ANATOMIA D’UN CANVI CLIMÀTIC
Joana Alsina, de 28 anys, coordina un grup a l’empresa Estabanell que a la casa el coneixen com “l’ONU”, pels orígens d’arreu del món dels seus membres. Són els que estan posant en pràctica la transició energètica.
Se’n parla molt, de la transició energètica. Li hem de tenir por?
Gens ni mica. És la necessitat per fer front al canvi climàtic. Durant anys l’energia s’ha generat amb fonts com el carbó, el petroli o el gas que tenen molts inconvenients, com l’alliberament de gasos d’efecte hivernacle, que són els causants que la Terra estigui cada cop més calenta. I són fonts que, a més, són finites, que tard o d’hora s’acabaran. La transició energètica ha de canviar d’aquest model.
Com l’ha de canviar?
En dos sentits. Primer per als generadors, que han d’obtenir i servir energia de fonts infinites, renovables, sostenibles, més saludables i que estiguin a l’abast, com el sol o el vent. I per altra banda per als consumidors, que també tenen un paper molt important. Hem de fer un ús més responsable de l’energia.
Estabanell genera energia renovable a partir de centrals hidroelèctriques i plaques solars.
És així, sí.
I donen prou l’abast?
No del tot. Tota l’energia que generem efectivament és renovable, però no n’hi ha prou i ens cal comprar-ne. Però tota l’energia que servim als clients certifiquem que és d’origen 100% renovable des de fa anys. Només venem energia 100% verda.
El consumidors tenen un paper en la transició energètica. Quin?
Prenent partit. Les dades ens diuen que el consumidor cada vegada és més proactiu. La gent posa plaques a casa per ser més autònoms i per responsabilitat mediambiental. Però és que també hi ha una altra vessant, la de ser més eficients a l’hora de consumir. Això vol dir ser més intel·ligents. Ara hi haurà l’opció que el consumidor entri al mercat de l’energia.
Sona a tirar pedres a la teulada de la seva empresa.
Al contrari, nosaltres estem convençuts de l’empoderament del client final. El seu rol ha de ser com més actiu millor. De fet, tenim projectes de comunitats energètiques o de flexibilitat del consum, un tema de futur molt important. Les empreses hem de ser els impulsors i facilitadors de la transició energètica.
Què vol dir comunitat energètica?
Es basen en el que s’anomena autoconsum compartit. La idea és que la gent que viu físicament a prop pugui compartir l’energia que genera, de manera que la necessitat de transportar-la sigui la mínima possible. Es tracta d’evitar que l’energia que fas amb les teves plaques hagi de viatjar fins a l’altra punta de Catalunya i que, per tant, la pugui consumir el teu veí. Ara mateix l’autoconsum compartit és el més utilitzat, però en un futur entraran en joc la mobilitat elèctrica, les bateries, etc.
I la flexibilitat?
Això és una mica més complex. S’ha d’entendre com funciona el mercat elèctric, que és un mercat on els que generen energia l’ofereixen als que la serveixen als clients, i fins ara funcionava ajustant la generació a la demanda. O sigui, si demà es necessitava 10 d’energia, doncs s’engegaven màquines per generar aquests 10.
Màquines que gasten petroli o gas?
Exacte. I què passa? Doncs que els generadors amb sol o vent no poden engegar i apagar quan volen. Hem de començar a canviar. Si fins ara s’ajustava la generació a la demanda, a partir d’ara hauríem d’ajustar la demanda a la generació. Com? Oferint ajustar els consums a la producció. Si demà a Granollers farà núvol i les plaques no generaran tant, però a les 3 el sol picarà fort, doncs es demanarà als clients que a primera hora del matí no posin rentadores i que ho facin a partir de les 3, canvi que se’ls compensarà econòmicament. Això que sembla esotèric es basa en una tecnologia que ja estem provant amb altres operadors europeus. És un futur molt pròxim.
{{ comment.text }}