Nico Mayolas, és regidor d’ERC, al govern municipal de Bigues i Riells del Fai des del 25 de novembre i porta la regidoria LGTBIQ+. És el primer regidor trans de Catalunya en un govern i té una cosa en comú amb la Irene Puig, regidora de la CUP de la Garriga des del 2019. Ella també és trans.
“El meu objectiu és que les persones LGTBIQ+ sàpiguen que a Bigues i Riells del Fai no estan soles”, va dir quan va accedir al càrrec Nico Mayolas. La regidoria impulsarà el foment de la formació, la pedagogia i la difusió per visibilitzar el col·lectiu.
Nico Mayolas va néixer fa 21 anys a Granollers, va estudiar Primària i ESO a l’escola Anna Mogas i Batxillerat a Palau-solità i Plegamans. Fa uns cinc anys que va anar a viure a Bigues i Riells del Fai amb la seva família.
Va ser en arribar al poble quan es va començar a fer preguntes. “Em preguntava per què m’identificava més amb els nois que amb les noies. Vaig parlar amb altres persones trans i vaig veure que la seva experiència era com la meva. És com un puzzle que vas lligant.”
Mayolas sentia disfòria de gènere, una sensació d’incomoditat o angoixa que poden sentir les persones la identitat de gènere de les quals difereix de la que se’ls va assignar en néixer. A 19 anys va decidir fer el que ell anomena “sortir de l’armari”. La primera persona a la qual li va dir va ser la seva germana. No va ser gaire complicat perquè va tenir el suport de tot el seu entorn. Especialment, el familiar. “De fet, alguna cosa ja intuïen.” Fins i tot els seus avis li van pagar l’operació dels pits.
Explica el que més li ha costat del procés: “És haver-te d’acceptar a tu mateix i haver-te de justificar en cada pas de la transició que fas, davant de la societat. És la teva pròpia acceptació, estar bé amb tu mateix. I ara sento que em puc desenvolupar com a persona més enllà de la meva condició de trans.” Puntualitza, però, que el procés “no s’acaba mai. No pots mai deixar de justificar-te”.
Mayolas creu que la seva condició de persona trans l’ajudarà en el càrrec. “Tinc els ulls del col·lectiu LGTBIQ+ perquè en formo part com a home trans i conec moltes experiències.”
Tramitacions
Fa uns dos mesos que Mayolas ha començat la tramitació dels canvis en la seva documentació al Registre Civil. Li ha calgut demostrat que fa dos anys que pren hormones i que té un diagnòstic mèdic de disfòria de gènere. A hores d’ara, col·labora com a il·lustrador a EL 9 NOU i treballa al supermercat Esclat de Lliçà d’Amunt. És la seva primera feina.
Explica que l’objectiu ha de ser que el seu cas no sigui ni tan sols notícia, “que sigui un fet totalment normal”, però lamenta que potser trigarà. “I fins que això arribi, hem de continuar avançant i trencant prejudicis. És el que toca.”
Irene Puig va néixer a Carlet (la Ribera) fa 46 anys; va arribar a la Garriga l’any 2015. Milita a la CUP des del 2017. És llicenciada en Químiques i treballa de professora de Tecnologia i Informàtica en un institut de Montornès des del 2013.
Abans de ser professora, havia treballat en una empresa del ram de la construcció. “Des de sempre he sabut el que soc i que el meu gènere no és el que es deia oficialment”, afirma. No va tenir cap problema en l’entorn proper, però admet que va haver de dur una doble vida fins que l’any 2007 la llei li va permetre canviar el gènere i el nom en el DNI.
“Quan anava a buscar feina havia de canviar d’aspecte. Em recollia el cabell en una cua i em posava roba masculina. Si no, se’m tancaven moltes portes.” Diu que la llei del 2007, “que ara pot semblar antiquada”, va canviar moltes les coses. “Abans havies de passar per una operació, anar al jutjat, presentar un recurs contra l’Estat, passar per una revisió forense…”
Puig ha estat una militant activa del col·lectiu LGTBIQ+. La seva imatge va aparèixer en una campanya de l’associació Lambda a València. Diu que “ara és habitual” trobar persones trans en moltes professions i toca “normalitzar-ho també en els càrrecs públics”.
El fet que al consistori de la Garriga hi hagi una regidora trans i un regidor gai ha ajudat a fer que hi hagi una gran implicació en la defensa dels drets del col·lectiu. I sobre la seva feina de professora diu que, quan ho explica als alumnes, no troba cap rebuig. “Al contrari, se solidaritzen i exposen dubtes.”
