Illa: “No em fan por les eleccions, però el que cal és que el govern treballi”

Salvador Illa, primer secretari del PSC i exalcalde de la Roca, és el cap de l’oposició al Parlament, tot i que el seu partit va ser el més votat en les darreres eleccions. Què li semblen les diferències entre els partits del govern?Nosaltres tenim com a tasca política principal la construcció d’una alternativa i explicar que hi ha un altre camí. Les diferències en el si del govern no m’han sorprès. En la investidura vam expressar que ens semblava que aquesta fórmula de govern no funcionaria. Sí que m’ha sorprès la rapidesa i la intensitat amb què això no ha funcionat. Conflicte crònic, baralla permanent… Parla d’un altre camí. Quin seria?Un camí en què ens puguem respectar tots en les maneres de pensar i plantejaments que hi pugui haver sobre Catalunya. Tots són legítims i els podem escoltar i respectar, buscant allò que ens uneix, no allò que ens divideix. I centrar les energies del govern a treballar pels problemes que preocupen la societat avui en dia. Al PSC, aquestes diferències el beneficien.No són bones per a Catalunya. El que em preocupa i el que voldria és que hi hagués un govern que governés. I no el tenim. Tenim un govern que està en baralla permanent. Cadascú té el seu paper. Nosaltres vam guanyar les eleccions, però ens toca fer una feina d’oposició constructiva. Sobta que el cap de l’oposició no demani eleccions.Tampoc no vull que sembli que nosaltres volem treure una posició avantatgista en això. Hi va haver uns resultats, nosaltres vam guanyar, però és legítim que el Parlament donés la confiança al senyor Aragonès i que governi i afronti els problemes que tenim plantejats: en matèria de sequera, transició energètica, energies renovables, com ajudem aquelles persones a qui els costa més fer front a l’increment del cost de la vida?, com millorem les nostres infraestructures…? Això no ho estem fent. Jo crec que el meu paper és assenyalar que hi ha un altre camí. I això no m’impedeix tampoc tenir punts de col·laboració en coses que millorin el benestar dels ciutadans. Per exemple?En matèria pressupostària. Però jo el que desitjaria és que fessin la seva feina i que governessin. I si no són capaços doncs, al final, sempre, en última instància, la paraula la tenen els ciutadans, en una democràcia. Però no és bo un electoralisme permanent. Hi ha moments per consultar la ciutadania i moments per treballar i ara és moment que haurien de treballar i governar. També he de dir que no em fan por unes eleccions, però ara el que cal és que el govern treballi. Si arriba el trencament, el PSC es planteja entrar al govern?No vull especular sobre escenaris futurs. Em preocupa molt que s’exporti aquest conflicte a altres espais de la política catalana. Nosaltres, el que estem fent és el que hem de fer en democràcia. Dir que hi ha una altra manera de fer les coses. Un govern centrat en les prioritats que veig quan em desplaço pel territori: transformar la nostra economia, les nostres fonts d’energia, treballar per una cohesió social i territorial… És el que intento, construir una alternativa. I aquesta alternativa pot passar per reeditar el tripartit?Aspiro a tenir prou força política per poder plantejar un govern bipartit, amb els Comuns, amb els qui ja tenim altres experiències de govern. Però tot això és anticipar molt les coses. Ara estem en el moment que estem. Hi ha un govern que no va i demano al senyor Aragonès que es posin a treballar. Quan arribi el moment ja en parlarem. S’han ofert per negociar el pressupost amb el conseller d’Economia.En el context que estem vivint, tot país, tota administració, es convenient que tingui un pressupost aprovat i que tingui el suport més ampli possible, i en aquest sentit ens hem ofert per poder discutir el pressupost. El conseller Giró ha dit que s’obria a estudiar-ho. Anirem a escoltar el seu plantejament amb bona voluntat. Posaran cap condició?Primer anem a escoltar el plantejament que fan i, a partir d’aquí, donarem a conèixer el nostre punt de vista. Nosaltres som bastant previsibles; s’ha d’assegurar que l’economia es transforma i que s’assegura la cohesió social i territorial. Hi ha diversos serveis que necessiten reforçament pressupostari. Hi ha 3.100 milions d’euros més i és qüestió de veure on es posen. Jo crec que l’àmbit sanitari demana a crits una injecció de recursos, probablement aparellada amb algunes decisions estructurals també. Hi ha interès del Departament d’Economia perquè torni el debat de les balances fiscals. Incomoda al PSC?El debat no m’incomoda, m’incomoda que no s’expliquin les coses tal com són i la forma més equitativa de calcular-ho. És el que va dir Andreu Mas-Colell, que és una autoritat acadèmica. Ja va dir que el dèficit fiscal de Catalunya estava a l’entorn del 4% o 5% del PIB, que era una xifra raonable. És cert que el sistema de finançament està caducat des del 2014. Els anys 2020 i 2021, amb governs de Pedro Sánchez, s’han injectat 30.000 milions d’euros a fons perdut a les comunitats autònomes, un fet sense precedents. És veritat que la situació que afrontàvem tampoc no tenia precedents, amb una pandèmia, però hem vist respostes a situacions de crisi com la del 2008 amb plantejaments diferents. És un debat incòmode, però que s’ha de fer. Les Balears i el País Valencià insisteixen que el sistema actual no funciona per a les seves comunitats.Potser tenim més punts de connexió amb la