El proper diumenge 7 de febrer deixarà la presidència a la persona que l’ha de substituir, que, a l’espera d’altres candidatures, podria ser Anna Maria Bosch, de la botiga Bosch de la plaça de la Corona.
Joan Garriga, que ara té 51 anys, va prendre possessió del càrrec l’any 2007, quan l’anterior president, Emili Cot, va hi va renunciar abans d’acabar el mandat de forma sobtada. “Jo era de la junta i em van demanar d’ocupar el càrrec i ho vaig fer”, diu Garriga. El 7 de febrer també es renovarà la resta de la Junta de Joan Garriga, que està formada per Joan Marquès, Josep Corominas, Albert Canet, Josep Serratusell, Lluïsa Requena, Eva Jofre i Julio Castro.
L’actual junta voldria la continuïtat de la gestió actual en la persona d’Anna Maria Bosch, però l’aposta encara no és segura perquè fins al divendres 29 de gener es poden presentar altres candidatures al càrrec de president.
Joan Garriga deixa el càrrec amb ganes “que entrin nous aires” i satisfet de la feina feta i del sanejament econòmic que s’ha fet de l’entitat en aquests nou anys: “Al cap de poc de ser president, el tresorer em va dir que no hi havia diners per pagar els treballadors.
En aquell moment eren 17, perquè portàvem directament el restaurant que ara tenim llogat. Però ens en vam sortir: el bingo, que és llogater d’una bona part de les instal·lacions ens va avançar diners del lloguer. I ara, a principi de 2016, puc dir que a la caixa del Casino hi ha diners per tirar endavant sense problemes”.
Un d’aquests projectes, que Garriga té al calaix i que espera que ressusciti la nova junta, és la reforma de la sala noble i la construcció d’un pis a sobre d’aquesta mateixa ala esquerra de l’edifici. “Tenim el projecte de l’arquitecte Amadeu Clusellas acabat i pressupostat en 600.000 euros i esperem que aviat es pugui tirar endavant” diu l’actual president.
Una de les obres del mandat de Garriga va ser la construcció de les dues sales de l’ala esquerra, on setmanalment passen unes 600 persones amb l’activitat dels balls i que, a més dels lloguers del bingo i del restaurant, “són l’ingrés més important de l’entitat”.
{{ comment.text }}