ANATOMIA D’UN CANVI CLIMÀTIC
Edgat Nebot, de 48 anys, és enginyer forestal, tècnic agrícola i treballa al GRAF del cos de Bombers de la Generalitat. Pensa que la societat pot contribuir en la prevenció d’incendis segons quina mena de carn consumeixi.
El Mediterrani ha està cremant a Itàlia, Grècia, Algèria, Tunísia… Tenim números perquè els propers siguem nosaltres?
Sí, però no. M’explico: podem tenir incendis perquè tenim una sequera estructural i boscos que estan patint molt. Però hem tingut sort amb les pluges caigudes al juny i juliol, que han ajudat a reverdir una mica la vegetació. Aquestes pluges últimes, que no van caure ni a la tardor ni a l’hivern ni a la primavera, ens estan ajudant a salvar la primera part d’estiu. Tot i això, podem tenir un gran estiu forestal? Sí, perquè malgrat les tempestes d’aquests dies, hi ha zones molt seques: la costa central de Barcelona a Tarragona –o sigui, tot el que seria el Penedès i el Garraf–, la Conreria, el Cap de Creus, les Terres de l’Ebre, entre la Terra Alta i la Ribera o la zona del Priorat. A tots aquests llocs, els dies de vent, en aquestes bosses seques, un foc se’ns pot escapar unes hores.
Què està passant amb el foc a la resta del Mediterrani?
Res anormal. Hi ha incendis perquè allà també pateixen la sequera i, com aquí, fa mesos que no plou. Però el vent i la simultaneïtat d’incendis ha estat afectant, sobretot, zones turístiques; i això vol dir sortir als telenotícies per l’impacte dels turistes havent de fer les maletes, però no vol dir: “El Mediterrani en flames!”. No, és més aviat normal. A Sicília, el sud d’Itàlia, Algèria i Tunísia han rebut les calorades més fortes de l’estiu. Els dos pics de calor que hem tingut nosaltres no han vingut de Portugal cap aquí sinó que han entrat de mar, de Mallorca, Còrsega, Sardenya… Per tant, han afectat molt més el sud d’Itàlia i el nord d’Àfrica que no pas la península Ibèrica.
El canvi climàtic s’està acarnissant amb el Mediterrani?
A les zones mediterrànies del món és on viu la majoria de població rica. Sud-àfrica, Califòrnia, Xile i el Mediterrani europeu són societats riques i desenvolupades, qualsevol cosa que ens passi és noticiable. El canvi climàtic on s’està acarnissant és als boscos temperats i boreals. Hem vist el Canadà cremant de punta a punta i unes setmanes abans cremava Noruega, els Països Baixos, Polònia o Rússia. És allà on l’impacte del canvi climàtic és més greu contra l’ecosistema.
Després de tres anys de sequera sembla que no patirem grans incendis. S’estan fent bé les coses?
S’han fet moltes coses i les que es fan són a fi de bé. Per exemple, el 1994 veníem també d’una sequera i va ser un any amb molta simultaneïtat de focs. Cremaven incendis des de les muntanyes de Tivissa i Vandellós al Garraf, del Vallès a l’Empordà, el Bages, el Berguedà o la zona del Segre. I el 1994 la capacitat de resposta de Bombers o les ADF era molt diferent d’ara. Però és que la societat també ha canviat molt i ara és més o menys responsable i conscient del risc d’incendis. Quan els serveis d’emergència demanem responsabilitat, no fer certes tasques de risc o deixar de visitar espais naturals per minimitzar la probabilitat d’un foc, la gent, majoritàriament, en fa cas.
Li he sentit dir que caldria menjar menys porc i més xai per reduir el risc d’incendis.
[Riu] És una frase una mica provocadora i vol dir que com a societat hem de consumir de manera responsable i, sobretot, allò que tingui impacte positiu en els paisatges agrícoles i forestals que tenim. Cal fer pagesia i calen ramats. La ramadera que ajuda en la prevenció d’incendis, perquè consumeix vegetació, és la ramaderia de pastura, com ara els xais, els cabrits i els vedells. Al porc l’estabulem i l’alimentem amb pinso, de manera que no té cap impacte per reduir el risc d’incendis. Passa igual amb els pollastres.
{{ comment.text }}