VIATGE AL FONS DE LA COVID
Jaume Cortès, de 51 anys, és de Samalús i treballa als despatxos a Granollers i Mollet del Col·lectiu Ronda. És un dels advocats del Col·lectiu d’Afectades i Afectats Persistents per la Covid-19.
Com està canviant la Covid la vida al món laboral?
Una manera molt evident té a veure amb les seqüeles de salut que està deixant a les persones i en la interacció amb el món laboral, com pot ser la Covid persistent. Fa molts anys que tant jo personalment com el Col·lectiu Ronda ens dediquem a la salut laboral, i es va repetint la història. Vaig començar als anys 2000 amb la gestió de casos de fatiga crònica, que també ve d’un virus. Després va venir la fibromiàlgia i ara ens estem trobant amb aquesta nova malaltia, o les seves conseqüències, que és això de la Covid persistent.
Quins símptomes tindria un afectat de Covid persistent?
Són els mateixos símptomes de la Covid i que es van allargant en el temps. La Covid, no l’he patida i no li ho puc dir en primera persona, però s’està dient que pot afectar el cor, pot afectar els ronyons, pot afectar els pulmons. A més, és clar, de la fatiga, la disfonia, la pèrdua del gust, marejos, dolor muscular, problemes de concentració… Si tot això, que són els mals que provoca la Covid, persisteix més enllà de 10, 15 o 20 dies de l’actuació convencional del virus, això ja és una Covid persistent. Però la simptomatologia és molt àmplia, tan àmplia com la mateixa infecció.
I què caldria fer?
Sempre ens trobem les mateixes dificultats i el mateix procés. La gent s’ha de reunir, ha de fundar associacions i ha de començar a reivindicar el que els passa. A la fi sempre es demana el mateix: que se’ls reconegui com a afectats, que es facin guies sanitàries per atendre’ls, que hi hagi un codi d’accés a la Classificació Internacional de Malalties (CIM), que és on recullen totes les malalties i patologies, i l’últim capítol seria que se’ls reconegués la incapacitat en cas que no puguin tornar a la feina.
Els afectats de Covid persistent acabaran als jutjats?
A hores d’ara, l’associació té 1.300 persones només a Catalunya, i hi ha organitzacions iguals arreu de l’Estat. L’entitat de Madrid, per exemple, també l’assessora el Col·lectiu Ronda. Les persones amb Covid persistent ara estan de baixa i el temps d’incapacitat temporal (IT) és d’un any, però aviat passaran aquests 12 mesos. Hi haurà una pròrroga –se suposa– i s’arribarà a 18 mesos i llavors s’haurà de determinar si són incapacitats o no, si són permanents o no. Això acabarà sí o sí als jutjats, centenars de casos acabaran al jutjat.
Per què sembla que l’Administració no sigui prou proactiva?
Hi ha milers de malalties minoritàries i totes tenen associacions i totes es reivindiquen. El que passa és que la Covid persistent no és minoritària. Mil tres-centes persones en un any no és minoritari. Suposo que l’Administració no pot assumir les malalties noves. I que hi ha dues etapes perquè els col·lectius de malalts i les seves afeccions es facin visibles. En primer lloc, ajuntar-se i constituir-se com a associació i després arriba el moment en què intervenen advocats, sentències i la premsa. És el camí que s’ha seguit en molts casos. És el que va passar amb la fatiga crònica: si no s’haguessin guanyat sentències a partir dels anys 2000, no hauria arribat mai a la premsa i no hauria fet canviar les administracions públiques. Ara ja és previst que l’Administració la reconegui, hi ha centres de referència, etc. El mateix amb els afectats per l’amiant. N’hi ha des dels anys 50, però quan es van començar a associar, es van plantejar judicis i es van guanyar, i aleshores va arribar a l’opinió pública.
Què recomanaria a qui cregui que pateix Covid persistent?
Si el que necessiten és acompanyament, informació i suport, el millor és que es posin en contacte amb l’associació.
{{ comment.text }}