L’Ajuntament de Granollers reduirà a la meitat la previsió d’ingressos derivada de l’impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana –la plusvàlua, com se’l coneix popularment– arran de la sentència del Tribunal Constitucional, que va tombar el mètode de càlcul d’aquest impost.
En el pressupost de 2022, que s’està acabant de perfilar, es passarà de la previsió d’ingressos fixada en dos milions que hi havia damunt de la taula abans de conèixer la resolució judicial a una d’un milió. És una xifra clarament inferior als diners liquidats aquest 2021 fins ara –2,5 milions tot i que la previsió que s’havia fet era d’1,8 milions– o els ingressos totals derivats del cobrament de les plusvàlua aconseguits durant l’any passat (també 2,5 milions).
Jordi Terrades, regidor d’Hisenda, assegura que “s’ha de veure com acabarà resolent el problema el govern d’Espanya”, que ja ha avançat que actuarà per garantir els ingressos als ajuntaments. “Hi ha una situació d’incertesa”, admet Terrades. El govern municipal preveu aprovar el pressupost en un parell de setmanes. Compensarà la reducció d’aquest ingrés amb altres partides que s’han apujat i ha decidit desviar ingressos que sempre es destinen a finançar inversions per pagar despesa corrent “de manera extraordinària” i “només per a aquest any”, diu Terrades. Passarà, per exemple, amb una part dels diners que es preveuen recaptar amb l’impost de construccions i obres (ICIO).
Terrades ressalta la fortalesa que, durant la crisi de la bombolla immobiliària del 2008, va donar a l’Ajuntament el fet de no haver destinat recursos procedents de l’impostos d’obres a pagar –i consolidar– despeses corrents. La caiguda d’aquests ingressos –extraordinaris en els anys previs a la crisi per l’alta activitat constructiva que hi havia– va posar en problemes aquells ajuntaments que sí que ho havien fet, recorda el regidor d’Hisenda.
“Creiem que quedarà solucionat”
Tot i això, Terrades confia que no acabi essent necessari destinar a despesa corrent part dels ingressos de l’ICIO en funció dels canvis que fixi el govern de l’Estat. Podrien arribar per la via d’un decret llei que entrés en vigor l’endemà mateix d’aprovar-se i a l’espera de ser refermat pel Congrés dels Diputats; o a través de la llei de mesures fiscals i financeres que es discuteix al Congrés i que va lligada a l’aprovació del pressupost estatal de 2022, o amb un projecte de llei nou. “És possible que ho sapiguem abans de l’aprovació del nostre pressupost”, diu Terrades, que es mostra optimista. “Creiem que el tema quedarà solucionat.”
En tot cas, avança que si el moviment que faci el govern de l’Estat permet a l’Ajuntament de Granollers “uns ingressos similars” dels que hi havia fins ara a través de la plusvàlua” es desactivarà aquest pla B. “Aquests diners tornaran a destinar-se a inversions”, diu Terrades. Amb tot, la decisió del Tribunal Constitucional no ha fet desactivar inversions previstes pel consistori per a l’any 2022.
El cas de Mollet
En el cas de Mollet, l’Ajuntament va ingressar l’any passat 1.357.115,60 euros per l’impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana. Aquest any ja ha superat aquest xifra i ha arribat a més d’1,8 milions. La previsió que feien per al 2022 era de 2.125.000 euros abans de conèixer la sentència del Tribunal Constitucional. Segons ha pogut saber EL 9 NOU, l’Ajuntament confia en les negociacions de les entitats municipalistes amb el govern de l’Estat. Valoren, però, que la sentència deixa clar que no és retroactiva i que, per tant, no cal retornar els imports d’anys anteriors.
