VIATGE AL FONS DE LA COVID
L’inspector dels Mossos Joan Coll, de 55 anys, dirigeix l’ABP de Granollers, que inclou tots els municipis vallesans menys els del Baix Vallès. Coll va arribar a la comarca just a l’inici de la pandèmia.
Els botellots són la qüestió de seguretat que ara mateix els treu més la son als Mossos?
Els botellots hi són de fa temps. Jo vaig començar a Mataró el 2002 i pensi que era l’època en què començaven. Per tant, són gairebé dues dècades. Què està passant ara? Que la pandèmia ha provocat la restricció d’algunes conductes. No és el mateix abordar els botellots des d’un punt vista sanitari que des de l’incivisme, com regulen les ordenances municipals. Els darrers mesos, la nostra tasca ha estat incidir sobretot en l’àmbit sanitari, a evitar que les concentracions de gent disparessin els contagis.
Des de l’estiu, però, a més de la derivada sanitària, hi ha l’ocupació de carrers i places per beure.
Ens preocupen les infraccions de les ordenances municipals i tot allò que se’n pugui derivar. I treballem i col·laborem braç a braç amb les policies locals per allò de la teoria dels vidres trencats. O sigui, es comença per un botellot i allò pot acabar en un aldarull, en bretolades o que es barallin entre els concentrats.
N’hi ha més, de botellots?
Sí que han crescut, i a tots els municipis, a partir del final del confinament nocturn. Són molt pocs els botellots que hagin degenerat més enllà de la concentració de gent. Al Vallès Oriental, els botellots no han derivat ni en altercats ni en batusses. Només hi ha hagut un cas aïllat. I és veritat que hi ha hagut més botellots coincidint amb les festes majors, però aquests botellots ja hi eren el 2019 o el 2018. Els botellots són i continuaran sent latents, s’han de normalitzar una mica abans no marxin de mare.
l botellot a un polígon de Llinars amb cops de llauna al cotxe de Mossos va marxar de mare.
Sí, però penso que no va ser greu. I que hi va haver gent que s’apunta a comportaments per efecte ramat i per l’efecte tafaner. Allò va començar pel control habitual que fem els caps de setmana per localitzar grups de persones o concentracions de cotxes en coordinació amb les policies locals. La resposta dels concentrats als agents va ser desproporcionada, la patrulla va marxar i després més efectius van tornar-hi per fer identificacions i dissoldre’ls. Ha estat l’única incidència greu del 2020. Normalment, almenys fins ara, l’aparició d’agents dels Mossos és prou dissuasiva contra els botellots. Trigarà més o menys, però aquelles concentracions s’esvaeixen.
Gent que beu al carrer respon amb més ràbia, amb menys respecte per l’autoritat o les normes?
Ho constatem des d’un punt de vista policial i des d’un punt de personal, la tolerància de tothom ha baixat. La pandèmia ens ha canviat a tots. La gent que interactua al carrer tolera poc que li prohibeixin coses.
No els toca a vostès decidir-ho, però amb discoteques obertes, hi hauria menys botellots?
És difícil valorar-ho, però em mullo: penso que no és excloent. Des de fa temps que hi ha botellots al país, també quan podia obrir del tot l’oci nocturn. No es pot obviar que qui tingui dificultats econòmiques i no pugui pagar l’entrada a la discoteca o una copa allà farà allò que en diuen parquineig al costat dels locals. I semblaria que la pandèmia també ha fet créixer el nombre de ni-nis, els que ni estudien ni treballen. Botellots i oci nocturn coexistiran.
Caldrà que actuïn els antiavalots per evitar macroconcentracions?
A la vista de les dades, no. A la immensa majoria de festes majors de la comarca no hi ha hagut cap problema greu: ni a Montornès, ni a Lliçà d’Amunt, que han estat les últimes. Que ara costa una mica més desallotjat carrers? Sí, costa una mica més. Com les platges de Barcelona, que cada nit s’han desallotjar. Em sembla que hi haurà botellots tota la vida.
{{ comment.text }}