hi ha al carrer Balmes o s’ha fet al carrer Josep Carner.
El Pla Director del Verd Urbà s’ha anat debatent amb els grups de l’oposició per conèixer els seus criteris i recollir les seves aportacions. És previst que s’aprovi en el ple d’aquest mes.
{{ comment.text }}