ANATOMIA D’UN CANVI CLIMÀTIC
Miquel Àngel Martínez, de 43 anys, és enginyer tècnic químic i llicenciat en Ciències Ambientals. És el màxim responsable de l’àrea de medi ambient de la Fundació Sanitària Mollet, responsable de l’Hospital de Mollet.
Sorprèn que un hospital tingui un ambientòleg a la seva estructura de direcció.
Doncs no hauria de sorprendre perquè, de fet, els hospitals som responsables d’un gran impacte ambiental. A l’àmbit europeu, els hospitals són responsables del 4,4% de les emissions de CO2. Si no procuréssim corregir-ho, l’Hospital de Mollet seria una de les empreses amb més impacte del Baix Vallès.
I per què tenen tant impacte?
Perquè es consumeixen molts recursos, com ara electricitat o gas natural, per a la climatització o per fer funcionar màquines que gasten molt, com les de diagnòstic per la imatge. I cal mantenir la temperatura idònia als quiròfans o també cal mantenir la pressió necessària per evitar que es propaguin virus o bacteris. I també hem de fer servir molta aigua, per als processos de neteja, per a l’esterilització, per a les dutxes de la gent… I, d’altra banda, penseu que una persona hospitalitzada genera una mitjana de set quilos de residus al dia.
A l’Hospital de Mollet estan entestats a reduir aquesta petjada, oi?
D’abans de construir-lo, l’edifici de l’hospital ja es va plantejar seguint criteris de sostenibilitat i d’integració amb l’entorn perquè som a tocar de Gallecs. L’edifici es va aixecar amb una instal·lació de geotèrmia, que ajuda a estalviar un 30% del consum de l’energia elèctrica. I també tenim un sistema d’aprofitament de l’aigua de pluja per al reg dels jardins, entre altres accions. Des que es va obrir fins ara, tot i que l’activitat i la població de referència s’han incrementat, l’hospital ha rebaixat un 75% les seves emissions de CO2; hem rebaixat el consum d’electricitat un 16% i estalviem un milió de litres d’aigua cada any. Tot plegat es basa a gestionar tres àmbits. El primer, la gestió de les infraestructures, que és sobretot allò que es va fer quan es va construir l’edifici. El segon, els processos, que és on som ara i des de fa quatre o cinc anys, analitzant procés per procés a la recerca de l’eficiència mediambiental. I, el tercer, que per a mi és el més important, la cultura. Tots els professionals de l’hospital han de fer formació obligatòria en medi ambient.
Tenen previstes més accions per reduir l’impacte ambiental de l’Hospital de Mollet?
I tant! Ens hem marcat una ruta de descarbonització fins al 2050. Però el nostre objectiu immediat és que el 2030 totes les emissions que depenguin de l’hospital siguin neutres.
Què vol dir amb “neutres”?
Que el balanç de les emissions sigui zero. O sigui, que la nostra activitat directa no generi cap mena d’emissió. El 2050 caldrà que les nostres activitats indirectes –la que generen els qui comprem material, per exemple– també siguin neutres. Un hospital consumeix una gran quantitat de material fungible d’un sol ús. En el futur, totes les empreses hauran d’acompanyar els seus productes o serveis d’un certificat d’emissions. Això voldrà dir, i de fet ja ho estem fent, triar un proveïdor més sostenible que no pas un altre que no ho és.
Si a hores d’ara l’Hospital de Mollet ja ha rebaixat el 75% de les emissions de CO2, l’objectiu del balanç zero per al 2030 sembla bastant factible.
Rebaixar les emissions de CO2 entre el 75% i el 80% és significatiu, però tenim alguna mancança perquè hi ha algunes emissions que no podem compensar ara mateix, com el consum de gas natural. Caldria fer un canvi de calderes i ara mateix no ens és possible. Les emissions directes les tenim neutralitzades gairebé totes menys els gasos anestèsics, tot i que tenim un projecte per absorbir-los, i el gas natural.
{{ comment.text }}