Comunitat Valenciana. Tots els estudis acadèmics avalen que és una de les menys afavorides pel sistema actual de finançament que es va posar en funcionament l’any 2009. Jo he parlat amb la presidenta Francina Armengol i el president Ximo Puig sobre aquest assumpte i tenim unes línies de col·laboració a nivell de partit. Farem el nostre plantejament pensant en Catalunya. No demanarem privilegis per a Catalunya, però tampoc no deixarem de defensar allò que considerem legítim i necessari per a Catalunya. Les darreres enquestes donen un avantatge clar al PP. Els amoïna?El d’ara és el primer govern de coalició que té Espanya en més de 40 anys de democràcia i ha hagut de fer front a situacions molt complicades. Jo en faig un balanç notable. Les polítiques públiques que s’estan desplegant, crec que van ben orientades. El moment és molt difícil i, efectivament, les enquestes assenyalen una situació que ha canviat respecte de mesos enrere. Quan un governa, el que ha de fer és prendre decisions pensant en l’interès general. Veig un punt d’inflexió en el darrer debat de l’estat de la nació del juliol. Hi havia el perill que aquest punt d’inflexió quedés aigualit per l’estiu i que a la tornada es refredés, però penso que no, que la represa manté la línia que es va fixar. S’han de fer dues coses: explicar a la ciutadania el que està passant amb aquest atac als valors europeus, i marcar un rumb. I aquest rumb marcat pel govern d’Espanya és estar al costat de les classes mitjanes treballadores. I que aquells que en reben un benefici extraordinari hi contribueixin amb uns impostos especials. Fins a quin punt, les empreses energètiques estaran disposades a pagar més impostos?No és qüestió que hi estiguin disposades o no, és una decisió que ha de prendre el govern d’Espanya i el Congrés de Diputats. Si fent el mateix, de cop es guanya tres vegades més i, en canvi, hi ha gent que no se’n surt, això es pensar en l’interès general. Jo defenso la llibertat d’empresa i l’economia de mercat, però aquesta és una qüestió de sentit comú. És una mesura que també està avalant la Comissió Europea. Com afronten les municipals de l’any que ve?Quan parlo amb els alcaldes i alcaldesses els veig centrats a governar, que és el que han de fer ara. Veig un clima positiu. Hem passat uns anys complicats i ara veig la gent convençuda de la nostra posició política. A Granollers i Mollet hi ha hagut un relleu. Ara es veurà si la gent votava Mayoral o Monràs o votava PSC. Els preocupa?Josep Mayoral i Josep Monràs són referents del municipalisme del PSC i no s’entén la història dels darrers anys al Vallès Oriental sense les seves contribucions decisives. És veritat que Granollers i Mollet estan molt marcats per la seva personalitat política però es un projecte construït col·lectivament. L’Alba Barnusell i la Mireia Dionisio són persones molt preparades que ja tenen una trajectòria àmplia, donen garantia que el nostre projecte polític té una continuïtat molt solvent i introduiran una mirada fresca, pròpia del lideratge que puguin imprimir. Tinc molta confiança en totes dues. Taula de diàleg Quin recorregut li veu, a la taula de diàleg?En la investidura de Pedro Sánchez, vam acordar amb ERC un procés de diàleg amb tres potes: la comissió bilateral, prevista a l’Estatut, que ja s’ha reunit; un instrument nou, no previst a la legislació, que és la taula de governs i que s’ha reunit; i un tercer espai que vam acordar que potenciaríem, que era la taula de partits catalans, que no s’ha posat en marxa. De les tres coses que vam pactar, la que no ha funcionat és la que depèn del senyor Aragonès. I això és el que em sap més greu. Perquè fa la impressió que aquí el debat ha de ser només entre aquells que pensen que el futur de Catalunya passa per la independència. I jo crec que som majoria els que pensem que això no és així i també tenim alguna cosa a dir. L’alternativa dels sobiranistes és amnistia i referèndum, però diuen que vostès no n’han exposat cap altra.L’he explicada, però no deu agradar: millor autogovern, finançament i cohesió social. El consens a la societat catalana el trobarem aquí. No tinc cap problema a escoltar les propostes sobre amnistia i autodeterminació, però em sembla que és un carreró sense sortida. La societat catalana no se’n sortirà tan bé com podria en un context de canvi profund a Europa si no té un mínim de cohesió. Hi ha objectius àmpliament compartits, com transformar la nostra economia i el nostre sistema energètic, assegurar que ningú no queda enrere o fer una nova llei electoral, que porta 40 anys sense fer-se. En tot el que sigui augmentar la divisió, la meva formació política no hi col·laborarà. Llavors, què s’ha de fer amb el 52% de persones que van votar opcions independentistes?I què fem amb la meitat de la població de Catalunya, com a mínim, que no vol la independència? La solució no passarà perquè una part de la població catalana s’imposi sobre l’altra. Passarà perquè busquem un punt de consens i de trobada. I això demana un exercici de diàleg i de especte mutu. Els socialistes han aparcat el federalisme definitivament?No. Durant la pandèmia vam aplicar el federalisme per fer front a la crisi amb mecanismes de cogovernança. En tres mesos es va reunir més vegades la conferència de presidents que en 40 anys de democràcia. El mateix que vam aplicar a Europa amb les vacunes. I va funcionar. Una demostració palmària que les coses es poden fer d’aquesta manera.

