Granollers relaxa l’exigència de places de pàrquing per impulsar l’habitatge al centre

La Comissió d’Urbanisme de Barcelona ha validat els canvis que l’Ajuntament de Granollers ha promogut en la norma urbanística que determina les places d’aparcament que han d’estar vinculades a cada habitatge. D’aquesta manera, es flexibilitza la petició de places d’estacionament, que arriba a desaparèixer en els projectes de canvi d’ús –d’oficines a habitatge, per exemple– o increment del número de pisos en una mateixa finca i en els de reformes que impliquen l’ampliació de la superfície quan es fan en l’àmbit de l’illa de vianants o de carrers amb prioritat invertida. Mònica Oliveres, regidora d’Urbanisme, recorda que la modificació busca “impulsar la rehabilitació d’habitatges, l’oferta de pisos de lloguer i reduir la presència obligada de vehicles a les zones de vianants”. En els darrers mesos, l’Ajuntament ja ha notat un increment de les peticions de llicències d’obres en l’entorn del centre. Els professionals lligats amb el sector de l’habitatge veuen amb bons ulls aquest canvi. Per l’arquitecte Salvador Panosa, la reducció de les exigències de places d’aparcament és “un factor clau” que “pot ajudar a la reconversió” d’immobles tancats o destinats durant un temps a oficines a nous habitatges perquè haver de disposar de places d’aparcament lligades a uns pisos –encara que es permetés que estiguessin a un radi de 500 metres– era “un handicap” pels elevats preus que es fan pagar. “Era un abús. Els meus clients ho han patit”, diu Panosa respecte a una reforma que va projectar com a arquitecte al carrer Santa Anna i que va vincular els habitatges amb places d’aparcament a Can Comas. Les immobiliàries també ressalten els beneficis que això pot tenir. Per Josep Vilardell, de QHabita, la nova normativa “pot donar un impuls” al canvi d’ús cap a habitatge a la zona del centre de la ciutat on tradicionalment molts propietaris s’havien centrat en la rendibilitat dels locals. “Si vas pel centre i aixeques el cap veus que a les plantes superiors hi ha molts espais buits.” Amb tot, Vilardell apunta que flexibilitzar els requisits de places d’aparcament no ho arregla tot perquè hi ha altres factors limitadors que també poden condicionar aquestes operacions. “No és només un tema de l’aparcament. Cal complir altres requisits”, recorda Vilardell, que valora que “hi ha demanda d’habitatge al centre”, tot i que els preus són “elevats”. Per Sònia Llobet, de la immobiliària Espai Cúbic, “és evident que serà molt més fàcil” que s’activin projectes per fer habitatges al centre sense els condicionants de les places d’aparcament. “Si alliberes aquesta obligació, dones moltes més opcions”, apunta Llobet, que coincideix que hi ha demanda d’habitatge al centre i que “l’oferta és limitada”. [caption id="attachment_128870" align="alignnone" width="900"] L'edifici Pous on ara hi haurà habitatges / Griselda Escrigas[/caption] Des d’Espai Cúbic han comercialitzat els habitatges que es faran a les plantes superiors de l’antiga botiga Mobles Pous –actualment Tezenis–, que tindran l’accés per la plaça Pau Casals. Són quatre pisos i un dúplex que es faran en uns espais que fa temps que estan buits i que, inicialment, es volien destinar a oficines, un mercat que ara té una demanda molt més baixa. Llobet comenta que han signat contractes d’arres per a la venda d’habitatges en aquesta finca tot i que estaven condicionats a la possibilitat que els interessats haguessin d’afegir a l’operació la compra d’una o dues places d’aparcament amb la despesa econòmica afegida que això els podia representar. D’aquesta canvi normatiu, també se’n beneficien particulars per a projectes que no van lligats a la posada de nous habitatges al mercat. És el cas d’una família que promou la remunta en alçada de part d’un edifici situat a la cantonada dels carrers Corró i Torras i Bages aprofitant que calia renovar la teulada. Aquesta és una de les nombroses obres que hi ha en marxa al centre. Constaten que amb el canvi ja no hauran de buscar necessàriament places d’aparcament a prop. “És un problema que ja no tenim”, apunten els impulsors de l’ampliació que no es comercialitzarà. En aquest sentit, Oliveres valora que la modificació urbanística pot ajudar les famílies a mantenir el patrimoni. [caption id="attachment_128872" align="alignnone" width="900"] Una operació particular al carrer Torras i Bages / Griselda Escrigas[/caption] Un centre més divers A més, Oliveres creu que la creació de nous habitatges donarà més diversitat a un centre molt marcat ara per l’activitat comercial. És “una aposta pel model de ciutat europea, compacta, amb barreja d’usos...” En aquest sentit, tenir veïns vivint a l’illa de vianants pot ajudar a diversificar el tipus de comerç que hi ha o mantenir comerços tradicionals com els lligats a l’alimentació. Per Oliveres, “la rehabilitació és clau” perquè significa que es recuperen habitatges que en molts casos es poden posar a lloguer, ampliant el parc i refredant els preus del mercat. Generar habitatges al centre té la bondat que “amplia l’oferta i millora la ciutat existent, i enriqueix i diversifica la seva realitat i les necessitats també comercials que es donen”. Oliveres també posa sobre la taula els beneficis que això pot tenir per a les empreses dedicades a la rehabilitació d’habitatges. “La rehabilitació genera llocs de treball de qualitat a la construcció lligat a oficis” que recorda que són “diferents dels d’obra nova” més industrialitzats.

Granollers relaxa l’exigència de places de pàrquing per impulsar l’habitatge al centre

La Residència Santa Susanna serà el nou punt de venda de premsa escrita a Caldes

El Vallès Oriental és la quarta comarca catalana amb més creixement per nous residents

Circulació restablerta a l’R3 entre la Garriga i Ripoll després d’una incidència per robatori de coure

Servei per carretera a l’R3 entre la Garriga i Ripoll per un robatori de coure

LA PREGUNTA

Veu bé la regularització d’immigrants impulsada pel Govern espanyol?

Comissen un ramat d’un miler d’ovelles a un pastor a Montornès

Patrimoni revisa els canvis fets sense permís a l’església de Santa Maria de Llerona

Mor a 65 anys Lluís Ximeno, traumatòleg a l’Hospital de Sant Celoni durant 32 anys

Un regidor i tres membres de la junta dels Blaus de Granollers, investitgats per un delicte d'injúries per l'acte de Blaucops a la festa major de 2024

Jaume Guardeño continua ingressat al Parc Taulí en estat estable

Adeu a la pastisseria Colomer, referent històric a Granollers

Casa Tió, de les Franqueses, tanca les botigues pròpies i es concentra en el canal professional

Centenars de persones de Granollers participen en el projecte “I si fóssim 500” al pavelló el Parquet

[AMPLIACIÓ] Dos joves de Sant Celoni moren en un accident entre dos cotxes a la drecera de Palautordera

Els Bombers apaguen un incendi que afecta dos vehicles a Granollers