Uns 300 pagesos i una cinquantena de societats de la comarca estan convocats a les eleccions agràries que se celebren dijous i divendres en format telemàtic (amb espais presencials a Granollers, Caldes, les Franqueses i Sant Antoni de Vilamajor). Determinaran la representativitat de les organitzacions agràries. Al Vallès Oriental, Unió de Pagesos i Asaja van ser les més votades en les eleccions de 2016.
Jordi Rosàs (Marata, 1976) és membre de la coordinadora comarcal d’Unió de Pagesos, la formació que va obtenir més vots a Catalunya i al Vallès Oriental en les eleccions agràries de 2017.
Què que hi ha en joc en aquestes eleccions?
Tenir veu per interlocutar amb les administracions i forçar plantejaments vàlids per al món agrari.
I són molt diferents entre les organitzacions?
Hi ha missatges diferents. No sé els altres sindicats, però Unió de Pagesos defensa un model de PAC [Política Agrària Comuna] adreçat als pagesos professionals i en detriment de grans tenidors de terra que no tenen res a veure amb l’agricultura.
Relleu generacional, abandonament d’activitats, preus… Els debats al camp són similars des de fa anys. Què s’ha fet malament perquè aquests problemes no es resolguin?
La gran crisi del sector és pels preus. Els costos de producció contrasten amb els preus d’un mercat intervingut. Si, a més, les ajudes per compensar la intervenció de preus se les queden altres, la crisi es fa més greu. Per això cada any pleguen pagesos i no hi ha relleu.
Les administracions no col·laboren a solucionar-ho?
En les grans polítiques, no. Miren de fer coses, però són per parar el cop, no per reactivar el sector. Per molts plans de millora que es facin, la població activa agrària ha disminuït. Les grans polítiques estan enfocades a la gran indústria, amb un greuge cap als petits productors.
La relació amb la indústria crea dependències?
Mirem-ho com a país: com pot ser que un país amb una indústria agroalimentària de les més potents d’Europa sigui el país amb el sector primari més abandonat? Els preus són bons per a l’agroindústria, no per als pagesos.
L’entorn del Vallès afavoreix l’activitat agrària?
És un entorn molt fràgil. La plana del Vallès ha perdut en 30 anys 18.000 hectàrees de sòl agrícola. En queden 18.000: ha arribat el moment de no cedir més espai agrari. Les administracions fan molts discursos de comerç de proximitat, d’alimentació sostenible… però les polítiques al territori van en contra d’aquests discursos.
Hi ha alternativa?
Desplegar la Llei d’Espais Agraris. Està molt bé, però no serveix si no en desenvolupem totes les eines, com pot ser el pla sectorial territorial per al Vallès. Que la llei passi per sobre dels plans urbanístics municipals i doni solidesa a la preservació de l’espai.
Els parcs solars se sumen al debat sobre la pressió urbanística. Què n’opineu dels projectes que estan apareixent al territori?
És un element més en detriment de l’espai agrari. Un model que expulsa els pagesos de la terra i basat en l’especulació, per sobre del model sostenible. Hi ha alternatives per crear energies renovables: sostre industrial, sostre urbà…
Les noves maneres d’arribar al consumidor o el valor de la proximitat són la sortida de futur per al sector?
Sí, sobretot a la comarca. Però cal assegurar el relleu de les explotacions agràries i incorporar nova pagesia.
El sistema de vot telemàtic ha estat criticat. Pot perjudicar la participació?
No ajuda gaire. És un sector envellit, amb dificultats per expressar-se telemàticament. De tota manera, fem una crida a participar, encara que sigui a emetre presencialment el vot telemàtic
Com reivindicaríeu el sector agrari?
El sector agrari és bàsic, i el país l’ha de tenir en compte en termes de sobirania alimentària, de territori, de sostenibilitat, de paisatge… És un sector que, per molt minoritari que sigui, ha de ser escoltat.
{{ comment.text }}