Rosa Gómez García, de 43 anys i veïna de Bigues i Riells, és una víctima de l’abús sexual infantil (ASI). Quan només tenia 8 anys, la parella de la seva mare va començar a abusar d’ella de forma continuada dins de l’àmbit domèstic. Un infern que es va perpetuar fins que va tenir 12 anys, i que ha condicionat tota la seva vida. Va ser amb el suport de la nova família que va trobar quan es va casar amb el seu marit, Jaume España, que va poder sortir endavant. Amb tot, afirma que les seqüeles psicològiques dels abusos sexuals que va patir sent una nena encara persisteixen. Per acabar de fer net, però també per ajudar altres persones en la seva mateixa situació, ha iniciat una crida per trobar altres víctimes de l’ASI.
“He trigat 22 anys a poder parlar amb naturalitat del que em va passar quan era petita. I per fer-ho he necessitat l’ajuda de la meva sogra, sense la qual no hauria arribat fins aquí”, diu en declaracions a EL 9 NOU. Es refereix a Carmen España, qui l’acompanya al moment de fer aquesta entrevista i, juntament amb el seu marit, va ser una de les primeres persones que la van creure quan es va atrevir a explicar el que li havia passat. “No ho explicava perquè em feia vergonya. Durant un temps, fins i tot vaig pensar-me que era culpa meva. Quan tenia 19 anys li vaig explicar al Jaume, que aleshores era la meva parella però encara no estàvem casats, perquè em venien constantment flaixos que afectaven la nostra relació. De seguida va empatitzar amb mi”, recorda.
“En aquell moment la Rosa tenia molta ansietat a causa del que li havia passat. Em vaig adonar que no era només una cosa física, sinó que hi havia sobretot una gran càrrega psicològica. A partir d’aquest moment vam començar a buscar l’ajuda de psicòlegs i psiquiatres. Ha patit depressions i ha fet intents d’autolesió i fins i tot de suïcidi, perquè la perseguia un gran sentiment de culpabilitat, quan l’única culpa del que va passar la té el seu agressor”, intervé Carmen España. Gómez i el seu marit tenen un fill de 16 anys. “Ell també n’ha patit les conseqüències”, lamenta.
“M’ha costat parlar-ne, però és alliberador”
Originària de Santa Coloma de Gramenet (el Barcelonès), els pares de Gómez es van separar quan ella era molt petita. “Al cap d’un temps la meva mare es va ajuntar amb un altre home que al principi em va semblar molt simpàtic. Era molt afectuós amb mi, em tractava com si fos la seva filla i fèiem moltes coses junts. Però tot aquest afecte va derivar cap a altres situacions que solien passar al meu dormitori, a la seva furgoneta o en altres àmbits del nostre dia a dia. Molts cops jo em feia l’adormida per evitar els abusos. Una vegada, també va abusar de mi un cosí d’ell. Els abusos es van allargar fins que vaig haver crescut una mica, vaig entendre què passava i vaig poder marcar distàncies. La meva mare diu que mai va ser-ne conscient, però no me la crec. Quan per fi em vaig atrevir a explicar-ho, bona part de la meva família materna em va deixar de banda”, recorda.
Gómez segueix en tractament mèdic per superar les seqüeles d’uns abusos que van tenir lloc fa dècades. Diu que s’havia plantejat denunciar els fets a la policia, però no ho va poder fer perquè ja havien prescrit. “M’ha costat molt parlar de l’abús, però un cop he aconseguit fer-ho m’he adonat que és alliberador. Encara estic gestionant tota la situació, però em sento més forta perquè ja no he de fer cap paper davant la meva família materna ni de ningú. He deixat molt clar que no vull saber mai més res d’aquell home”, afirma. Ara vol fer una xarxa de suport per a víctimes de l’ASI. “L’objectiu és poder-nos donar suport de forma mútua. Ningú pot entendre l’ASI com les persones que l’hem patit.”
Les persones interessades a sumar-se a aquesta xarxa de suport a les víctimes de l’Abús Sexual Infantil poden contactar amb Gómez a través del grup de Facebook “Grupo de apoyo a resilientes al abuso sexual infantil”.
