El 94% dels camins fluvials de les conques del Besòs i la Tordera estan en funcionament i en bones condicions. Queda per completar només un 6% dels 450 quilòmetres de vials aptes per a vianants i ciclistes que s’havien dissenyat l’any 2005.
En concret, caldria executar 19 quilòmetres de nous camins i millorar 9 quilòmetres més ja existents per completar la xarxa. Queden per executar els punts més complexos: per l’orografia –la continuïtat entre Tagamanent i Aiguafreda–, per altres aspectes com ocupacions de l’espai fluvial en punts de la Roca (riera de Cànoves) o Montcada (Besòs) o perquè el camí actual passa per dins de trams de llera.
“El que queda pendent són les zones més difícils i cares d’executar”, admet Manel Isnard, tècnic del Consorci Besòs Tordera. La inversió necessària per adequar aquests punts és d’uns 6,58 milions.
En bon estat, hi ha 422 quilòmetres de camins [vegeu quadre adjunt]. D’aquests, 275 són a la conca del Besòs i 147 a la conca de la Tordera. Aquí tota la xarxa està completada després de les inversions que s’han fet aquests darrers anys amb l’impuls de la ruta de la Tourdera que ressegueix tot el riu des del naixement a Sant Marçal, a Montseny; fins a la desembocadura entre Malgrat de Mar i Blanes. S’entén per bon estat “tots aquells trams que per la qualitat i condicions de la calçada, ferm… no requereixen cap actuació d’arranjament o millora”. Les xifres s’han determinat amb el procés de revisió i actualització del Pla Director de Camins Fluvials, que ha impulsat el CBT enguany.
Un dels darrers trams que s’han afegit és el camí fluvial del Tenes a Bigues i Riells. Són 8,6 quilòmetres de recorregut entre el límit amb Santa Eulàlia i Sant Miquel del Fai. Els treballs per habilitar un pas d’entre 2,5 i 3 metres estan pràcticament enllestits. Falten alguns afegits com la senyalització i la instal·lació de jocs pedagògics. La inversió és de 216.000 euros. Per a l’alcalde Joan Galiano, l’objectiu és “reordenar i recuperar l’entorn del riu”. “Històricament hi hem viscut d’esquena. Ara podrem gaudir d’un espai natural privilegiat”, afegeix.
Portar gent als rius
La proposta inicial de camins fluvials es va fer l’any 2005 quan, des de l’aleshores Consorci per a la Defensa de la conca del Besòs es va pensar que “una manera de defensar els rius és posar-hi gent i aproximar-los a la població”. Això, per exemple, ha ajudat a reduir els abocaments incontrolats a les lleres.
A finals dels anys 90, en una primera neteja a la llera del Besòs es van treure 170 tones de residus. “Ara no en traiem ni una tona”, comenta Isnard, que també ressalta l’evolució d’aquests camins. “Al principi, parlàvem de rutes del colesterol per a la gent d’un poble. Ara estem parlant de comunicacions intermunicipals i, fins i tot, se’ns presenta l’oportunitat de grans rutes com l’Eurovelo8 –unirà Cadis amb Grècia per la riba nord de la Mediterrània– o la connexió entre Barcelona i els Pirineus. Ens trobem amb usos que no esperàvem fa deu anys.”
El CBT s’implica en el finançament d’aquests camins fluvials que impulsen els ajuntaments. Ho fa assumint el 50% del cost fins a un màxim de 50.000 euros.
Connexió de conques
Per Isnard, un dels reptes de futur passa per aconseguir una connexió senzilla entre el camí fluvial del Mogent i la Tordera. És a dir, entre Llinars i Sant Celoni. “Ara hi ha alternatives per Canadà Park o per Vallgorguina però l’ideal seria que hi hagués una via segregada pel costat de la C-35”, sosté Isnard.
També hi ha altres connexions que poden ajudar a donar capil·laritat a la xarxa de camins fluvials. Per exemple, la connexió entre el Congost i el Tenes per l’Ametlla, on ja existeixen camins rurals que permeten fer el bypass.
{{ comment.text }}