ANATOMIA D’UN CANVI CLIMÀTIC
Javier Santos Ramírez, de 40 anys, és enginyer i un dels experts que més han treballat a l’Estat espanyol sobre aigua regenerada, un recurs que anirà guanyant protagonisme empès per les sequeres i el canvi climàtic. Santos és el director de Tractament d’Aigua i Economia Circular d’Agbar.
Vostè és un dels més grans experts en aigua regenerada de l’Estat.
En sé alguna cosa. Sobretot perquè tinc una visió molt real de la situació. Ho he viscut des de baix, sent el cap de planta de la principal estació regeneradora d’aigua d’Espanya, que és la del Baix Llobregat, i fent gestió, com a director de Sanejament d’Agbar i, ara, com a director de Tractament d’Aigua de la meva empresa.
Què és l’aigua regenerada?
És molt fàcil. Una depuradora tracta aigües negres –les aigües de casa nostra, de les nostres indústries i dels nostres vials– per ser abocades al riu o al mar en unes determinades condicions de qualitat. Una depuradora és diferent d’una potabilitzadora, que capta aigua d’un riu o d’un pou o d’un aqüífer i la tracta per fer-la apta per al consum humà. L’aigua que surt d’una depuradora –i sobretot d’una estació regeneradora– respecte de l’aigua d’una potabilitzadora és com comparar el grafit d’un llapis amb un diamant. Són coses molt diferents? No, tots dos són carboni. El diamant és carboni a alta pressió i el grafit del llapis, no. En tot cas, l’aigua que surt d’una planta regeneradora sovint està en millors condicions que la que captem de molts rius.
O sigui, l’aigua regenerada és la que surt d’una depuradora?
No. És aigua que ha estat depurada fins a un tractament secundari –per tant, amb condicions per ser abocada al riu o al mar– i que li afegim encara un plus de qualitat. Fins a fer-la potable? No. Però si compares un got d’aigua regenerada amb un got d’aigua d’aixeta, visualment visual no hi trobaries cap diferència.
Aquesta aigua regenerada per a què es pot fer servir?
Hi ha diferents usos: neteja de carrers, reg de parcs jardins, refrigeració d’equips industrials, manteniment de cabals ecològics dels rius… I per a l’ús prepotable. El 2019 vam fer una campanya a la depuradora del Baix Llobregat i vam enviar aigua regenerada riu amunt de Sant Joan Despí perquè es barregés amb l’aigua del Llobregat. La potabilitzadora la captava i la tractava per al consum humà, però d’una manera indirecta. Amb un tractament quaternari, que seria una osmosi inversa, podem generar H2O mol·lecular i injectar-la per lluitar contra la intrusió salina. A Barcelona, ciutat de costa, en temps de sequera, el seu aqüífer s’esgota i pateix per la sal del mar. Què fem des de la depuradora del Baix Llobregat? Injectem aigua regenerada a 14 pous distribuïts pel litoral de Barcelona per elevar la cota a la part final del aqüífer. És una mena d’escut. Però pensa que només regenerem el 7% de l’aigua.
Arribarà a passar com a Califòrnia o Singapur, que l’aigua regenerada es fa servir com a aigua de boca?
N’estic convençut, que hi arribarem i que jo ho veuré. A hores d’ara no es pot per un tema legal. Ara mateix, l’aigua regenerada no pot tenir un ús directe, només se’n poden fer usos indirectes. Ara al desembre, per exemple, amb l’ACA i l’AMB repetirem la campanya que vam fer el 2019 amb aigua regenerada aigües amunt del Llobregat. Estic convençut que d’aquí a uns quants anys hi haurà una única instal·lació que serà depuradora, regeneradora i potabilitzadora, tot en línia. La regeneració s’afegirà a les actuals captacions i dessalinitzacions.
Les dessalinitzadores no són gaire sostenibles, oi?
Amb els costos energètics actuals, segur que no. L’aigua de dessalinitzadora és quatre o cinc vegades més costosa que l’aigua regenerada. Amb 10 cèntims es poden regenerar 1.000 litres d’aigua. I ara pensa en el que val una ampolla de litre d’aigua mineral. Empreses públiques i empreses privades hem de lluitar per la heterogeneïtat i la resiliència en la captació de l’aigua, o sigui, que siguin viables totes les opcions.
Javier Santos, director de Tractament d’Aigua i Economia Circular d’Agbar / Griselda Escrigas
{{ comment.text }}