Illa: “No em fan por les eleccions, però el que cal és que el govern treballi”

La Garriga acollirà una concentració d’usuaris per demanar millores a l’R3

Les Franqueses inicia els tràmits per retirar la medalla a mossèn Cardús per l’acusació d’abusos

Crema una furgoneta a l’interior d’un túnel de la C-60, a la Roca

Desarticulen un grup criminal relacionat amb quatre robatoris a camions al tram vallesà de l’AP-7

LA PREGUNTA

Creu que Carlos Mazón ha de dimitir com a president de València?

Detingut un professor de l’institut Vil·la Romana de la Garriga per una agressió sexual

[AMPLIACIÓ] Denuncien una professora de l'escola Sant Lluís de la Garriga per assetjament i agressió sexual a un alumne

Un jutjat prohibeix a una docent d'una escola de la Garriga apropar-se al menor denunciant d'una agressió sexual

Mor a 80 anys Joan Pujol, alcalde de la Roca entre 1983 i 1995

Tanca el restaurant La Parra de Sant Celoni després de 85 anys

El professor de l'institut Vil·la Romana de la Garriga té una única denúncia per agressió sexual

Responsabilitat col·lectiva per als casos de la Garriga

Hi ha un 45% de treballadores als polígons vallesans, però els espais manquen de perspectiva de gènere

Una comunitat budista s’instal·la a Can Bordoi de Llinars

La Pastisseria Sant Llehí torna a guanyar el tercer millor bombó