ANATOMIA D’UN CANVI CLIMÀTIC
Cristóbal del Caño, de 72 anys i fill de Martorelles, treballa d’electricista des dels 14 anys i presideix el Gremi d’Instal·ladors del Vallès. Els instal·ladors són a la base per escampar a tot arreu una transició energètica que aconsegueixi superar els combustibles fòssils.
La Unió Europea vol posar fi a les calderes de gas i gasoil pel 2040?
No.
I doncs?
El que s’ha votat és una directiva europea per a l’eficiència energètica dels edificis i això vol dir que alguns tipus de calderes, i en obra nova, no es podran fer servir a partir del 2024. Però això és diferent d’una regulació que vulgui posar fi a les calderes de gas. Ha de tenir present que aquí a Granollers hi ha una planta de biogàs que injecta aquest biogàs a la xarxa i que aquest biogàs es crema a les calderes convencionals. A mi em sembla que passarà igual que amb els cotxes de combustió i els cotxes elèctrics.
Què vol dir?
Doncs que es va dir una data per al final dels cotxes de combustió i després se’n va dir una altra; que primer caurien els cotxes de gasoil abans que els de benzina o que arribaran cotxes amb hidrogen… Amb els gasos passa una mica el mateix.
S’entén que una caldera pot cremar biogàs, però les de gasoil sí que estarien condemnades.
En cases sí, però als blocs de pisos de la comarca hi ha poques calderes de gasoil. A més, és que calderes de gas que cremin biogàs són prou convenients per als pisos, perquè allà no hi caben bombes de calor o sistemes d’aerotèrmia.
Quina alternativa al gasoil o el gas es troben que els demanen més?
Per a la climatització, en obra nova s’estan instal·lant molts sistemes d’aerotèrmia i sistemes híbrids. Són les tecnologies més eficients en termes de consum i d’emissions de gasos d’efecte hivernacle.
Qui tingui una caldera de gas a casa, doncs, no ha de patir que s’acosti el 2040?
Gens ni mica. La Unió Europea només està demanant calderes certificades per funcionar amb combustibles renovables i la majoria de les que hi ha instal·lades estan preparades per funcionar amb biometà i algunes, el 20%, amb hidrogen.
Als instal·ladors se’ls gira feina amb això que s’anomena la transició energètica, oi?
Sí, és clar. Però també li dic una cosa, que no ens arribi a passar el que s’està intuint que passa amb els cotxes elèctrics, que no hi ha prou punts de càrrega, i miri que en fa, d’anys, que en parlem, d’aquesta tecnologia. L’electricitat s’està produint com s’està produint i les línies d’alta tensió són on són, si es comencen a carregar de bombes de calor… Amb això també hauríem de comptar-hi. Queda clar que cal una reforma integral en tots els sentits molt gran i no sé si en 20 anys es podrà fer.
Però ajuden els avenços tecnològics, oi?
Ajuden, sí. Una caldera d’abans només tenia dos botonets: un de pujar, un de baixar i prou. Avui en dia les calderes que hi ha a la majoria d’habitatges són molt sofisticades.
Els gremis d’instal·ladors fan crides sovint perquè els costa trobar professionals o gent jove que vulgui dedicar-s’hi. La transició energètica pot cridar l’atenció als qui ara han de decidir què volen fer de grans?
Segurament, però és que la instal·lació de serveis, els oficis, són una bona sortida professional des de fa molts i molts anys. Potser la cosa ja falla des de casa, des de les famílies, perquè tothom volem que els nostres fills siguin enginyers, arquitectes, aviadors… i sembla que triar un ofici no sigui important. Això ja em va passar a mi, el disgust que vaig donar als meus pares quan els vaig dir que volia ser electricista! A la meva època, a la formació professional hi anàvem els que representava que no servíem per estudiar i resulta que és tot el contrari. El nostre sector està canviant constantment, tant de tecnologies com de normatives, i, a més, es guanyen sous alts.
{{ comment.text }}