Abans que ell ho havien anunciat els de Sant Esteve de Palautordera, Salvador Cañellas; Lliçà de Vall, Andreu Carreras, i Figaró, Lluc V. Peláez.
El substitut de Brustenga al capdavant de la llista de CiU serà Esteve Aymà, que ja va ser regidor de CiU entre els anys 1987 i 2003 amb l’alcalde Josep Uñó. Va dirigir les regidories d’Urbanisme i Indústria. És aparellador i actualment secretari del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.
L’assemblea local de CDC ja ha proposat el seu nom.
Brustenga només haurà estat quatre anys a l’alcaldia, a la qual va arribar l’any 2011 després que CiU obtingués 6 regidors i completés la majoria absoluta amb un pacte amb l’únic regidor del PP. A l’Ajuntament, però, hi és des de l’any 2003. Va ser regidor a l’oposició durant vuit anys. Diu que ho deixarà perquè ha aconseguit dos dels objectius que es va proposar: “Sanejar l’Ajuntament i completar el nou pla general, del qual farem l’aprovació provisional al gener”. Brustenga admet que ha tingut un mandat “duríssim” en què ha hagut de fer front a diversos conflictes, com el tancament de l’escola bressol La Font del Rieral, el canvi del model de recollida d’escombraries i la supressió del servei de bus urbà. Els tres conflictes van provocar dures crítiques de l’oposició, especialment d’I-ERC, i importants mobilitzacions ciutadanes.
Brustenga també ha hagut de fer front a conflictes interns en el si del mateix Grup Municipal de CiU. El regidor d’Esports i número 5 de la llista, Joan Iglesias, va dimitir l’any 2012 en desacord amb el tancament de l’escola bressol. El gener d’aquest mateix any, Brustenga es veia sorprès amb la dimissió sobtada del número dos de la llista i primer tinent d’alcalde, Miquel Moret, que també declarava obertament les seves discrepàncies amb algunes decisions i amb el funcionament del govern per manca de comunicació. Moret era regidor d’Obres i Serveis Municipals, Medi Ambient i Mobilitat, àrees en què es van prendre algunes de les decisions més polèmiques com la supressió del bus urbà o el servei de recollida de residus porta a porta.
Brustenga és advocat, farà 64 anys al gener i va ser fundador de l’empresa de parallamps Prototal, a la qual encara està vinculat. Forma part d’una família que ha tingut tres alcaldes de Santa Eulàlia abans que ell. El seu cosí, Francesc Brustenga i Galceran (1973-1979 i 1983-1987); el seu oncle, Josep Brustenga i Oller (1930-1934), i el seu avi, Francesc Brustenga i Màrgens (1904-1909).
22 ALCALDES HAN DIT SÍ
Al contrari que Brustenga, a sis mesos de les eleccions del 24 de maig de l’any vinent, ja hi ha un total de 22 alcaldes i alcaldesses que han confirmat que tornaran a optar al càrrec, tot i que alguns encara no hagin estat confirmats per les assemblees locals –vegeu gràfic adjunt–. Els confirmats són els de Caldes, Jordi Solé; Canovelles, José Orive; Cànoves i Samalús, José Luis López; Granollers, Josep Mayoral; Gualba, Marc Uriach; la Garriga, Meritxell Budó; l’Ametlla, Andreu González; les Franqueses, Francesc Colomé; Lliçà d’Amunt, Nacho Simon; Mollet, Josep Monràs; Montmeló, Antoni Guil; Parets, Sergi Mingote; Santa M. de Palautordera, Jordi Xena, i Vallromanes, David Ricart. Han mostrat la disposició a repetir els de Bigues i Riells, Joan Vila; Cardedeu, Calamanda Vila; la Roca, Rafael Ros; Llinars, Martí Pujol; Sant Pere de Vilamajor, Martí Artalejo, i Castellterçol, Carme Tantiñà. El PSC té 14 candidats nomenats, mentre que ERC en té 13 i CiU 11 –alguns pendents de nomenar.
{{ comment.text }}