Treballar per fer realitat la igualtat de gènere es pot fer des de molts àmbits. Un amb especial incidència és l’educatiu. Les noves generacions d’estudiants i futurs professionals poden tenir un paper rellevant per ajudar a complir amb l’ODS número 5. Mar Binimelis-Adell, doctora en Comunicació per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona és, des del setembre passat, la directora de la Unitat d’Igualtat de la UVic-UCC. La Unitat vetlla per tal que la perspectiva de gènere es vagi introduint en la docència, la recerca i també en els processos d’administració i gestió. Per fer-ho, diu Binimelis, “cal plantejar activitats de sensibilització sobre qüestions de gènere, formacions adreçades als diversos grups de la comunitat universitària i projectes de recerca que permetin millorar, a més de remar per implementar polítiques universitàries que tinguin en compte la perspectiva de gènere”. La Unitat, a més, és l’espai de referència on es poden exposar denúncies per discriminació per raó de sexe o gènere.
Mar Binimelis-Adell, directora de la Unitat d’Igualtat de la UVic-UCC
Les desigualtats de gènere, com les que es produeixen per motiu d’origen cultural i social, “estan profundament inserides en la cultura i s’entrellacen entre elles”, explica. La complexitat radica a “transformar els elements subtils, de fons, que sovint no es formulen en veu alta, però que determinen el nostre pensament i també els nostres actes”. De fet, els micromasclismes, sovint difícils de detectar, posen en evidència que “vivim i som part d’una societat masclista”. Però també enumera esculls ben tangibles que presenten en diferent forma i intensitat, com la violència basada en motius de gènere o el desigual accés a recursos, feines, educació, etc.
La conciliació de la vida laboral i personal “és clau” perquè la igualtat sigui real: “El gènere és essencial en aquesta qüestió”, subratlla. Per implantar polítiques de conciliació que siguin reals i que funcionin i “cal mirar de front aspectes simbòlics que són molt determinants”, per exemple, la sensibilitat social respecte a les feines que suposadament pot fer una dona o un home “encara és diferent”. També ho és, apunta, com s’entén la responsabilitat de la cura d’infants o persones dependents “i la valoració social en termes de prestigi”. Binimelis fa un incís en la mesura que està implementant la UVic-UCC: en les convocatòries internes per accedir a promocions o estades de recerca en altres països a les quals es pot accedir per un sistema de puntuació de la trajectòria laboral o científica. En aquest cas es valora un període de temps més ampli si la persona ha estat un temps tenint cura d’altres persones i sense treballar. De fet, per reconèixer i valorar el treball domèstic i de cures cal un canvi de mentalitat: “Valorar allò que serveix per mantenir la vida més que allò que, merament, suposa un benefici econòmic.”
Gràfic: Eulàlia Rodriguez Tió
Nord-sud, les grans diferències
Abastar l’ODS 5 “no sembla imminent”, sentencia. En clau global les discriminacions de gènere en països del nord i en països del sud presenten uns graus molt diferents; el context és determinant: “Hi ha llocs on el marge de maniobra per plantejar millores en termes de gènere és ben estret perquè els drets socials estan molt malmesos.”
En aquest sentit, no es pot deixar de banda el cas de la mort de Masdha Amini i de les revoltes i esdeveniments posteriors a l’Iran: la situació de la societat en general i de les dones en particular “és ben complicada, i empoderar totes les dones i nenes és un objectiu pel qual estan lluitant i patint molt”.
En el nostre context, en canvi, “el terreny per parlar de gènere és menys àrid i podem i gaudim de més drets socials”. Això no obstant, recorda que en els darrers mesos s’han conegut greus casos d’agressions contra persones homosexuals, o la dada esgarrifosa que el 2021 van morir 43 dones a mans de les seves parelles o exparelles.
Onades feministes
Binimelis apunta que la idea de les diferents onades del feminisme “és pròpia del feminisme occidental predominant” i de la seva evolució. Per tant, “no és transferible ni generalitzable” perquè no explica totes les situacions: “El feminisme a altres llocs ha transitat camins propis i ha seguit el seu propi calendari.”
Al món occidental, les onades del feminisme són les etapes d’aquest, caracteritzades cadascuna per uns objectius en resposta a uns problemes que “generalitzant, podríem anomenar propis del context occidental”. La primera onada (a la primera meitat del segle XIX) es va centrar a adquirir drets civils. La segona (a mitjan segle XX), entre altres coses, es va demanar el sufragi universal, i la tercera (a partir dels anys 60) es va centrar en la preocupació pels diferents mecanismes d’opressió que dificulten materialitzar la igualtat.
Sobre la igualtat de gènere des de la perspectiva trans*, opina que el canvi de gènere i d’identitat de gènere “pot ser una opció molt adient” per a moltes persones que estan patint molt. Però alerta que “ens convindria no caure en l’essencialisme dels discursos que plantegen que cal ser home o dona”. Perquè “les categories de gènere són construccions socials i no biològiques”.
Dones i invisibilitat professional
Al llarg de la història s’ha invisibilitzat la vida i obra professional de moltes dones. A la universitat, com a la societat, hi ha àrees masculinitzades i feminitzades. Els estudis vinculats a les cures estan feminitzats, mentre que els vinculats a les STEAM (ciència, tecnologia, enginyeria, arts i matemàtiques) i a l’activitat física estan masculinitzats. Un factor clau “és la qüestió dels referents” i les repercussions són importants “perquè convé tenir-los, saber que altres com tu han fet abans una tasca determinada”. En aquest sentit, el projecte El fil invisible: vertebrant una mirada de gènere en la vida acadèmica preuniversitària i universitària dels estudiants de l’àmbit STEM, liderat pel professorat de la Facultat de Ciències, Tecnologia i Enginyeries de la UVic-UCC, ha rebut la Menció M. Encarna Sanahuja Yll en el marc de les distincions Jaume Vicenç Vivies que atorga la Generalitat. Es tracta d’un reconeixement a l’excel·lència en la inclusió de la perspectiva de gènere en la pràctica docent universitària. D’altra banda, en els darrers anys, a la Facultat d’Empresa i Comunicació, s’han realitzat els Tallers de Cinema i Gènere on s’ha convidat dones cineastes a parlar de la seva experiència i a mostrar el seu treball.
{{ comment.text }}