Gualba i Montseny recomanen no beure aigua de l’aixeta per presència d’un compost tòxic

Els ajuntaments de Gualba i Montseny recomanen no beure aigua de la xarxa pública ni fer-la servir per cuinar fins a nou avís. Tots dos consistoris han explicat que, fruit d’una analítica, s’han trobat valors superiors als permesos d’àcids haloacètics, uns compostos tòxics que es generen amb la barreja de la matèria orgànica durant la cloració de l’aigua.

A Gualba s’hi han trobat valors de 67, i a Montseny, de 69 micrograms/litre. D’acord amb la normativa vigent des d’aquest 2025, hi ha d’haver nivells d’àcids haloacètics inferiors a 60 micrograms/litre per considerar l’aigua apta per al consum humà.

Els ajuntaments de Gualba i Montseny admeten incertesa per aquesta situació, que respon a un paràmetre de l’aigua que no s’havia calculat mai i que ara és d’obligat compliment. A Montseny, l’alcaldessa, Núria Masnou, compta que segurament fins l’abril no podran tenir aigua apta per al consum humà. “Primer han de venir a fer una analítica i després haurem d’esperar dues setmanes abans no tinguem els resultats”, deia Masnou aquest dimarts.

A banda de Montseny, la recomanació també afecta diverses cases dins el terme de Fogars que estan connectades a la xarxa del municipi. En total, hi ha 184 llars afectades per aquesta situació al municipi i rodalies, algunes de les quals també són restaurants que s’han vist obligats a cuinar amb aigua embotellada. Aquesta situació deixa el municipi sense alternatives per a la captació d’aigua, que arriba directament de la riera de Sant Marçal.

A Gualba, la situació per àcids haloacètics també ha generat una certa frustració. Fins no fa gaires mesos, la població havia viscut episodis recurrents per la falta d’aigua, que capten de l’embassament de Santa Fe. L’alcaldessa, Olga Hernáiz, i el regidor de Governació, Jordi Esmandia, han insistit que resten a l’espera dels resultats d’una nova analítica i que, quan la tinguin, si encara són desfavorables, prendran la decisió de portar cisternes al municipi o fer arribar als dipòsits municipals l’aigua crua de la captació del Ter-Llobregat.

A Mollet, s’està estudiant la manera tècnica de trobar una solució adequada que permeti continuar utilitzant per al consum domèstic l’aigua que es captava dels pous Garbí, afectada per aquesta mateixa situació amb la nova normativa europea. En aquest cas, no hi ha hagut afectació a la població perquè aquests pous complementaven l’aigua que es rep a través de la xarxa ATL. Amb els pous Garbí aturats –aportaven el 25% de l’aigua consumida a Mollet– es fa servir més aigua d’ATL.