Va entrar en les primeres eleccions democràtiques de l’any 1979 i ha estat alcalde durant 22 anys dividits en dos períodes. De 1989 a 2007 i de 2011 a 2015.
Castaño, de 64 anys, va accedir a l’alcaldia l’any 1989, arran de la dimissió d’Antoni Pujol, de CiU, que havia perdut la majoria que formaven CiU, PP i Independents de la Batllòria per la sortida d’un regidor de govern. Després de la dimissió, es va formar un govern d’unitat format per tots els partits, tret de CiU (PSC, PP, ERC, IC i Independents de la Batllòria) i encapçalat per Castaño. En les eleccions posteriors, el PSC va tenir la majoria absoluta, tret de l’any 2003, en què va governar amb ERC i ICV.
En les eleccions de l’any 2007, el PSC va tornar a ser la força més votada, però es va veure apartat de l’alcaldia pel vot dels dos regidors de la CUP, que es van decantar per donar suport al candidat de CiU, Francesc Deulofeu. Quatre anys després, el PSC va tornar a ser la primera força, però aquesta vegada l’abstenció de la CUP li va permetre recuperar l’alcaldia. Castaño va meditar molt tornar-se a presentar o no a les darreres eleccions municipals, però finalment ho va fer fent cas a les peticions de dirigents del partit. En un context molt complicat per al PSC, la seva llista només va tenir quatre regidors, els mateixos que la CUP. Deulofeu va recuperar l’alcaldia i des de principi del mandat Castaño va anunciar que renunciaria a finals d’any.
Durant la seva primera etapa com a alcalde es va aprovar el Pla General d’Ordenació Urbana, es van crear les places del Baix Montseny, Mercè Rodoreda i Illes Belles, es va remodelar un tram del carrer Major com a zona de vianants i es van impulsar els plans parcials del Pertegàs, residencial Esports i les Torres.
Va ser president del Consell Comarcal entre els anys 2004 i 2007, president del desaparegut Consorci de Turisme i del Consorci de Residus. La renúncia es farà efectiva en el proper ple municipal, al mes de gener. Castaño hi assistirà per explicar les raons de la renúncia i el seu lloc l’ocuparà el número 5 de la llista, Lluís Garriga, o bé el número 6, Josep Capote.
{{ comment.text }}