El paper que pot jugar el Parlament Europeu en un moment clau del procés d’autodeterminació nacional, davant la convocatòria del referèndum, i la construcció de la nova república catalana, va protagonitzar una part important de la xerrada i de les preguntes tant dels assistents com les que s’havien formulat a les xarxes socials.
Jordi Solé va destacar que “la causa del referèndum és la causa de la democràcia i la democràcia a Europa té molts seguidors”. I va insistit que “una revolta democràtica com la que estem fent és un exemple per a qualsevol demòcrata europeu”. Va remarcar que Catalunya “vol quedar-se a Europa per millorar-la”.
Ernest Maragall va posar en valor la imatge a l’eurocambra de consistència de la societat catalana. “No menystinguem el silenci europeu, va a favor nostre”. “Ara hem de demostrar que tenim una majoria democràtica a favor de constituir-nos com estat. La nova republica catalana serà un actiu molt important per a l’enfortiment i la renovació d’Europa”.
Tots dos polítics van anar desgranant els principals reptes amb els quals s’enfronta la Unió Europea: el Brexit, els intents de desestabilització de la Rússia de Putin, Trump 0 la crisi humanitària dels refugiats.
“No hem d’oblidar que la Unió europea va néixer per fer la pau després de dues guerres mundials. Els greus escenaris de conflicte actuals –a l’Orient Mitjà, a Ucraïna- han de ser un estímul i un mecanisme de reacció perquè la UE adopti decisions d’enfortiment de la seva personalitat” va dir Maragall. “Volem una Europa més social i amb menys desigualtats entre persones i territoris; això va més enllà de la política monetària o la lliure circulació. Implica fer polítiques redistributives i socials”, va afegir Solé.
Sobre la greu crisis humanitària dels refugiats a les portes d’Europa, Solé i Maragall van recordar com ara fa un any i mig la comissió europea, davant del flux de persones que s’albirava, va fer una proposta de repartiment dels refugiats entre els diferents estats membres, solidària i de responsabilitat compartida; i com l’endemà mateix alguns estats van rebutjar-la. “Així com Alemanya va acceptar acollir un milió de refugiats, d’altres s’hi van posicionar en contra. Ara, focalitzat el debat en termes de seguretat, la política europea és condicionar ajuts i acords amb alguns estats a canvi de controlar les fronteres, mercadejant drets humans a canvi de la nostra suposada seguretat i aquesta és l’Europa que no volem”, va afirmar Solé. “Tothom té el dret a viure amb dignitat al seu país o on sigui i Europa hauria d’estar oberta a rebre els refugiats”.
{{ comment.text }}